BERNIE SANDERS LA VEU CONSCIENT ANTI-TRUMP

Bernie Sanders i Ocasio-Cortez

 nuevatribuna/0 de marzo de 2025, 

Després de la rotunda victòria de Trump en les eleccions presidencials el Partit Demòcrata sembla haver-se quedat sense rumb i orfe de direcció. Així s'ha vist amb la decisió del líder demòcrata al Senat, Schumer va permetre el suport de diversos senadors demòcrates a favor de la pròrroga pressupostària de Trump dividint  la minoria demòcrata.

El Partit Demòcrata està encara immers en un profund caos i atordit per la seva sonora derrota en les eleccions de novembre del 2024.

Enfront d'això s'ha alçat la veu del senador Bernie Sanders, independent triat en les llistes demòcrates. Cal destacar que en 2016 Sanders va estar a punt de donar la sorpresa en les primàries enfront Hillary Clinton.

Bernie Sanders, l'únic senador que es confessa socialista, s'ha llançat als seus 83 anys a una campanya de mítings populars al llarg del país sota el lema “Combatre l'oligarquia”.

Aquesta campanya recentment iniciada aquest passat mes ha congregat milers de ciutadans en els seus actes amb la finalitat de mobilitzar  les bases demòcrates desmoralitzades després del fracàs electoral. És evident que el seu objectiu és preparar els votants demòcrates per a les eleccions de meitat de mandat que poden canviar la correlació de forces en el Congrés i el Senat.

És evident que la campanya de Bernie Sanders, un lluitador incansable en la seva llarga trajectòria política amb més de 40 anys representant l’estat de Vermont, primer en la cambra de representants i després 20 anys al Senat, no té un objectiu personal a la seva edat, sinó rellançar un discurs il·lusionant i potenciar a possibles candidats de futur en el Partit Demòcrata. En aquest sentit la participació en algun dels seus mítings de la jove congressista per Nova York Alexandria Ocasio-Cortez, de 35 anys, pot suposar una possible hereva dels seus plantejaments polítics progressistes.

La campanya d'actes té com a objectiu la crítica radical a la política de Trump en tots els seus aspectes i la defensa de les conquestes socials existents. Tot això amb el clar objectiu de sensibilitzar i donar moral a les bases demòcrates de cara al pròxim futur i disputar el discurs demagògic de l'Administració Trump.

El seu discurs anti-Trump incideix tant en la crítica del poder de l'oligarquia que representa la nova administració republicana i la seva proximitat a elits multimilionàries, com en la defensa dels interessos i drets de les classes treballadores, oblidades durant molt de temps pels dirigents demòcrates. L'objectiu és tornar a connectar amb les classes treballadores en la defensa dels seus drets laborals i socials ara qüestionats per l'administració republicana.

Els seus mítings tenen com a objectiu tornar a reconnectar amb les masses treballadores amb un discurs que sembla inspirat en les posicions defensades en el seu temps pel president Roosevelt i el seu New Deal. Sanders considera que la presidència de Trump és una greu crisi per a la societat nord-americana.

Els seus plantejaments són clars i directes i li estan permetent connectar amb una bona part de la societat  estatunidenca en “xoc” per les mesures adoptades en aquests primers mesos per Trump i el seu consorci directiu amb Elon Musk al capdavant.

Tal com  esbossa el lema de la seva campanya que ha mobilitzat en els seus primers quatre mítings a una ciutadania de desenes de milers de persones, el seu objectiu és aquest combat contra una oligarquia que ha pres el control de l'estat per a posar-lo al servei dels seus interessos privats.

Sanders planteja clarament la necessitat de mobilitzar-se contra l'actual govern. “Si alguna vegada hi ha hagut un moment en la història moderna d'aquest país en el qual la gent hagi hagut d'aixecar-se i lluitar, aquest és el moment”.

Així mateix, ho planteja com un conflicte directe en defensa dels valors democràtics. “La nostra lluita és assegurar-nos de continuar sent una democràcia. Una persona, un vot. No multimilionaris comprant eleccions”.

I efectua plantejaments que directament parlen de les contradiccions entre les classes dominants, els multimilionaris, i les necessitats de la majoria de la població. És a dir, una contraposició entre un govern al servei dels més rics i una política al servei de la majoria social.

Bernie Sanders diu clarament que “enfront de l'autoritarisme i l'oligarquia cal detenir qualsevol projecte de llei de retallada de Medicaid [l'assegurança sanitària pública] per a donar als multimilionaris encara més exempcions fiscals”.

Sanders utilitza un llenguatge senzill i comprensible per al seu auditori i planteja preguntes com “A algú li sembla lògic que tinguem un sistema de finançament de campanyes on un home (Musk) pot invertir 270 milions de dòlars perquè Trump surti triat i després la seva recompensa és convertir-se en la persona més poderosa del govern? Això no és democràcia. Això és oligarquia”.

L’objectiu de Sanders en aquesta campanya de mobilització és intentar arribar a les bases democràtiques del país i fins i tot impulsar nous lideratges en defensa dels interessos socials i  polítiques i polítics compromesos amb un canvi del sistema social que beneficiï les majories populars i  la majoria treballadora i els seus interessos polítics, socials i laborals.

La proximitat de Sanders amb nous valors polítics com Ocasio-Cortez es basa en la seva coincidència en la idea de la necessitat de per una banda plantar cara de manera clara i confrontar-se a les polítiques de Donald Trump i d'altra banda tornar a prestar més atenció a les necessitats reals de la classe treballadora.

Com planteja Alexandria Ocasio-Cortez “Requerim reconstruir la comunitat perquè és el pilar més poderós que tenim contra el feixisme, per a derrotar l'autoritarisme i erradicar la corrupció”.

Finalment podem dir en paraules de Bernie Sanders, en una entrevista en el New York Times, que l'objectiu és impulsar nous lideratges, sorgits des de les bases: “Un dels objectius d'aquesta gira és impulsar la gent a participar en el procés polític i a presentar-se com a candidats “ “Hi ha un gran lideratge en tot el país a nivell de base. Hem d'impulsar-ho. I si ho fem, podrem derrotar el trumpisme i transformar la situació política als Estats Units”

Bernie Sanders està demostrant que la voluntat i una consciència i una concepció política clares poden ser el revulsiu necessari davant d’una situació que pot conduir en altres casos a la desesperació. Una concepció clara i amb fonament ideològic és la millor vacuna davant una situació políticament crítica. I la veu i l'acció de Bernie Sanders és avui la veu conscient davant el desert existent en el partit demòcrata.

REFLEXIONS SOBRE LA AUTONOMIA MILITAR DE LA UE.

 

Tancs alemanys Leopard

nuevatribuna/18 de marzo de 2025,

En principi podem afirmar que, des del final de la II Guerra Mundial, Europa Occidental mai ha tingut autonomia militar tant en un continent dividit en blocs com després de la caiguda de la Unió Soviètica. Europa ha supeditat la seva defensa militar deixant-la en mans de l'OTAN. Es a dir, cedint la seva sobirania militar a la direcció dels Estats Units.

Al final de la “guerra freda” amb l'arribada de Gorbatxov al poder a la Unió Soviètica, aquest va oferir la dissolució del Pacte de Varsòvia, replica soviètica a l'OTAN, a canvi de que no s'ampliés cap a l'est l'Organització Atlàntica. Gorbatxov va ser el responsable de la caiguda del “mur de Berlín” i de la dissolució del Pacte de Varsòvia. Però els EUA i Europa Occidental no van respectar el seu compromís i van ampliar l'OTAN a tots els antics “satèl·lits” de la Unió Soviètica.

Encara que costi hauríem d'entendre la mentalitat russa que ha considerat que els atacs, en l'època moderna, sempre li han arribat des d'Occident, des de la invasió napoleònica, fins a les dues guerres mundials. Això ha creat una obsessió en la mentalitat russa sobre la necessitat de tenir un matalàs territorial entre les seves fronteres i occident. Ja en el final de la II Guerra Mundial, l'URSS en els acords de les grans potències va incorporar-se una important porció de territori polonès en l'est a l'URSS. En compensació es va atorgar a Polònia una porció similar de territori de l'est d'Alemanya.

Durant tota l'època de la “Guerra Freda” les actuacions militars soviètiques es van limitar a disciplinar els països del Pacte de Varsòvia. Fins i tot en el cas de la crisi dels “míssils a Cuba” va ser una resposta a la instal·lació de coets nord-americans a Turquia. El resultat va ser unes negociacions en les quals de cara al públic Jrushchov va acordar retirar els míssils soviètics de Cuba. Però al poc temps EUA, sense publicitat va retirar els seus míssils de Turquia tal com es va establir en l'acord entre les dues potències.

El conjunt d'Europa en tota aquesta època ha subordinat la seva defensa militar al seu país guia, és a dir els EUA. Ara amb l'administració Trump aquesta situació ha fet fallida i el conjunt dels països europeus ha entrat en un cert pànic escènic i s'ha llançat a plantejar la necessitat d'un rearmament i increment dels seus pressupostos militars.

La pregunta és: Per a què? Amb quin objectiu?

Entendria la necessitat d'un rearmament del conjunt dels països europeus si aquest estigués dirigit a adoptar una posició militar defensiva autònoma. I per autònoma significaria tres coses: 1.- Al marge de l'OTAN; 2.- De caràcter defensiu; i 3.- Amb una planificació comuna per a la constitució d'un exèrcit conjunt europeu, amb projectes militars conjunts de producció europea i sense duplicitats nacionals.

Es a dir, eliminar una OTAN obsoleta que només obeeix els interessos nord-americans, i crear una Aliança Europea militar conjunta de caràcter defensiu. Sense estar dirigida contra ningú sinó en defensa del conjunt de països europeus que s'adhereixin a aquesta aliança, amb pressupostos militars conjunts.

És evident que això és summament difícil si no va acompanyat d'una voluntat d'avançar en una Europa federal no sols econòmica sinó social i política la qual cosa comportaria un salt qualitatiu sobre l'actual UE.

Per què la ciutadania hauria d'entendre un increment de fons per a militarització europea sense visualitzar alhora una major aproximació i projecció d'una millor ciutadania conjunta europea pel que fa al benestar social?.

Europa no pot tenir enemics prèviament determinats, ni Rússia, ni la Xina ni els Estats Units. Europa ha de tenir un projecte comú i propi de bon veïnatge sense seguidisme d'altres potències.

Ja hem vist com els EUA canvia de posició quan li interessa, i Europa no pot ser el seu servidor sinó reivindicar la seva independència i per tant la seva autonomia en tots els aspectes. El temps del Pacte de Varsòvia va passar i va ser superat i ara hem de superar el temps d'una OTAN creada en la guerra freda. I hem de tractar de tenir pactes de bon veïnatge amb tots, també amb Rússia i entendre les seves pors i temors.

No té sentit fer seguidisme dels EUA en tot fins i tot considerar adversari estratègic la Xina. LaXina avui és la gran potència emergent mundial en tots els aspectes i Europa ha de tractar de tenir les millors relacions comercials i de tota mena amb ella.

En tot cas també seria important que dirigíssim la nostra mirada prioritària cap al Sud global des d'una perspectiva no colonialista, com en el passat, sinó com a objectiu d'unes relacions econòmiques i financeres que puguin servir a totes dues parts sense voluntats ni idees preestablertes de superioritat. El desenvolupament del Tercer Món pot ser objectivament interessant per a uns interessos europeus amb voluntat de relacions igualitàries.

Per tant, des de l'esquerra no s’ha de caure en infantilismes pseudo pacifistes de radical oposició a increments de la despesa militar sinó plantejar una posició d'exigir al motiu al que van dirigits. Si és per a continuar amb una organització com l'OTAN evidentment NO. Si és per a explorar altres objectius com una major unitat i fortalesa d'una Europa més unida social i políticament amb una real autonomia europea, també en l'àmbit de defensa militar, llavors l'esquerra ha de defensar tots els àmbits que comportin un aprofundiment d'unitat europea.

No obstant això plantejar l'increment militar, a costa d'altres objectius, com per a defensar-nos de Rússia, vista com a potencial perill i sense replantejar-nos que paper té l'OTAN, llavors: “d'entrada i sortida no”.