ELECCIONS 28/05 DEMAGÒGIA I OCURRÈNCIES

 

Feijóo i Sánchez en campanya 

nuevatribuna/20 DE MAYO DE 2023,

El pròxim 28 de maig se celebren eleccions municipals en tot l'Estat i autonòmiques en bona part del territori. Del seu resultat es tractarà d'extreure conclusions, malgrat la clau diferencial d'aquestes eleccions, sobre la situació electoral dels partits de cara a les eleccions generals de desembre.

Pot ser que això sigui, lamentablement, que per part dels partits majoritaris PSOE i PP s'estiguin plantejant més com una prèvia de les generals que com el que són un examen ciutadà a les polítiques municipals i autonòmiques concretes.

Sembla que el PP de Feijóo s'hagi llançat a una campanya desaforada on l'únic objectiu sigui atacar constantment desqualificant-lo a nivell personal  Pedro Sánchez. I ja que és difícil combatre la seva acció de govern ho fan per les seves aliances parlamentàries. Així se l'acusa d'agredir a les dones per la Llei del “Només el sí és si” que ha permès “treure violadors de la presó”, o per la seva rendició als independentistes pels canvis referent a la sedició i la malversació que qualifiquen de cessió als seus socis independentistes catalans.

Però últimament l'última ofensiva demagògica del PP arran de la presència de ex-etarres en les llistes de EHBildu, ha estat fer responsable al PSOE d'aliar-se amb terroristes. El PP sap que fa demagògia, que ETA fa més d'una dècada que no actua i que la banda es va dissoldre, però com sempre utilitza aquest recurs demagògic i fals per a carregar contra els pactes parlamentaris del Govern.

El PP oblida que va ser un Govern del PSOE el que va acabar amb la banda terrorista durant el govern de Zapatero i Rubalcaba. El PP s'oblida que Aznar intentà negociar amb el que va anomenar Moviment Basc d'Alliberament. El PP s'oblida de les seves mentides sobre els atemptats de Madrid l'11 de Març del 2004 intentant, per motius electorals, carregar la responsabilitat a ETA quan sabien perfectament que era un atemptat del terrorisme islàmic. El PP tindria molt a callar en lloc de tornar sempre a un passat per sort desaparegut per a atacar ara de nou a Sánchez pels seus acords legislatius amb partits legals i legítims. Sembla com si Feijóo hagués caigut definitivament en mans d'Isabel Díaz Ayuso i del seu assessor àulic en una croada antiprogressista i reaccionària.

Per la seva part sembla que el PSOE i Pedro Sánchez, en lloc de capitalitzar a nivell territorial la seva obra de govern i de denunciar actuacions autonòmiques negatives com les del PP a Doñana, o les aliances del Partit Popular amb l'extrema dreta a Castella-Lleó, s'hagi plantejat la campanya com a una sort de loteria d'anuncis de propostes polítiques que en menys d'una setmana va portant al Consell de Ministres sense el més mínim debat ni consens amb els seus socis. I algunes d'elles són plenament contradictòries amb alguna de les seves polítiques bàsiques com la Llei d'Habitatge que potencia la creació d'habitatges de lloguer assequible com a objectiu. Enfront d'això llança una proposta d'avals per a la compra d'habitatges  per als joves, que pot tenir conseqüències negatives, llevant fons públics que poden comportar beneficis i alces de preus per part dels constructors. Aquesta loteria d'anuncis “cada míting un” des de reducció del preu del cinema per a jubilats, o Inter-rail per a joves, sembla una política clientelista i poc seriosa per a un President del Govern.

I mentre cap dels dos grans partits parla dels problemes municipals i autonòmics, com el finançament autonòmic o la sanitat i l'educació, o les residències d'ancians vistes amb l'experiència de la pandèmia. Es dediquen més a relats polítics que a anàlisis de les realitats concretes autonòmiques o municipals.

Davant d’això la campanya més centrada en el concret està sent la d'algú que no es presenta teòricament a aquestes eleccions. Parlem de Yolanda Díaz la qual malgrat que SUMAR no es presenta fa campanya per totes les organitzacions a l'esquerra del PSOE, des d'IU a Podemos passant pels “Comuns”, Compromís o MásMadrid. I especialment en llocs on és més important el triomf del conjunt de les esquerres o en llocs on hi ha candidatures més unitàries. En tot aquests actes Díaz parla de la necessitat d'aconseguir bons resultats en les municipals i autonòmiques, cas de Barcelona, València, Sevilla o el cas de la Comunitat Valenciana o Extremadura per a mantenir governs progressistes i com a pas previ a un futur prometedor per a continuar amb una majoria de progrés en el futur Govern de l'Estat. I tot això ho fa parlant de conquestes concretes realitzades i d'objectius futurs a aconseguir.

És evident que d'aquestes eleccions es voldran extreure conclusions per a les futures generals. Si Feijóo no aconsegueix alguna victòria important com la Comunitat Valenciana o Sevilla, o si l'esquerra aconseguís per exemple l'alcaldia de Madrid, el seu futur estaria compromès, especialment per la competència interna de Díaz Ayuso. Per la seva part a Pedro Sánchez l’interessa  mantenir els actuals feus autonòmics i municipals per a afrontar amb garanties les generals i també li convé que els partits a la seva esquerra surtin amb bones sensacions per a aconseguir convertir-se en una única marca electoral en les generals.

Per a garantir una majoria futura de progrés cal evitar especialment l’abstencionisme del sector de la població més desafavorit, i alhora recalcar com les mesures del Govern de coalició han permès millorar en gran manera, malgrat la pandèmia i la crisi energètica, la situació de milions de persones del nostre país, especialment  gent treballadora, joves, dones i persones jubilades. Aquesta crisi no s’ha carregat sobre les esquenes de les classes populars, al contrari de quan governava el PP amb el suport de les dretes perifèriques. I alhora cal valorar la gestió de futur per a les ciutats que han tingut molts alcaldes progressistes com són els exemples d’Ada Colau a Barcelona o Joan Ribó a València.