3 de maig 2022

L'ESQUERRA AFRONTA UN FUTUR INCERT

 

Sánchez i Yolanda un futur per l'esquerra?

nuevatribuna/6 DE MAYO DE 2022

És difícilment discutible que l'actual Govern té un balanç de consecucions en el terreny social incomparable amb els governs anteriors. I això malgrat governar en uns temps particularment poc favorables, primer amb la pandèmia i després quan semblava que estàvem en el moment de la recuperació, irromp la guerra d'Ucraïna i la seva derivada econòmica.

El Govern va fer front a la crisi de la pandèmia d'una forma sanitàriament notable i   amb la construcció d'un “escut social. Al mateix temps va aconseguir encerts en dos aspectes substancials: a) en l'àmbit europeu la consecució d'uns Fons europeus per a la reactivació econòmica amb un volum importantíssim i que alhora va significar un canvi radical en l'actuació de la Unió Europea per a afrontar una crisi, i b) en l'àmbit intern acords importants com són els increments del SMI, el IMV, o els acords de reforma de les Pensions o la Reforma Laboral que milloraven els drets i les condicions de vida de les persones treballadores, jubilades o més desfavorides.

Posteriorment per a intentar pal·liar els efectes de la crisi de la invasió russa d'Ucraïna, novament ha aconseguit dos acords importants: a) en l'àmbit europeu aconseguir la “excepció ibèrica” que permetrà reduir durant un any el còmput del preu del gas en la factura energètica, i b) l'aprovació parlamentària de les mesures urgents per a pal·liar els efectes en els sectors econòmics i socials més afectats pels efectes de la guerra.

Malgrat tot veient les enquestes sobre valoració electoral sembla que el govern no capitalitza aquesta actuació excel·lent i és l'oposició radical de la dreta i l'extrema dreta, que no ha aportat cap proposta més que una crítica radical a tota l'acció del govern, la que capitalitza un cert descontentament social cap a la política.

És evident que aquesta poca capitalització de l'acció política no és tota deguda a l'oposició de la dreta sinó també a errors en l'actuació dins del propi govern i els partits que el conformen i a algun dels seus socis parlamentaris.

En efecte el “soroll” dins del govern ha estat una constant des del moment de la constitució del propi govern. Les contínues discrepàncies, a vegades amb fortes sortida de to dels components de Podemos, han estat un element especialment negatiu derivat en gran part de la seva falta de consciència institucional. Han semblat a vegades ser l'oposició dins del govern qüestionant la unitat d'aquest. Aquesta situació va ser més evident en el període de Pablo Iglesias com a Vice-President i s'ha reduït a partir de l'assumpció de la Vice-Presidència per part de Yolanda Díaz amb una política més dirigida a una acció política que eviti els “sorolls interns” però que no ha impedit que en ocasions esporàdiques alguna ministra de Podemos hagi continuat mantenint confrontacions poc encertades dins del Govern.

I en una certa manera “el soroll” ha reduït fins i tot el relat i l'explicació de les millores aconseguides pels canvis legislatius. Si per exemple cada jubilat fos conscient de la millora que li ha aportat aquest govern en comparació amb l'anterior, si cada treballador que ha passat de contracte precari a indefinit fos conscient que és fruit de l'acció del govern, si cada treballador afectat per la pujada del SMI sabés que és gràcies a l'acció de govern, si els ciutadans que han accedit al cobrament del IMV fossin conscients de qui l'ha acordat millors perspectives electorals tindrien els partits del govern. Però les moltes millores en part s'han vist diluïdes i ocultades per el “soroll” de les baralles entre els socis.

Així mateix el Govern ha hagut de capejar amb dificultats la dinàmica parlamentària, no tant per la composició plural dels seus suports sinó fonamentalment per l'actuació d'infantilisme polític que caracteritza a un supòsit aliat parlamentari com a ERC. En el cas d'aquest partit més nacionalista que d'esquerres no se‘l pot catalogar com a integrant de la “majoria", ja que cal recordar que ERC es va abstenir en la elecció del govern de coalicio. I després ha votat en contra en tres ocasions especialment importants, en la votació d'una pròrroga de l'estat d'emergència, en la votació de la Reforma Laboral i en la votació de les mesures pal·liatives dels efectes de la guerra a Ucraïna. ERC és en definitiva un agent polític poc de fiar.

Però també hi ha aspectes que han provocat situacions poc desitjables, que no han tingut fins al moment greus conseqüències, com pot ser la poca atenció que reben els seus aliats parlamentaris que acusen amb raó d'una certa prepotència al Govern. Així mateix actualment es nota la diferent concepció dins del bloc de UnidasPodemos respecte al futur entre la posició que defensa Yolanda Díaz de construir un nou pol polític i la posició de les dirigents de Podemos que volen mantenir la seva preeminència en una futura alternativa. En aquest sentit no va passar desapercebut el fet que en el dia en què es votava la Reforma Laboral les dues ministres de Podemos van convocar un acte propi i no van ser presents a l'hemicicle.

En definitiva el govern té problemes que poden afectar el seu futur electoral i no podem passar per alt el gir al centre del PSOE des del seu últim Congrés. Fins ara més perceptible en la seva política exterior on s'han fet passos com l'inacceptable acostament al Marroc sobre el Sàhara, en línia amb la política dels Estats Units, la qual cosa ha provocat el refredament de la relació amb Algèria el nostre proveïdor de gas. Aquest tema també va provocar en aquest cas la crítica totalment encertada per part del soci parlamentari amb Yolanda Díaz al capdavant, atès que no sols no estaven d'acord i ni tal sols van ser informats. Però encara més greu és el fort gir atlantista i “otanista” del President del Govern i del PSOE en la crisi de la invasió d'Ucraïna, cosa que contradiu la necessitat d'una força militar autònoma europea i no subordinada als interessos militars, polítics i econòmics dels USA.

Tot això ens situa enfront d'un futur incert de les forces d'esquerra enfront de les pròximes Eleccions Generals previstes per a finals del 2023. Tot això sense obviar que abans i al marge de les andaluses se celebraran eleccions autonòmiques i municipals en la primavera del 2023.

La situació política en aquest moment sembla més favorable per a les forces de la dreta i l'extrema dreta que per a l'esquerra. D'una banda l'elecció de Feijoo al capdavant del PP que de moment capitalitza com a  millor candidat que Casado. Tot això malgrat ser una incògnita el seu projecte polític. Es desconeix si comportarà canvis en la política del PP al marge d'un discurs menys incendiari que pot ser possiblement idèntic en el que comporta a les seves polítiques o aliances. D'altra banda el manteniment de Vox embravit després del seu èxit en entrar en el govern de Castella León que espera continuar a Andalusia. Cal dir que aquest ascens de les forces de dreta no es produeix només per la seva pròpia actuació sinó fonamentalment per la intensa campanya que els importants i influents mitjans de comunicació de la dreta estan fent no sols enaltint la figura d'estadista del màxim dirigent del PP, sinó de tot el seu equip, alhora que treuen ferro al paper pertorbador democràticament de VOX, tot això sumat a l'atac constant i en nombroses ocasions mentider d'aquest braç mediàtic contra el Govern i els seus suports parlamentaris.

En el cas de l'esquerra tot està molt més confús. Partint de la perspectiva optimista que el PSOE pugui mantenir i en el millor dels casos millorar lleugerament el seu resultat electoral, tot dependrà de veure com es configurarà l'alternativa política entorn de Yolanda Díaz. Ella en sí mateixa és un capital polític però per sí sola no és una alternativa política. Depèn de com s'estructuri i es plantegi la seva proposta pot ser el factor determinant per a aconseguir una correlació de forces favorable que permeti un nou govern de progrés que sigui una certa continuació de l'actual. Si Yolanda Díaz no aconsegueix configurar una alternativa atractiva d'esquerres que pugui recuperar votants dels partits existents a l'esquerra del PSOE, votants d'esquerra abstencionistes o fins i tot  votants del PSOE desencantats, el futur serà negre per a l'esquerra i les forces de progrés. Perquè la possibilitat d'un govern de PP i Vox pot forçar, com desitgen molts poders fàctics, un govern de Gran Coalició PP-PSOE o PSOE-PP amb possiblement algun suport més com el del PNB.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada