Yolanda Díaz un nou projecte polític? |
Que Yolanda Díaz és
un valor en alça i de llarg recorregut ja ningú ho pot posar en dubta. La Vice-Presidenta
2a ha demostrat tenir una capacitat política en la que ningú semblava creure a
priori quan va ser nomenada Ministra de Treball. La seva capacitat
d'envoltar-se d'un bon equip en el ministeri, la seva voluntat de negociació i
la seva capacitat per a aconseguir acords amb els agents socials es va traduir en una magnifica valoració política per part
de l'electorat i una apreciable il·lusió i alegria entre les gents d'esquerres.
L'acord sobre la Reforma Laboral conté dos aspectes fonamentals en l'àmbit
polític. En primer lloc, a més de millorar les condicions laborals de les
persones treballadores és la primera reforma laboral pactada amb els Sindicats
i també amb la Patronal, encara que des
de suposades posicions d'esquerra no es sàpiga valorar la importància de que la
Patronal signi malgrat les pressions de la dreta política. En segon lloc i com
ha manifestat el propi Unai Sordo de CCOO “Això no va només de llei, va de correlació de forces. D'organització
sindical en el centre de treball. La gran pregunta que ningú se sol fer és: millora
aquesta seqüència de reformes el poder contractual de la classe treballadora en
un context de múltiples transicions?”. Aquesta Reforma Laboral retorna
capacitat contractual a les organitzacions sindicals amb la prevalença del
contracte sindical i recupera la ultractivitat dels convenis.
La importància
d'aquest últim aspecte només són capaços de reconèixer-la aquells que saben el
que significa la negociació laboral en els centres de treball, evidentment no els ultraesquerrans de
saló.
Yolanda Díaz s'ha
convertit per acció o sense voler-ho en un actiu fonamental de l'esquerra, del
conjunt de l'esquerra. Per la seva activitat i per la seva manera de
comportar-se. Ha sabut des del primer moment adoptar una actitud institucional
però alhora clarament favorable a les necessitats de les persones treballadores.
El seu objectiu sembla ser dedicar-se “a les coses, a les coses” és a dir a
treballar per a millorar les condicions materials de les persones
treballadores. I alhora amb un estil totalment allunyat del “soroll” polític
dins del Govern, soroll que ella de manera manifesta ha rebutjat.
No hi ha dubte que
el seu tipus d'actuació i lideratge ha arribat a molts i diversos sectors
plurals de l'esquerra, una gran part de la qual es troba des de fa massa temps
òrfena de referències. Tota aquesta multiplicitat de gents està avui
il·lusionada en que tingui lloc un
projecte nou liderat per Yolanda Díaz.
El projecte de
Yolanda Díaz ja ha estat batejat per molts, especialment per l’Enric Juliana, com
de “un nou laborisme”. Realment el
projecte de la vicepresidenta sembla marcat per la seva pròpia trajectòria
personal vinculada tant al sindicalisme com al Partit Comunista. Clarament la
seva proposta s'arrela a posar en valor el treball, la centralitat del
treball, durant tan de temps oblidada i substituïda per molts moderns en les
seves anàlisis. La centralitat del treball al costat del paper del feminisme
són alguns dels materials bàsics del seu pensament que podríem denominar amb el
vocable “berlinguerià” de “reformisme
fort”. No hi ha dubte que aquests dos aspectes poden compaginar-se amb
uns altres com són la fèrria defensa del valor del públic, el federalisme en
l'àmbit de la construcció tant de l'Estat com de la Unió Europea, i la lluita
ecològica així com contra la desigualtat i contra la discriminació de totes les
persones. En definitiva la lluita pels valors units de la Igualtat, la
Llibertat i la Fraternitat (solidaritat).
Avui l'esquerra
compta amb un valor en alça i això és bo per a tota l'esquerra, fins i tot per
al PSOE que precisa d'un altre projecte atractiu d'esquerres amb el qual
competir electoralment de manera fraternal i amb el qual continuar col·laborant
en la futura governança del país en un projecte de progrés social.
Tenim la persona
adequada per a dirigir-lo i que compta també amb un fet important, la sintonia
de la candidata amb la primera organització sindical i social de l'estat, i
això és molt important especialment si ho comparem amb altres projectes que
havien sorgit. I tots sabem que sense una organització sòlida, coherent i
conseqüent és difícil donar vida a un projecte amb voluntat d'estabilitat i
durabilitat. Es precisa d'una organització per a l'articulació social.
En aquests moments
només un important interrogant s'interposa en aquest interessant projecte. Amb
quina organització es compta per a dur-lo a terme? I aquí es planteja un tema
bàsic. No es pot crear un projecte basant-se en una suma o un reescalfat de
projectes preexistents, tots ells diferents entre si. Es precisa una
organització, i una organització extensa que arribi a tots els racons del país.
Evidentment que pot crear-se amb el concurs d'organitzacions preexistents però
sempre que comparteixin les mateixes bases del projecte. Un projecte polític
pot fer-se com un vestit de retalls o sobre unes noves bases polítiques i
ideològiques i d'això dependrà el seu futur. Perquè l'organització té dos
objectius bàsics si té la suficient extensió, conèixer la realitat social sobre
la qual es treballa per a elaborar l'estratègia política i ser la font de
transmissió del projecte en tots els àmbits en els quals s'actuï. És a dir
l'organització i no sols els liders ha de ser el “Intel·lectual Polític Col·lectiu”
I fer una
organització forta i homogènia no és tasca fàcil, però Yolanda té bones
relacions que poden permetre-li aconseguir-ho. Cal posar-se a la feina i al
costat de l'organització que serveixi de base es poden articular aliances amb
altres organitzacions que serveixin per a sumar però no per a diluir el
projecte. Sabent en el moment polític en el qual estem, que no és ni l'any 1978
ni el 15M, és el moment d'una política de fets i no de nostàlgies ni desitjos
ideals. Estem en un moment en què el propi acord de la Reforma Laboral
significa un pas en la lluita per un nou contracte social, i l'objectiu és
avançar en la consecució de més i millors drets i de consolidar el nostre estat
del benestar com la millor manera de combatre l'ona de reacció que ens aguaita
i que vol dividir les classes populars.
És un moment de
gran responsabilitat: ARA O MAI és l'ocasió de rearmar l'esquerra i donar una gran batalla
democràtica contra la reacció. Esperem que tots els cridats a participar ho
sàpiguen veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada