![]() |
Manifestació al barri de Salamanca (Madrid) |
nuevatribuna| 08 de enero de 202
Aquesta va ser la resposta de Lenin que tant va escandalitzar a Fernando
dels Rius del PSOE quan aquest el va visitar en 1920 a Moscou.
Aquests mesos en veure les manifestacions de la dreta
política, mediàtica i religiosa, sigui contra el confinament o les lleis d’Educació
o Eutanàsia, aquesta resposta adquireix una forta significació que es pot entendre
perfectament. La dreta utilitza la paraula llibertat quan en realitat defensa
la discriminació dels més desfavorits. La seva llibertat comporta la
discriminació i la falta de drets dels més febles. La dreta no ha entès aquella
dita de que la llibertat d'un acaba on comença la dels altres. El seu dret no
és tal sinó que és la confirmació dels seus privilegis sobre uns altres.
El concepte de Llibertat procedeix de la Revolució Francesa i va
indissolublement lligat a altres dos conceptes, els d'Igualtat i Fraternitat.
Són tres conceptes que per a comprendre el que van significar i signifiquen no
s'han de separar els uns dels altres. I és aquí on va fallar el sistema
soviètic en potenciar la igualtat sobre la llibertat, però també és aquí on
falla el sistema capitalista en parlar de llibertat i oblidar-se de la igualtat
i la fraternitat.
Fins ara cap sistema ha optat per portar endavant un sistema complet basat
en la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat (Solidaritat) alhora. Moltes
vegades es plantegen com a conceptes antitètics quan en el camp teòric no ho
són i quan es van concebre anaven entrellaçats.
A aquest efecte és interessant recordar els plantejaments dissidents que es
van tenir lloc dins de l'antiga òrbita
soviètica. Especialment significativa i interessant és la vida i l'obra d'un
polític i filòsof que va viure en la RDA, Robert Havemann.
Havemann va ser un resistent anti-nazi, comunista declarat, membre del SED (Partit Socialista Unificat de la RDA), membre del seu parlament i de la seva
Acadèmia de Ciències, dels quals va ser expulsat en la dècada dels 60 pels seus
plantejaments crítics sobre la manca de llibertat a la RDA i el seu suport a
moviments com la “Primavera de Praga” o l'Eurocomunisme dels partits comunistes
de l'Europa Occidental.
![]() |
Llibre de Robert Havemann |
Havemann mai va acceptar marxar de la RDA i anar a viure a Occident. Ell considerava el sistema socialista era superior al de l'occident capitalista perquè en el socialista s'havia aconseguit superar la propietat privada dels mitjans de producció i per tant la base de l'explotació de l'home sobre l'home. Però al mateix temps Havemann reivindicava la necessitat imperiosa de la llibertat en la societat socialista. Ho reflecteix de manera clara en els seus llibres un dels quals té un títol molt evident “La llibertat com a necessitat”. Per a ell la llibertat era necessària per a aconseguir una societat plenament socialista.
En l'actualitat el debat d'idees sembla que hagi caigut en desús, però des
de l'esquerra caldria revitalitzar-ho per tal d’evitar que la dreta utilitzi de
forma interessada els conceptes. En la Constitució espanyola apareixen de
manera clara però diferenciada els conceptes de Llibertat i Igualtat. La
Solidaritat (fraternitat) només apareix per a parlar de la relació entre les
diverses comunitats autonòmiques i no com a un dret de la ciutadania.
La llibertat que ara està sempre en boca de les dretes, que la utilitzen
per a tot, és un concepte que s'usa desnaturalitzat en plantejar-lo com a propi
de les persones individualitzades respecte del conjunt de la societat i
no com a un dret del conjunt de la
societat.
Des de les esquerres s'hauria de realitzar un gran esforç i fer una gran
pedagogia per a explicar com els tres conceptes han de comprendre's de manera
conjunta. Tenen molts motius per a fer-ho i més en una situació com l'actual.
Aquest plantejament permetria de manera conjunta explicar per exemple la
defensa del sistema fiscal com a mitjà de redistribució social de la riquesa
(solidaritat) que potencia els serveis de tots com és el cas dels serveis
públics, els quals han de ser prioritaris perquè són la base de la igualtat la
qual garanteix la llibertat social.
La desigualtat social que existeix de manera global i que al nostre país té
una especial repercussió significa la pèrdua de la llibertat de vida per a
molts, la manca d'igualtat en la societat i de solidaritat entre la seva
ciutadania.
Que no ens enganyin, allò que criden
i exigeixen les dretes actualment no és la defensa de
la “llibertat” sinó el manteniment de la desigualtat social i per tant la
defensa d'un sistema social basat en l'individualisme contrari a tot sentiment de
fraternitat o solidaritat.
Com ja va explicar
en el llunyà 1762 Jean-Jacques Rousseau en
“El Contracte Social” “Tot es
redueix a dues qüestions principals: La
llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir.
Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la
Humanitat. La veritable igualtat no resideix en el fet de que la riquesa sigui
absolutament la mateixa per a tots, sinó que cap ciutadà sigui tan ric com per
a poder comprar a un altre i que no sigui tan pobre com per a veure's forçat a
vendre's. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Però si
l'abús és inevitable, vol això dir que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Com, precisament, la força de les coses
tendeix a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeixi
sempre a mantenir-la”. El pensament del filòsof francès contínua vigent
i poc comprès.
![]() |
Llibre de Rousseau |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada