LA PANDÈMIA ESQUERDA EL SISTEMA GLOBAL

Places i carrers buits

Nuevatribuna | 18 de marzo de 2020
El Coronavirus ha posat en qüestió tot el sistema econòmic i sanitari global. Un virus ha aconseguit posar potes enlaire la globalització econòmica sembrant la por, per no dir el pànic, en les diverses economies i en els poders polítics dels diversos estats. Ha estat un veritable “efecte papallona”.

El sistema econòmic de la globalització i de l'especulació financera que semblava una fortalesa imbatible ha tremolat davant un virus aliè a tot el conglomerat econòmic mundial.

Cal pensar que res serà igual després d'aquesta crisi sanitària que sens dubte provocarà canvis que no podem imaginar i sense que sapiguem en aquests moments en quin sentit ho farà. Però el que és cert és que aquest episodi comportarà la necessitat d'una profunda reflexió sobre el conjunt del sistema global i les relacions de producció, consum i de les relacions polítiques, socials i fins i tot personals.

La pandèmia ha demostrat la vulnerabilitat i fragilitat de la globalització mundial i la falta d'una governança mundial que pugui fer front a emergències globals.

En efecte, el virus ha demostrat lo vulnerable i fràgil que és la en teoria poderosa i incontrolable economia global que ha fet fallida com un vidre trencat. No hi ha dubte que una de les conseqüències serà els canvis referents als equilibris entre les diverses potències mundials amb algunes d’elles reforçades i d’altres afeblides després de la pandèmia i com a resultat de les seves respostes a ella.

És molt possible que economies com la Xina surtin reforçades de l'envit, malgrat ser la primera a patir la crisi, i que unes altres com l'europea surtin malparades davant la seva falta de resposta comuna. Així mateix economies ultraliberals com la de Gran Bretanya o l'estatunidenca poden sofrir convulsions internes segons com derivi la pandèmia en estructures sanitàries afeblides o davant polítiques estèrils.

La ciutadania ha vist les seves vides canviades d'arrel a partir dels confinaments derivats de l'epidèmia. El consum i la vida social han canviat i sens dubte això tindrà conseqüències sobre la seva visió de la importància de les coses. Després d'un període prolongat de confinament la seva visió de la vida no hi ha dubte que sofrirà canvis.

Ja hi ha  certeses que no es podran obviar. Davant una situació de perill s'ha vist la importància transcendent de la funció de l'Estat i especialment de lo públic, començant per la sanitat pública però també del conjunt dels serveis públics. Sens dubte la importància de reforçar lo públic ha d'obrir-se pas en la mentalitat de la ciutadania. Això pot comportar la crisi del pensament neoliberal. Com han recordat molts mitjans de comunicació davant la crisi sanitària i econòmica “els neoliberals s'han convertit al keynesianisme” demanant la intervenció de l'estat amb tota la seva potència. Aquesta seria una bona conclusió.

Emergències laborals

També surt reforçat lo col·lectiu precisament en moments de confinament. La solidaritat de la ciutadania amb els serveis públics. La importància i el paper dels agents socials, especialment dels sindicats, fent propostes econòmiques i socials viables, donant suport al govern i donant servei i assessorament als ciutadans afectats.

I es fa evident la necessitat d'una governança global que en aquest cas s'ha notat a faltar, demostrant la feblesa de l'actual globalització sense normes ni govern. L'OMS ha estat un referent malgrat la seva feblesa efectiva. Es precisa una solidaritat internacional que s'ha fet més necessària que mai. Quan hi ha un problema global es troba a faltar la solidaritat global, però aquesta es fa més necessària que mai en el dia a dia dels problemes quotidians a moltes parts del món on la solidaritat ha desaparegut. I és que davant la globalització de l'economia es fa necessari un govern global.

No hi ha dubte que políticament hi haurà guanyadors i perdedors. Entre els primers els que hagin demostrat una major tendència a la col·laboració, l'exemple de la Xina amb Itàlia o Espanya és evident. Entre els segons els insolidaris o els que no han estat al nivell que se'ls presumia com és el cas de la UE, falta de capacitat de reacció i falta de suport i ajuda entre els seus socis, els Estats han guanyat la partida a la Unió Europea. Així mateix les polítiques ultraliberals de Trump o Johnson, els antagonistes de lo públic.

La pandèmia actual que no deixa de ser un fet casual i que possiblement serà controlable a mitjà o llarg termini ens hauria de prevenir respecte a fenòmens més globals i que estan molt pròxims. Si veiem els sacrificis i esforços que s'estan emprant per a frenar el coronavirus, que és una infecció puntual i concreta, imaginem el que pot significar un fenomen més global, durador i difícil de controlar com pot ser l'escalfament global i la crisi ecològica que està per arribar.

Aquesta pandèmia no és res en comparació amb aquest fenomen que ens aguaita i el qual sembla que no volem veure i  al qual sens dubte serà més difícil fer front si deixem passar el temps abans que sigui una realitat.

El confinament ens hauria de fer reflexionar a tots sobre  allò que és important i  el que és accessori i això hauria de tenir conseqüències directes en el canvi de les polítiques a nivell global i concret, així com en els canvis precisos en els sistemes de producció, de consum i de societat que necessitem.

Unitat de la societat