PABLO,... SENSE IMPACIÈNCIES

Pablo Iglesias

Nuevatribuna | 10 de Junio de 2018


L'actuació de Pablo Iglesias durant la moció de censura pot ser qualificada d'excel·lent. L’anunci de moció alternativa per fer eleccions immediates va fer decidir-se al PNB que veia amb preocupació unes eleccions que poguessin afavorir a C,s. Les seves intervencions en el ple van ser excel·lents i el seu últim encreuament de paraules amb Pedro Sánchez emplaçant-se tots dos a guanyar per a l'esquerra unes futures eleccions esperançadores.

No hi ha dubte que de la moció de censura van sortir uns perdedors clars gairebé tot l'àmbit de la dreta o de l'independentisme unilateralista més recalcitrant el PP, C,s, Puigdemont, Torra o la CUP. I uns vencedors clars, Pedro Sánchez i la seva proposta de PSOE i Podem.

És per això que són preocupants les declaracions queixoses d'Iglesias una vegada instal·lat el govern de Pedro Sánchez. I contrasten amb les més mesurades i conciliadores d'Iñigo Errejón.

Crec que Pablo Iglesias i els seus més afins haurien de fer una reflexió estratègica i analitzar adequadament el moment present: 1.- Estem davant una legislatura provisional i que durarà un temps reduït, donada la pròpia correlació de forces al Parlament; 2.- No estem al moment d'aconseguir grans transformacions; 3.- L'objectiu és arribar a una eleccions generals amb un ambient favorable per al conjunt de l'esquerra; 4.- El PSOE i Podem ni són el mateix ni tenen una mateixa clientela i és possible col·laborar eixamplant els seus votants, cap al centre per part del PSOE i cap a l'esquerra per part de Podemos.

És evident que l'actual govern en precari de Sánchez ha aconseguit disminuir la crispació i crear un cert optimisme entre la gent progressista. Això coincideix amb una situació de desconcert en les forces de la dreta. El nou govern té un nombre de membres clarament interessants des del titular d'Exteriors a les responsables de Transició Energètica o de Treball, persones d'indubtable capacitat i tarannà d'esquerres. Crea una certa esperança entre la gent progressista que fins a fa poc estava amb la moral enfonsada.

El Govern de Pedro Sánchez

El que pot fer aquest govern serà tan sol oferir uns traços del que podria ser un futur govern de progrés i d'esquerres. Però evidentment no és aquest el moment d'aconseguir transformacions profundes sinó de donar un avançament del que podrien ser. Actuar sobre temes d'igualtat, de memòria històrica, revocar la reforma de pensions del PP (especialment el factor de sostenibilitat i el que la revisió de les pensions estigui desvinculada de l'IPC), temes de la reforma laboral especialment sobre la negociació col·lectiva, aspectes més regressius de la llei mordassa, començar el diàleg amb Catalunya, donar un nou marc social a la proposta dels pressupostos del 2019, etc..

Això és analitzant la realitat política  el que en el millor dels casos es podrà fer.

Evidentment no es podrà abastar totes les necessitats urgents que han de modificar-se en profunditat perquè la correlació de forces, alguna cosa que un polític ha de tenir sempre present, no dóna per més en el moment actual.

Per tant caldria insistir sobre Pablo Iglesias i el seu equip en la necessitat d'actuar de forma madura evitant sortides de to que no és el que la política d'esquerres necessita avui sinó una profunda responsabilitat que permeti que ara es donin passos per albirar els canvis en profunditat en una nova legislatura amb hegemonia de l'esquerra.

Podem ha de demostrar que l'actuació de Pablo Iglesias en la moció de censura no va ser un miratge sinó un símptoma de maduresa, que hem passat de “assaltar els cels” i els “sorpassos” a una política de cooperació en competència dins de l'esquerra. És lògic demandar diàleg al govern però oferint una col·laboració crítica al Parlament i al carrer.

És doncs, com demanda CCOO, un moment d'exigir responsabilitat en la política especialment a l'esquerra perquè des del govern es passi dels “gestos als fets, perquè de debò s'entri en una senda de canvi, igualtat i drets”.

La moció de censura, el canvi de govern, ha de ser per al conjunt de l'esquerra, la que està al govern i la que està al Parlament, el moment de reiniciar una nova etapa en les seves relacions perquè sigui cert l'emplaçament que Sánchez i Iglesias es van fer mútuament d'aconseguir una victòria de les esquerres en les futures eleccions.

Recordar a Gramsci

Seria bo que Pablo Iglesias aprofités el moment per establir una relació madura amb el govern però no només amb el govern. Cal que maduri i millori en la seva pròpia organització, per a això ha de passar dels enunciats als fets i aplicar les paraules de Grasmci a qui tant li agrada citar però que tan poc aplica quan planteja que “les idees no viuen sense organització” i l'organització ha de ser l'intel·lectual col·lectiu que debati i discuteixi i no es tingui únicament una relació plebiscitaria.

En la mateixa via  ha de canviar la seva relació amb l'esquerra social organitzada i especialment amb el moviment sindical confederal amb el qual fins al moment ha existit una relació que no pot qualificar-se d'estreta. Ha d'acceptar a les organitzacions estables i estructurades existent de la esquerra social i sindical sense fiar-ho tot a plataformes poc estructurades i fàcilment utilitzables per no dir manipulables.

En definitiva Pablo et demanaríem que siguis madur, que no et precipitis ni t'impacientis. Que actuïs amb intel·ligència preparant el futur per aconseguir conjuntament amb les altres forces de l'esquerra política i social un futur on l'hegemonia sigui una certesa i es puguin aplicar les polítiques de canvi en tota la seva extensió i complexitat. Sempre des del diàleg i el consens entre els diversos components polítics i socials de l'esquerra i el progrés.

Cal continuar junts