Referèndum Si! Però l’1-O no ho és!

La divisió social a Catalunya

Nuevatribuna | 29 de Agosto de 2017


La majoria de la ciutadania de Catalunya és partidària d’un Referèndum que determini la relació amb el conjunt de l’Estat. Aquesta és una demanda legítima desprès de la sentència del TC que va retallar la darrera reforma de l’Estatut que havia estat legitimada en els àmbits institucionals i refrendada pel conjunt del poble de Catalunya. Aquella situació va provocar una desafecció de la societat catalana respecte de l’Estat que només un nou Referèndum pot ajudar a restablir una futura relació.

Però és evident que l’1-O no es celebrarà cap referèndum, sinó un simulacre sense regles ni garanties democràtiques que l’únic que pretén és mantenir el full de ruta de les forces independentistes que desprès de cinc anys de “procés” ens estan portant a un carreró sense sortida.

JxS, la Cup i les entitats que els hi donen suport no creuen ni volen realment un  referèndum real. Ells ja ho van dir en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, que van qualificar de plebiscitàries, per a ells “el Referèndum era un pantalla passada”. Només van recuperar tàcticament la consulta desprès de que fracassés el suposat plebiscit.

No hi ha dubte que el PP amb la seva denúncia de l’Estatut primer, i l’actuació del Govern Rajoy després no ha fet més que incrementar els adeptes a la causa independentista, una gran part d’ells gent no independentista però que reaccionen per oposició als greuges del PP envers Catalunya. El PP mai ha volgut buscar una solució al problema català sinó que ha buscat deixar podrir el problema i crear divisió dins de la pròpia societat catalana amb la inestimable ajuda de C’s. L’única posició del PP ha estat la resposta purament judicial als desafiaments dels independentistes. Mai ha fet cap oferta política per a tractar de solucionar el conflicte per que és una qüestió que pensa que el beneficia electoralment a la resta de l’estat.

Rajoy i Puigdemont culpables del trencament social

I els independentistes de JxS i la CUP han donat una continuada resposta sectària i equivocada i han ajudat a trencar la unitat de la societat catalana contribuint als desitjos del PP. Enlloc de fer una política que ajudés a unir  tots els catalanistes enfront del PP el que han traçat és una divisòria que obligués  la ciutadania catalana a optar entre “o esteu amb la independència o esteu amb el PP”. I així enlloc d’unificar  la societat catalana no han fet res més que tractar de radicalitzar-la i bipolaritzar-la i el que han provocat és ajudar a dividir-la.

Això ja s’ha posat en evidència en la trajectòria i el recorregut del Pacte Nacional pel Referèndum que aglutinava  una part important de la societat catalana, dels seus partits, agents socials i entitats ciutadanes. L’objectiu del Pacte Nacional era tractar d’aconseguir un Referèndum legal, pactat i amb garanties democràtiques i reconeixement internacional. Però una vegada comprovades les primeres dificultats, les forces independentistes van optar per congelar el Pacte Nacional i optar ells sols per un suposat Referèndum Unilateral d’Independència, trencant la unitat aconseguida en el Pacte Nacional.

I així ara ens trobem a un mes del fals referèndum sense ni tan sols tenir les normes sobre les quals es planteja, sense garanties democràtiques i sense que ningú ni el Govern de la Generalitat ni les forces que defensen “el procés” puguin ni vulguin establir les mínimes garanties d’un procés que pugui denominar-se “democràtic”. Per que el que ells defensen “el posar urnes” no comporta en cap mesura que sigui un acte amb garanties democràtiques i això és el mínim que cal exigir en una societat democràtica avançada.

No ens equivoquem el que es dilucidarà el 1-O no serà un Referèndum sobre “Independència Si o NO” sinó una cosa molt més simple si “És un Referèndum”, que els convocants saben perfectament que no ho serà. I desprès vindran les gesticulacions victimistes i segurament ens convocaran a unes noves eleccions al Parlament que igual volen denominar com a “Constituents” per a continuar amb una farsa que dura des del setembre del 2012.

Unilateralitat de JxS i la CUP

El debat fonamental del 1-O no estarà en el debat de la independència de Catalunya, sinó en si ens trobem davant d’un referèndum de debò, publicitat, acceptat de forma majoritària amb garanties en els col·legis electorals, amb debats democràtics, amb neutralitats dels mitjans de comunicació, especialment els públics, i a hores d’ara no sabem res de res sobre el tema. Només sabem que s’ha gestat de forma quasi clandestina, sense el mes mínim debat polític, quan estem a un més de la suposada data referencial. El que sabem és que no complirà els paràmetres ni garanties establertes per la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa, format per experts independents en el camp del Dret Constitucional, per a cassos com el que es planteja del suposat referèndum a efectuar  a Catalunya.

I allò més important és que els convocants del 1-O saben que el fals referèndum no es celebrarà, i que tot és pura gesticulació i propaganda. Sabem que el Govern central l’il·legalitzarà, i és per això que avui no sabem res del cens, ni de com es podran presentar reclamacions al mateix, ni sabem res de les meses electorals ni de qui les composarà; ni de quins funcionaris s’encarregaran de garantir el procés de votació; ni de quina campanya institucional s’efectuarà; ni de quina regulació s’efectuarà pels mitjans públics per a garantir la seva neutralitat. Avui en dia no es sap res de res, per que sabem que no hi haurà cap referèndum de debò.

Es per això que molta gent que ha conegut o que es reconeix en la trajectòria de la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya contra la dictadura farà de l’Abstenció la seva posició davant la farsa del 1-O. I no val dir com diu alguna gent dels “comuns” o d’altres com Podemos que reconeix que no és un referèndum però que cal reconvertir-lo en un acte de protesta contra les polítiques del PP.  Això comporta participar en la farsa unilateral dels “processistes” ja que no és una actuació consensuada sinó un punt més del full de ruta dels independentistes de JxS i la CUP. No es pot caure més en el seguidisme  d’aquest fals debat de “Independència o PP”, ja és hora de dir “ni uns ni els altres”.

L'Assemblea de Catalunya un exemple

Cal recordar com en la lluita contra la dictadura a Catalunya i sota l’hegemonia del PSUC l’oposició va crear l’Assemblea de Catalunya un organisme ampli i unitari amb uns objectius comuns, assumits per tots i recollits en el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, i la seva força era la Unitat. Ara al contrari que en aquells moments JxS i la CUP i l’autodenominada Assemblea Nacional (ANC) han preferit anteposar les seves propostes pròpies per davant de la unitat de tots els que volen un canvi real i profund a Catalunya i per que no a l’Estat.

Però desprès de cinc anys continuem per un camí que només porta al fracàs i l’enfrontament intern a la societat catalana. Per que només amb la unitat es podrà aconseguir els objectius d’un millor reconeixement ple dels drets nacionals de Catalunya. La divisió i el sectarisme existent avui només porten a la derrota, al ressentiment i la frustració socials.

Cal esperar que en el millor dels cassos, i cal dir-ho que amb poques esperances, el 2-O s’obri una nova etapa on el realisme s’imposi i s’emprengui un nou camí polític amb majúscules, basat en la unitat i el màxim comú denominador de qui es reconeix en la defensa d’una Catalunya amb un reconeixement nacional amb plenitud, però també més democràtica i més social,  i sense oblidar el seu caràcter solidari amb la resta de pobles de l’Estat, d’Europa i del món. I en aquest sentit fugint de l’aïllament cercant la unitat dins de Catalunya i buscant la complicitat d’altres actors polítics i socials arreu de  l’Estat.

Una esperança que no cal perdre