SINDICALISME , GLOBALITZACIÓ I PROTECCIONISME

Una globalització sense regles

Nuevatribuna | 16 de Abril de 2017


El sindicalisme és molt conscient dels reptes que l’actual globalització financera molt vinculada al desenvolupament de les noves tecnologies i que ha estat efectuada sense les mínimes normes de regulació. Això ha comportat unes conseqüències molt desiguals entre el capital i el treball.

La globalització neoliberal ha permès articular processos d’acumulació del capital internacional a nivells mai vistos, mentre que ha tingut un resultat molt desigual i globalment negatiu pel que fa al conjunt de la classe treballadora. La globalització ha provocat  processos de deslocalitzacions des dels països desenvolupats cap a països emergents o poc desenvolupats. Això ha tingut conseqüències diferents en uns i en els altres però ha estat un procés que ha incrementat en el seu conjunt la desigualtat global.

No es pot negat que la globalització ha comportat l’augment del conjunt de mà d’obra global. Però aquest creixement ha estat desigual ja que el conjunt de la mà d’obra ha crescut en més de dos cents milions arreu del món, però alhora ha disminuït només a Europa quasi en quatre milions. Cal dir que aquest procés ha permès la reducció de forma important de la pobresa extrema al món, és a dir la de les persones que aconsegueixen guanyar 1,9 dòlars/dia. La reducció s’ha produït  tant en termes absoluts com relatius i s’ha donat fins i tot en els moments de major intensitat de la crisi.

Malgrat això cal subratllar que aquesta sortida de la pobresa extrema en països poc desenvolupats significa només això, sortir de la pobresa extrema, però en cap cas sortir de nivells molt baixos de renda, ja que els nivells de precarietat i pobresa continuen, sense l’existència de cap nivell de cobertura ni protecció social tot això ajudat també per la manca de facilitats pel desenvolupament d’un sindicalisme que permeti articular el moviment reivindicatiu necessari per a millorar i consolidar les bases mínimes acceptables per tal de garantir un treball i unes condicions de vida futures mínimament dignes.

D’altra banda la globalització sense regles ha colpejat de forma greu les bases que sustenten la qualitat de vida de la classe treballadora en els països desenvolupats, especialment a partir de la crisi econòmic-financera del 2008. Les polítiques regressives adoptades, l’austeritat, les deslocalitzacions han comportat un increment de l’atur, retalls salarials i de les prestacions socials, la precarització del treball, i regulacions legals restrictives referides  als drets socials i el benestar social, així com un atac als sistemes de negociació col·lectiva, a l’exercici de l’activitat sindical i els intents reiterats de debilitar i desprestigiar el sindicalisme i les seves organitzacions. Es a dir que en el cas dels països desenvolupats el que es percep és un increment de la desigualtat i una pèrdua de la quantitat i qualitat del treball.

El problema més greu és que en sectors de la classe treballadora, especialment els més dèbils i formats fonamentalment per persones amb nivells de qualificació i formació més baixos, veuen com es deslocalitzen les seves empreses i es senten desprotegits i amb un fort risc de caure en la pobresa i en la exclusió social. Cal afegir a tot això la competència que troben en les persones immigrants.

Una ultradreta proteccionista i xenòfoba

Aquests sectors afectats directament per la crisi econòmica i per les polítiques antisocials, regressives i retalladores de drets socials i laborals, dutes a terme tant des de la UE, com per parts dels seus poders nacionals, han estat molts cops sensibles als cants de sirena i a la crida de la defensa del proteccionisme i d’un rebuig antieuropeu que plantegen partits populistes d’ideologia ultranacionalista i xenòfoba. Uns partits que defensen retornar al proteccionisme més radical, al tancament de fronteres i a l’exclusió dels diferents, especialment els immigrants antics o nous. Tot això sense tenir en compte la realitat d’una globalització que cal embridar però és impossible fer-ho des d’un únic país sol i aïllat.

El moviment sindical ha de plantejar una alternativa global a nivell mundial que passi per tractar de limitar els efectes negatius de l’actual globalització sense regles. I el primer que cal fer és assenyalar clarament els culpables: els grans grups industrials i financers que han acumulat beneficis multimilionaris incalculables apropiant-se de les rendes del creixement de l’economia mundial i de la major part de les plusvàlues del treball.

Cal una alternativa global

El moviment sindical ha de transformar-se en la base per aconseguir una àmplia unitat alternativa política i social que defugi de la falsa alternativa del proteccionisme i sigui capaç de llançar una ofensiva per a canviar l’actual marc de globalització sense regles i sense institucions democràtiques que la governin i que ha provocat greus conseqüències econòmiques i socials. Cal aixecar amb força una alternativa per tal d’establir un altre model de globalització amb regles consensuades i adaptables a la diversitat dels països, tot instaurant acords i institucions de govern internacionals que potenciïn formes de cooperació internacional i de relació econòmica i financera més transparents i que ofereixin garanties de protecció, de treball i vida dignes, en el procés de mundialització. I això també passa per la construcció de potents unitats polítiques, socials i econòmiques democràtiques com podria ser una UE reformada capaç d’imposar normes de conducta als poders dels mercats globalitzats.

El moviment sindical ha de plantejar-se una estratègia d’actuació dual, en els països desenvolupats potenciant per una banda un sector industrial d’alta productivitat en nous sectors i amb models molt relacionats amb una economia sostenible, i alhora un increment del treball als sectors públics, sanitat, educació, serveis socials, etc. que precisen d’un volum important en mà d’obra intensiva ja que el seu objectiu no es mesura en  productivitat sinó  en una millora del servei que s’ofereix.

7 d'octubre jornada sindical mundial pel treball digne

Pel que fa als països emergents o en vies de desenvolupament s’ha de pressionar tant des dels propis països com sobre les empreses matrius multinacionals per l’establiment de normes laborals bàsiques que permetin incrementar els nivell de vida i la sortida de la pobresa, a partir del respecte als drets laborals i sindicals i fomentant l’establiment de sistemes de protecció social que permetin un desenvolupament social de la població en paral·lel al desenvolupament econòmic.

Malgrat el que alguns pensen i desitgen el moviment sindical global, internacionalista i solidari és avui més necessari que mai per a la lluita per un treball digne arreu i per aconseguir un desenvolupament més just i sostenible que és el que el planeta precisa.

La CES i la CSI organitzacions sindicals internacionals