COMPROMÍS HISTÒRIC: PER UNA AMPLIA UNITAT DE LES ESQUERRES

 

 

Prou silenci: Cal un canvi

nuevatribuna.es | 17 Diciembre 2014 

 

No hi ha dubte que al 2015 hi ha una prioritat social, acabar amb la hegemonia del PP i instaurar una alternativa, que no una alternança democràtica de les esquerres. L’etapa del govern del PP ha estat la més regressiva de tota l’etapa democràtica de la societat espanyola. Regressió econòmica i social i regressió democràtica que ha portat a límits inimaginables i incompatibles molts d’ells amb el que es pot considerar socialment acceptable. Des de la Reforma Laboral fins a la llei mordassa i tota la política de retallades no sols socials sinó també de drets han portat al país a ser un exemple de desigualtat social. La crisi i les polítiques realitzades han comportat una situació d’empobriment de la ciutadania i alhora un enriquiment dels sectors més privilegiats. Es el Govern que afavoreix “l’1% contra el 99%” de la població. I per aconseguir implantar aquesta política ha dut a terme una involució del conjunt dels drets democràtics des els drets socials i laborals més bàsics fins els propis drets individuals, passant per una lectura restrictiva de la pròpia Constitució.

 

Es per acabar amb aquesta profunda regressió democràtica i social que el 2015 ha de ser l’any en el qual la ciutadania mitjançant el vot des de les eleccions municipals i autonòmiques fins les generals liquidi l’actual estat de coses. Una situació marcada per una profunda desafecció social derivada d’un govern i un partit totalment vinculat amb la corrupció i les pràctiques corruptes.

2015 ha de ser el any del punt i a part. I per aconseguir-ho és evident que cal una alternativa democràtica que acabi i remogui les polítiques del PP i les seves contrareformes i alhora plantegi una nova perspectiva basada en un canvi democràtic i en un aprofundiment de la democràcia en tots els seus aspectes, econòmic, social, territorial i institucional, per aconseguir un país més just, més net i més democràtic, en definitiva un país més lliure.

 

Però aconseguir-ho no serà tasca fàcil. Cal un gran sentit de la POLITICA, en majúscules, per part de tots els responsables de dur a terme aquesta alternativa. Caldrà un alt nivell de sentit polític, per sobre del interessos partidistes a curt termini, i grans dosis de generositat i manca de sectarisme.

 

Per fer front al que representa la política del PP, i encara més la dels seus inductors i mentors, com és la Comissió Europea i darrera de tot Merkel i els que anteposen els interessos econòmics als interessos de les societats, farà falta una alternativa que aconsegueixi un ampli i molt majoritari suport social. I això és incompatible amb estratègies partidistes que posin els interessos de les organitzacions per sobre dels de la ciutadania.

Unitat de la Esquerra alternativa

 

Cal en primer lloc una forta aliança, UN FRONT AMPLI, o com es vulgui anomenar a la confluència del conjunt de tota l’esquerra alternativa i progressista.

Per aconseguir-ho cal sumar la gent que va des de l’Esquerra Plural (IU, ICV, CHA, ANOVA) a Equo, Compromís i les diverses esquerres existents en el conjunt de l’Estat. I també evidentment a Podemos.

 

Això comporta que per part de tota l’esquerra alternativa tradicional es renunciï a tot tipus de sectarisme, preponderància i protagonisme de partit.

I també caldrà que Podemos baixi del SEU núvol i sigui capaç d’entendre que la “unitat popular” ha de ser alguna cosa més que una consigna. Que no pot fer el canvi per si sol. I que precisa aliar-se amb els seus aliats objectius que estan en les forces d’esquerra i de progrés. En cas contrari no farà més que actuar objectivament en benefici de la “casta” que diu voler combatre. Cal que Pablo Iglesias sigui capaç d’aplicar en la pràctica el pensament “gramscià” que diu tenir com a referent.

 

Per que la Unitat de l’“esquerra alternativa”, és només el primer pas necessari per aconseguir un canvi en profunditat en aquests país, però no l’únic. Cal que l’alternativa política de l’esquerra sigui capaç de convertir-se en una força important en l’escenari polític, però sobretot que sigui capaç de ser la força ideològicament hegemònica, com a força que planteja un canvi en profunditat, la necessitat de l’horitzó d’un nou Procés Constituent.

Això és el primer aspecte imprescindible pel canvi. El segon es que aquesta força amplia i plural de l’esquerra alternativa sigui capaç d’atraure el PSOE a una aliança de govern.

 

I perquè? Per que el canvi en profunditat precisa d’una amplia base social i una majoria amplia precisarà de l’aliança d’una esquerra hegemònica transformadora i el centre-esquerra del PSOE.

 

Unitat pel canvi

L’actual PSOE és una força en declivi i ells ho saben. El PSOE fa molts temps que va deixar de ser un partit socialdemòcrata per convertir-se en un partit sòcio-lliberal. Ha passat de ser un partit d’esquerra a ser un partit de centre-esquerra. Això comporta que Pedro Sánchez, l’actual secretari general, i el seu equip tractin de buscar com posicionar-se en l’actual escenari. De la seva manca de conviccions amb profunditat deriven el seus comportaments vacil·lants i fins i tot contradictoris. Està en joc el seu futur com a partit. I cal fer-li entendre que si no vol acabar en la irrellevància com li ha passat al PASOK a Grècia, el seu futur passa per l’acord amb l’esquerra i no per una gran coalició amb el PP i les dretes. Pedro Sánchez es mou en la ambivalència de la seva pròpia manca de conviccions sòlides. De manifestar que les seves referències polítiques són González o Renzi, a votar a favor de la proposta de l’Esquerra Plural d’eliminar l’actual redacció de l’article 135 de la Constitució, fruit del pacte PSOE-PP, hi ha una profunda diferència. Precisament el que cal és aprofitat el canvi tàctic del PSOE, que representa l’autocrítica envers la seva actuació en la Reforma Constitucional del 2011, per convertir-lo en un canvi estratègic.

 

Seria un error de l’esquerra alternativa equiparar el PSOE amb el PP. Es evident que ambdós han format el règim del bipartidisme, però el PSOE malgrat tenir ombres de corrupció no pot equiparar-se amb la dreta corrupte de tics autoritaris que és el PP.

En una primera instancia l’esquerra alternativa haurà de disputar el màxim de suports electorals amb el centre-esquerra que representa el PSOE. Però desprès dels processos electorals caldrà intentar atraure el PSOE cap al camp de la transformació política i social. I per aconseguir-ho caldrà dur a terme una política de mà estesa més que de confrontació. I fer que sigui el PSOE el que decideixi en quin camp vol jugar.

 

Tot l’objectiu d’aconseguir una amplia majoria política però especialment social i electoral té com a finalitat impulsar un profund canvi en l’actual situació. Per escombrar els canvis legislatius i antisocials duts a terme pel PP des del primer moment, i impulsar un canvi a fons en els àmbits econòmics i socials, posant els drets dels ciutadans com a prioritat, promoure un canvi institucional, acabar amb la corrupció social i política i obrir pas a una democratització de les institucions i a una major participació de la societat, i en el camp territorial i constitucional, aprofundir en un estat laic i socialment avançat, amb reconeixement ple del seu caràcter plurinacional i plurilingüistic.

Es evident que anar en aquest camí provocarà tensions, en l’àmbit intern però també en l’extern en les relacions amb els mercats i amb la pròpia UE. Per fer front a aquesta situació, que no serà fàcil ni un camí de roses, és precisament pel que caldrien, si fos possible aquestes dues premisses: amplia i profunda unitat estratègica de les forces de l’ esquerra alternativa i de progrés, i acords unitaris amb el centre-esquerra. Seria en part quelcom similar a allò que en el seu temps va teoritzar Berlinguer com a “compromís històric”. Només una aliança d’aquest tipus podria aconseguir el màxim consens en l’intern del país i el màxim d’aliats en l’àmbit internacional.

 

Enrico Berlinguer: "Compromis històric"