5 d’ag. 2011

Joan Ridao o com es fagocita una opció política

Joan Ridao
La animadversió del nou màxim dirigent de ERC, Oriol Junqueras, cap a Joan Ridao no sembla políticament justificable, sinó es des de una divergència política clara.

Joan Ridao, hi ho dic des de qui no comparteix la seva posició política, es un polític que dona una imatge de solidesa, coherència i capacitat, i una molt bona oratòria parlamentaria. Altrament pel que fa a la seva capacitat es evident que Ridao va ser un dels principals responsables de la elaboració del nou Estatut, malgrat desprès el seu partit, per coses difícils d’explicar en una nota, votes en contra.

Es evident que Ridao te una posició política que sembla clara, defensa una opció d’esquerres per a RERC i un gradualisme pel que fa a la millora del autogovern, com a plantejament per aconseguir aglutinar una part important de l’electorat. Es una recepta molt semblant a la que Carod-Rovira va plantejar en el seu moment i que va aconseguir un bon resultat per ERC.

Sembla que aquesta posició es el que no agrada al nou home fort Oriol Junqueras, un nou arribat al partit, va ser candidat independent a les Europees, i que sembla apostar per tornar a plantejar la opció de la independència com a element fonamental del plantejament del partit. I per que aquesta política a Madrid, en Ridao fa nosa.

ERC ho te magre en les eleccions del 20-N i la no presencia de Ridao i fins i tot les lluites internes que es poden donar per aquets tema en el Congrés del partit de setembre, poden aguditzar aquestes males perspectives.

De totes formes crec que per a l’esquerra en general la eliminació d’un polític com en Ridao no es una bona noticia, tant pel que representa personalment, com pel que significa d’exclusió de ERC dels plantejament politics d’esquerra.

Només cal veure la joia de Solidaritat Catalana i de Reagrupament, escissions per la dreta del partit republicà. En tot cas sembla tornar a les nefastes etapes d’una ERC amb Barrera, Hortalà o Colom, situada a la dreta i com a complement, o escolanet, de CiU.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada