El títol de l'opuscle de Gramsci de l'any 1917 es podria completar amb allò
escrit pel poeta Gabriel Celaya “maleeixo la poesia de qui no pren
partit, partit fins a tacar-se”.
Tot això ve a col·lació per l'actual situació social en què es troba sumit
el nostre país, la UE i fins i tot el món sencer. És evident, que l'arribada al
poder als EUA de Trump i els seus magnats tecnològics ens col·loca a tots en
una situació de vulnerabilitat increïble fa poques dècades.
No hi ha dubte que la confrontació polític-social es troba en un moment
només comparable als anys 30 del segle XX. La confrontació entre la força i la
raó està arribant a límits difícils d'imaginar. I no és només un conflicte
global, sinó també ho és en l'àmbit dels diversos estats, especialment a la UE.
La ultradreta creix en un món en el qual “les mentides repetides cent
vegades es converteixen en veritat” seguint a Goebbels. Les ultradretes
estan sobreexcitades i avançant i creuen en la possibilitat d'aconseguir
una superioritat ideològica en la societat. Les mentides i les “faules” es
difonen arreu i són assumides i pregonades des de diversos mitjans de
comunicació i en xarxes socials poderoses que les presenten com a realitats.
Ho estem vivint en la realitat mediàtica del nostre país, en gran part dels
països europeus i en els sistemes de comunicació globals en mans de magnats
tecnològics de la ultradreta “trumpista”. Ho estem observant a tot arreu amb la
presentació de la immigració com el gran problema per als nostres estats, quan
la realitat és que necessitem la
immigració en les nostres societats envellides per a continuar amb la
productivitat de les nostres economies. Esta passant que el lliberticidi de la llei del
més fort es presenta com a sinònim d'una falsa llibertat, només n'hi ha prou
amb analitzar la realitat en la Comunitat de Madrid. Sembla que ens acostem a
l'exposat per Orwell en la seva novel·la “1984” amb una societat sotmesa a la
manipulació informativa dels “supermagnats”. De manera quotidiana es veu davant
les barbaritats diàries de Trump i la seva successió de mentides que pretén fer
passar com a realitat. Tot això ens acosta a un abisme en el qual el conjunt de
les societats pot caure. Pretenen imposar el concepte d'una falsa llibertat
oposada als conceptes d'igualtat i fraternitat. És en suma un concepte
d'individualització de la llibertat totalment asocial.
Enfront de tot això, només una petita part de les societats semblen
haver-se adonat del canvi de paradigma.
Una gran part de la població, no només la més rica, sinó gran part de les
masses socials es deixen portar per una plèiade de falses
informacions en les quals en molts casos creuen a ulls clucs, i en el pitjor ho
observen amb indiferència des d'una cantonada de la societat, com si fos una
cosa pròpia “dels polítics” en plural,
sense que els concerneixi com a ciutadans.
La societat actual es troba absent davant el pols antisocial que la reacció
en mans de forces poderoses està duent a terme en àmplies parts del planeta. Ho
estem veient no sols als Estats Units de Trump, ni a l'Argentina
de Milei o El Salvador de Bukele. Això succeeix també en molts
països de la UE, a la Itàlia de Meloni, a l'Holanda de Wilders, o a
l'Hongria de Orban. I avança als països escandinaus, a França, a Alemanya
i a Àustria. I evidentment a Israel, dins dels països de l'anomenat Occident.
Per això l'anàlisi de Gramsci cobra avui tota la seva vigència. Ell
planteja l'odi a aquell que davant d’aquestes situacions es situa com a
indiferent davant el canvi a pitjor de les nostres societats. A aquell que
considera que tot això no va amb ell, que és una cosa que a ell no l'afecta.
L'indiferent, el que no es compromet no és més que un col·laborador amb la
reacció de la ultradreta. El que no s'ofèn davant el genocidi sistemàtic
d'Israel, el racisme d'una part de la societat, davant el que odia al diferent
sigui per la seva raça, el seu sexe o la seva nacionalitat. El que considera
que l'única sortida en la societat és l'individualisme i s'inhibeix de
l'articulació social i política per un món més igualitari i solidari. El que
cedeix davant els poderosos perquè creu que a ell no l'afectarà, aquest és
l'indiferent, el còmplice necessari dels nous poders opressors.
Com citava Gramsci “La indiferència és apatia, és parasitisme, és
covardia, no és vida. La indiferència opera amb força en la història,
passivament, però opera…. És la matèria bruta que es rebel·la contra la
intel·ligència i l'escanya…. abdica de la seva voluntat, deixa fer” i fa el
joc al més fort, al poderós. I quan aquest aconsegueix els seus propòsits i
instaura la seva voluntat sobre la majoria social, els indiferents, els falsos
neutrals, els no compromesos no entenen perquè les conseqüències els afecten
tant a ells com als compromesos que s'oposaven al poderós. I les conseqüències
negatives de la victòria de la reacció els irritaran perquè pensaven que no
anava amb ells.
Com els retreu Gramsci als indiferents “ningú o molt pocs culpen a la
seva pròpia indiferència, al seu escepticisme, a no haver ofert les seves mans
i la seva activitat als grups de ciutadans que, precisament per a evitar aquest
mal, combatien”.
No hi ha dubte que la desmobilització social davant una situació que tant a
nivell nacional com internacional és de summa gravetat no és només
responsabilitat de les organitzacions polítiques o socials. Les nostres
societats semblen adormides i sempre pensen que els canvis no els afectaran. És
per això que és necessari fer una crida a la societat abans que sigui massa
tard.
És necessari a Espanya que la societat reaccioni si no vol perdre la
llibertat, la solidaritat i els avanços aconseguits en els últims anys. Al
nostre país s'han fet passos a millorar les condicions de la majoria de la
població, pot ser són insuficients però el conjunt de la població ha de ser
conscient que la correlació de forces és la que és. I que l'actual Govern
Progressista es sustenta en una “molt feble majoria”, que fa el que pot
malgrat això. I que l'alternativa és la de la ultradreta amb la dreta, com ha
succeït en altres països, i això significaria pèrdua de drets socials i
laborals, com ha succeït ja en anteriors governs de la dreta.
I les societats en cada àmbit han d'adonar-se del canvi de paradigma que
significa l'arribada de Trump a la Casa Blanca, i el que pretenen amb la seva
coalició de “megarics” i propietaris dels nous sistemes de comunicació.
Amb una ideologia que subverteix tots els ordres morals i fomenta una comunitat
antisocial. La seva única raó és el poder del més fort i el càstig a qui
s'oposi als seus “deliris” antisocials. I totes les forces reaccionàries es
conjuren amb la política ultra reaccionària del “trumpisme”. El conjunt de la
societat ha d'adonar-se que ens enfrontem a una situació on la ultradreta
pretén portar-nos a un fenomen que consideràvem superat i que ens fa pensar en
una nova realitat assimilable al nazi-feixisme del segle XX.
Per tot això hem d'exigir la reacció de la ciutadania i posar-los davant el
mirall del que pot succeir. I la responsabilitat no és només de la societat
conscient organitzada en partits i moviments sindicals i socials, hem d'exigir
la responsabilitat de la ciutadania i especialment dels intel·lectuals i els
mitjans de comunicació. Cal plantejar la necessitat de que el conjunt de la
societat sigui conscient del perill que corre. Una situació on no cap
l'absentisme ni la indiferència.
Els indiferents seran tan responsables dels danys socials
com els propis enemics de la societat democràtica que pretenen soscavar els
principis democràtics de la Igualtat, la Llibertat i la Fraternitat solidària.
