BON ANY 2025/ Buen Año 2025

 BON ANY 2025 A TOTS I TOTES

                                        

Tracy Chapman and Luke Combs: Fast Car

Pete Seeger: Which Are You on?

Léo Ferré: L'Afiche Rouge

Fischia il vento

Raimon: jo vinc d'un silenci

Rufus Wainwright: Allelujha

L'ESQUERRA HA DE REPENSAR ELS CLASICS

MARX i GRAMSCI

nuevatribuna/9 de diciembre de 2024

En aquesta època sembla com si la política de les esquerres es basés més en qüestions conjunturals que en plantejaments estructurals amb bases ideològiques consistents. Les concepcions ideològiques derivades de plantejaments teòrics, sorgits a partir de l'anàlisi concreta de la realitat concreta, han estat substituïdes per plantejaments tàctics que es concreten en relats conjunturals.

Sembla que en els posicionaments dels partits polítics de les esquerres s'hagi perdut una base ideològica basada en fonaments derivats de l'anàlisi d'en quina societat vivim i quines alternatives de canvi s’han de plantejar per tal  d’aconseguir un futur millor per a les classes treballadores i populars.

A meitat del segle passat i fins els anys 80, les estratègies dels partits polítics de l'esquerra es basaven en plantejaments ideològics derivats de mètodes d'anàlisis i les corresponents teories econòmiques i polítiques dels considerats com a “clàssics” de les ideologies socialistes i comunistes.

Avui tot això sembla haver-se diluït de manera radical i substituït per prioritzar relats identitaris sobre les diverses realitats existents en la societat analitzades de manera generalista i al marge de la seva situació en la realitat econòmica i social concreta en què es produeixen.

Estaria bé que les esquerres polítiques perdessin una mica de temps en rellegir la història i els clàssics de l'esquerra i extreure conclusions d'aspectes dels seus plantejaments que convenientment adaptats poguessin aplicar-se a la realitat concreta actual.

No es tracta d'aplicar mecànicament receptes d'un altre temps sinó d’adaptar els mètodes d'anàlisis i els plantejaments polítics i econòmics a les realitats actuals. Així podrem observar com existeixen anàlisis plenament superades per les circumstàncies actuals i d’altres totalment o parcialment vigents.

Aquí només exposarem alguns a títol d'exemple:

1.- Hauríem de plantejar-nos com els principis de la Revolució Francesa: Llibertat, Igualtat i Fraternitat, són encara plenament vigents en la seva concepció inicial de plantejar-los com a un conjunt indissoluble. No és acceptable la Llibertat sense la Igualtat, ni la Igualtat sense Llibertat, i tots dos enllaçats amb el concepte de Fraternitat. A la història hem vist com la utilització per separat d'aquests conceptes ha portat a situacions socialment negatives. En nom de la llibertat s'ha sotmès per part dels sectors més rics de la societat als més desfavorits. I en nom de la Igualtat sense llibertat hem vist els errors del “socialisme real”. L'intel·lectual alemany oriental Robert Havemann ja va definir en els anys 60 del segle passat el caràcter indispensable de la llibertat per a consolidar una societat socialista igualitària realment democràtica. És a dir, la unicitat del binomi “Llibertat i Igualtat”

2..- De la mateixa manera hem de reprendre l'actualització del pensament i el mètode marxista. S’hauria de realitzar una anàlisi de la realitat econòmica actual, el moment actual de desenvolupament econòmic i les contradiccions amb les actuals relacions de producció en el món de la globalització i la digitalització de l'economia mundial. I les relacions dialèctiques entre l'actual model de desenvolupament econòmic i el seu reflex en les formes econòmiques i socials dominants en l'àmbit de les nostres societats. Actualitzar al nostre temps una forma d'anàlisi que parteixi de la realitat dels processos econòmics i la seva repercussió en l'àmbit social i polític.

3.- Així mateix seria interessant actualitzar conceptes analitzats per Gramsci tant pel que fa al paper de la “ideologia” i el de l’organització política com “intel·lectual orgànic” en l'àmbit polític de l'esquerra, i la necessitat de l'organització com a element fonamental per a la transformació social.

4.- Com a últim exemple seria bo rellegir autors polítics com Berlinguer, especialment en escrits com el referent a “l'Austeritat”. En ell ja analitza el caràcter finit dels recursos naturals, la necessitat de potenciar des de la proposta progressista i d'esquerres un increment i modernització d’allò públic i col·lectiu en detriment de l'actual malbaratament galopant de consum dels béns privats. És a dir, una proposta de la qual ja sorgeix, en els anys 80, un plantejament ecologista i de respecte a la naturalesa finita del planeta mitjançant el salt cap a un nou tipus de desenvolupament en benefici del conjunt de la societat a partir de la prioritat del col·lectiu enfront de l'individual.

 

Aquests i molts altres aspectes són avui dia poc plantejats i actualitzats des del pensament d'esquerres, si exceptuem treballs com els de Thomas Piketty i altres que han tingut una certa repercussió, però que no han estat utilitzats ni popularitzats els seus plantejaments entre el conjunt de la societat per part de les organitzacions polítiques de l'esquerra. Aquestes esquerres estan més donades a establir relats sobre les identitats que a analitzar les bases fonamentals del conflicte entre les dretes i les esquerres, és a dir entre les forces del capital (que tenen molt més clars els seus objectius d'acaparar la riquesa) i les forces de progrés que han de combatre fonamentalment la desigualtat que afecta les classes treballadores en la distribució de la riquesa. I aquestes forces progressistes han d'incorporar així mateix el relat de reivindicar la resta de les desigualtats de tota mena existents a la societat. Això comporta plantejar el conflicte principal relatiu al repartiment de la riquesa i afegir la reivindicació de superar la resta dels conflictes que afecten sectors concrets de la població. I de la mateixa manera plantejar-se el concepte capital de la importància de l'articulació organitzativa de l'esquerra.

Cal dir que malgrat pensar que els “clàssics” poden estar en les anàlisis concretes superades pels canvis esdevinguts en la realitat social, ho estan molt menys pel que fa al seu mètode d'analitzar la realitat. I existeixen realitats que avui dia apareixen en primer pla i com a fruit de la nostra societat actual, com pot ser el tema de l'escassetat de l'habitatge per a ús de la població un ben acaparat per grans tenidors especuladors. I és un tema que ja en el seu moment va atreure l'atenció dels antics pensadors. Així Friedrich Engels ja va escriure en 1872 la seva “Contribució al problema de l'habitatge” evidentment analitzant la situació del seu temps. Però en el citat escrit ja deia que “el problema de l'habitatge és consubstancial al mode de producció capitalista, que els capitalistes i l'Estat burgès ni volen ni poden proporcionar als treballadors i a la resta de capes oprimides de la societat un habitatge digne i assequible, i que sota el capitalisme qualsevol “solució” parcial no és més que un pegat que torna a reproduir el problema”. No hi ha dubte que és un text que en molts dels seus aspectes es podria reproduir avui dia.

Cal destacar que la realitat actual és molt diferent de la de llavors. Engels escrivia sobre una realitat que avui dia és molt més complexa i on els processos especulatius han arribat a nivells que Engels no podia ni somiar.

Plantegem de manera clara que és evident que les realitats dels “clàssics” no són les actuals, però que el seu mètode d'analitzar la realitat econòmica i social, amb les actualitzacions i modernitzacions degudes, podrien ser una referència per a fer “una anàlisi concret de la realitat concreta” que deia un altre clàssic, que considerava aquesta frase com “l'ànima del marxisme”.

En aquest sentit rellegir els clàssics i extreure conseqüències dels seus mètodes d'anàlisi podria ajudar al fet que els plantejaments de les forces d'esquerra esdevinguessin  més globals i permetessin propostes estratègiques i tàctiques per tal d’afrontar la realitat del nostre món complex i confús. I rellançar propostes de canvi radical, és a dir que anessin a la rel del problema, enfront de la realitat d'un ultracapitalisme globalitzat i triomfant.

En moltes ocasions sembla que les forces d'esquerra actuals es plantegessin més actuar tàcticament sobre els efectes d'un problema polític sense plantejar-se estratègicament les causes del problema concret. Una altra cosa seria tenir analitzada la causa del problema i establir com a estratègia la d'actuar d'entrada tàcticament sobre els efectes immediats, però sense obviar les causes i la rel del problema.

En definitiva, seria la diferència entre establir relats polítics conjunturals que és el que sembla prevaler en l'actualitat en lloc de propostes polítiques elaborades i de llarg abast com es plantejava en altres moments històrics.

Les antigues anàlisis polítiques concrets, en els partits d'esquerra de referent marxista, sempre s'iniciaven les anàlisis amb una reflexió sobre la realitat de la situació internacional, per a pas a pas arribar a l'anàlisi de la situació pròpia, sempre condicionada per l'anàlisi global. Avui res d'això es realitza, simplement s'analitza l'actualitat i s'estableix un relat “ad hoc”. Aquesta també és una causa de la feblesa de les esquerres d'avui.

És en aquest sentit que no estaria de més plantejar-se repensar als “clàssics” a la llum del context actual de la societat.