No podem deixar de
qualificar la política de l'anomenat “occident” de “doble moral” quan es tracta
de problemes polítics en el pròxim orient.
Els anomenats
països occidentals, la suposada salvaguarda dels valors democràtics, mantenen una actitud en general hipòcrita pel que fa a la
situació que esquitxa el conflicte de
Palestina.
Hem vist com tots
aquests països han denunciat i amb raó l'atac d'Hamàs contra civils israelians
i l'han qualificat com a acte terrorista. No obstant això gairebé tots han
acceptat les exagerades matances, el genocidi que està significant les morts o
més ben dit els assassinat de desenes de milers de civils a Gaza, o els continuats
atacs de colons i forces militars israelianes sobre la població palestina a
Cisjordània. Els mateixos que denuncien l'agressió de Rússia a Ucraïna callen
davant les salvatjades de l'Estat d'Israel sobre la població palestina.
Els EUA i els seus aliats,
especialment el Regne Unit i bona part dels països de la UE, així com el Japó o
Austràlia guarden silenci davant les quotidianes matances de població civil
palestina. I els seus mitjans parlen de guerra quan no és tal sinó l'agressió
d'un exèrcit sobre una població civil.
De la mateixa
manera EUA i altres països continuen subministrant armament amb el qual es
bombardeja la població civil palestina, alhora que bloquegen a l'ONU tota
resolució de condemna a aquesta actuació criminal i genocida.
Així mateix tots
aquests països clamen al cel condemnant l’avisat atac de l'Iran sobre Israel,
que no va causar la mort de cap mort israelià. S'obliden però del previ atac
d'Israel a la seu diplomàtica de l'Iran a Síria amb més d'una quinzena de
morts. Així com els continuats atacs de represàlia d'Israel contra Líban, Síria
o l'Iraq.
Això sí la resposta
israeliana sobre l'Iran s'ha vist com una cosa normal i acceptable. I s'accepta
com a inevitable l'atac a Rafha malgrat els centenars de milers de
civils que allí estan refugiats. Mentre amb llàgrimes de cocodril lamenten la
falta d'ajuda humanitària que Israel nega a una població sense aliments, sense
aigua i sense medicines. I veiem amb sorpresa com Occident reacciona iradament
davant l'assassinat de set cooperants d'una ONG d'un conegut cuiner occidental
mentre calla davant la mort dels centenars de cooperants palestins de la UNRWA així
com de periodistes que informen de la infame invasió sionista.
Després d'això com
pretén presentar-se occident com a defensor de la llibertat en el món? Quan
dona suport sense fissures a l'actuació
d'un estat que practica l’apartheid i el genocidi de manera sistemàtica. Quan EUA veta totes les resolucions de condemna del
Consell de Seguretat de l'ONU, o quan Israel incompleix totes les resolucions
de l'ONU contra les seves actuacions il·legals des de la seva creació i insulta
aquesta organització a la qual deu la
seva pròpia existència com a Estat.
No val la doble
vara de mesurar. A molts ciutadans no ens agrada el terrorisme d'Hamàs que
perjudica la causa palestina. A molts no ens agrada el règim despòtic de
l'Iran. Però això no és obstacle per a reconèixer que els palestins estan sent
massacrats i que Israel va iniciar la confrontació directa amb l'Iran amb l'atac
a la seva legació diplomàtica a Síria.
De la mateixa forma
a Occident s'oculta deliberadament que qui va liderar l'ofensiva terrestre
contra Estat Islàmic a l'Iraq i Síria i el va derrotar van ser bàsicament les
forces iranianes liderades pel General Soleimani posteriorment
assassinat pels EUA amb els que va col·laborar en la guerra contra el DAESH.
Els mitjans de
comunicació occidentals, excepte comptades i honroses excepcions compleixen
les línies marcades per la política dels
seus governs en aquests temes, i continuen presentant l'Estat d'Israel com a un estat democràtic
perquè fa eleccions, sense tenir en compte la discriminació que sofreix la
població àrab-israeliana i sense valorar la seva actuació en els territoris
ocupats palestins.
L'actuació dels
Estats Units i bona part dels països occidentals en el tema d'Orient Pròxim és
similar a l'adoptada en el seu moment amb la Sud-àfrica racista durant dècades.
El fet que fora un estat anticomunista era suficient per a ser acceptat en el
món occidental, malgrat l’apartheid. Van tardar molt de temps a condemnar-lo,
quan pràcticament ja estava en definitiva decadència. Ni les mobilitzacions
ciutadanes en països com Gran Bretanya o els Estats Units van canviar la
política d'aquests països que consideraven l’ANC i Nelson Mandela com a perillosos comunistes.
El mínim que es pot
exigir als governs occidentals és que si són realment defensors dels seus
ideals democràtics els defensin davant tots els governs i no siguin
consentidors d'actuacions com les d'Israel ara o la de Sud-àfrica o l'Espanya
franquista en el seu moment. Si es defensen els valors democràtics es defensen
en tot moment no sols contra els que no els hi agraden.
Els països
occidentals, encapçalats pels EUA, i els seus poderosos mitjans de comunicació
difícilment poden ser exemples de convicció democràtica. Encara queda molt a
millorar en les nostres democràcies realment existents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada