ELECCIONS A CATALUNYA: PER UN PUNT I APART

Illa, Aragones i Albiach

 

nuevatribuna/5 DE MAYO DE 2024, 

Cal esperar que les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya  signifiquin un punt i apart respecte  a l'última “dècada perduda” de la Catalunya del “procés”. Ja és hora que Catalunya torni a la realitat i s'aparti dels infaustos anys de l'independentisme que han sumit  Catalunya en la decadència econòmica, social i política.

Aquestes eleccions es presenten com la possibilitat d'un canvi de pàgina que permeti afrontar les necessitats i les urgències que la societat catalana precisa.

Les dades econòmiques i socials determinen de manera clara el temps perdut a Catalunya i la urgència d’afrontar el futur des d'un nou tipus de govern i de polítiques. Catalunya ha perdut el seu paper capdavanter del progrés a Espanya com ho va significar durant el segle XX. Des dels anys del Govern Tripartit la política catalana dirigida per un independentisme anacrònic a la recerca de “l'estat que mai va existir” va abandonar el govern de les necessitats reals i quotidianes de la població. La situació dels serveis socials de Catalunya ha retrocedit dècades amb dèficits en sanitat o en educació molt greus. La situació econòmica ha patit una important sortida d'empreses del territori. D'altra banda Catalunya s'ha marginat de les noves necessitats entre elles la imprescindible transició energètica sostenible, situant-se com a l'última comunitat en energies renovables (avui dia Catalunya es proveeix bàsicament d'energia nuclear), per no parlar de la falta de previsió davant problemes com el de la sequera. És propi d'un Govern autonòmic delegar als ajuntaments les normes per a afrontar la sequera?

Catalunya precisa un canvi radical, abandonar la política virtual d'un independentisme històricament superat per l'actual realitat mundial.

Catalunya necessita un nou impuls, un govern que aposti per fer front a les necessitats de tota mena de la societat catalana i que permeti superar la situació de retard derivada de la inacció i ineficiència dels governs procesistas.

Catalunya ha d'optar ja per un govern aferrat a la societat i les seves necessitats i amb l'objectiu de transformar-la i adaptar-la als reptes del futur. Un nou govern i una nova forma de govern que sigui transversal i que afronti el canvi des de la realitat social.

El canvi no pot sorgir d'un govern de forces independentistes que a més s'han dedicat a competir permanentment per l'hegemonia de l'espai. El canvi en aquest moment només té l'alternativa a la vista de les opcions que es presenten a les eleccions del 12 de maig d'un govern plural i amb polítiques de progrés que es dediquin a afrontar les necessitats reals de la societat catalana. Un govern plural que permeti suturar les ferides d'una societat profundament dividida i afectada per les polítiques divisòries provocades per tots els efectes del “procés”.

Un govern plural que trenqui les divisions de blocs identitaris i això només serà possible a partir d'un govern de progrés que reculli les millors experiències del “tripartit”. Per a això es precisarà de capacitat política, voluntat d'enteniment i generositat per totes les parts.

En aquest moment i a la vista de les previsions que ens presenten les enquestes pre-electorals l'únic govern amb possibilitats seria un govern tripartit de PSC, ERC i Comuns(Sumar). I és la millor fórmula perquè ningú pot oblidar el paper de cola que va jugar en l'anterior tripartit el soci més petit ICV que amb Joan Saura al capdavant va ajudar a superar les discrepàncies que en determinats moments van sorgir en el Govern Tripartit. La suma de tres partits situats a l'esquerra que ja conflueixen en les polítiques del govern de l'Estat, totes elles vinculades històricament al catalanisme polític i que amb més o menys accent social és avui dia l'única alternativa. L'altra possibilitat, si obtenen els escons suficients seria un nou govern fracassat per endavant, de coalició inestable independentista entre la dreta i el centre esquerra independentista que significaria un nou govern de JUNTS i ERC, que no faria més que continuar amb una política virtual, aliena a la realitat social, que conduiria a incrementar el fracàs i el retard econòmic i social de Catalunya.

Si els votants progressistes de Catalunya aconseguissin una majoria suficient d'aquestes tres formacions de progrés, la societat catalana no sols faria un pas endavant a superar l'etapa política de l'última dècada, sinó que permetria obrir un futur nou amb perspectives de millora quant a convivència i benestar social. Allunyant de la política el fantasma retrògrad liderat per Puigdemont, i alhora deixant en els límits de la política catalana  la dreta i la ultradreta del nacionalisme espanyolista no hi ha dubte que s'obriria un nou camí a Catalunya.

Alhora el Govern de coalició progressista d'Espanya es veuria reforçat a Catalunya. És evident que el PSC seria el principal soci, però ERC permetria un trànsit democràtic dels independentistes més realistes i menys il·luminats, i alhora els Comuns (Sumar) compensarien en bona manera les pulsions “sociovergents” d'alguns sectors importants del PSC inclinats a la deriva “desarrollista” còmplice amb la patronal de Foment.

Un Govern d'aquest tipus a Catalunya reforçaria al conjunt de l'esquerra de progrés en el conjunt de l'Estat, però alhora podria ser un vector que ajudés a aconseguir un procés de reforma en el conjunt de l'estat cap a unes normes més favorables a la consecució de camins federalistes més solidaris en el conjunt de l'estat. El que comportaria un estat més comprensiu i favorable cap a les particularitats i necessitats de les diverses nacions i regions que componen el conjunt de l'estat espanyol. Un estat que serà més sòlid quant millor sigui el just acomodament de les seves diverses parts a partir d'una visió d'igualtat però amb ple reconeixement de les seves diferents particularitats.