La brutalitat sionista |
La resposta d'Israel a l'atac de Hamàs a l’octubre de 2023 ha degenerat en un genocidi mai previst. És cert que, des de la creació d'Israel per una Resolució de NNUU l’any 1947, (fruit del xoc provocat per l'Holocaust nazi), Orient Mitjà mai ha estat realment pacificat. Com a mínim quatre guerres s'han succeït entre l'Estat d'Israel i els seus països veïns. Tot això sense comptar amb els enfrontaments entre els israelians i les organitzacions integrades en l'OLP, que van comportar de vegades la invasió del Líban, o la repressió continuada sobre la població palestina en els territoris ocupats per Israel, tot això va donar lloc a 1a 1ª i a la 2a Intifada palestines severament reprimides per les autoritats israelianes.
Amb el temps i amb
posterioritat als acords d'Oslo i Camp David, es va reconèixer sobre el paper
una Autoritat Nacional Palestina que mai va poder desenvolupar les seves
funcions per la supervisió, control i intervencionisme continuat de les forces
militars de l'Estat d'Israel i el seu suport a la progressiva construcció
d'assentaments de colons sionistes dins dels territoris palestins.
A poc a poc la
resistència palestina laica va anar sofrint un fort deteriorament a favor de
les forces islamistes de Hamàs i el Gihad Islàmic, l'objectiu del qual es
plantejava més com l'eliminació de l'Estat d'Israel que la consecució de
l'Estat Palestí.
La relació d'Israel
amb els palestins, inclosos els que tenen ciutadania israeliana, ha estat
sempre basada en una posició de força, de supremacia derivada del seu potencial
militar. La repressió contra la resistència palestina sempre ha comportat l'ús
de la força no només contra els combatents sinó també sobre el conjunt de la
població palestina. Els empresonaments sumaris, els presos sense judici, les
demolicions de cases, els controls armats de carreteres per a entrar a Israel i
per a circular pels territoris teòricament sota el control de l'ANP, han estat
permanents.
La situació de
Palestina pot analitzar-se com una situació d'una població sotmesa a un
“apartheid” per les autoritats sionistes que abusen quotidianament de la seva
supremacia armada.
Però si tota aquesta
història de sotmetiment no fos suficient, en el segle XXI s'ha incrementat fins
a arribar al seu moment culminant amb la resposta militar de l'Estat d'Israel
als atemptats d'octubre de 2023 amb l'assassinat de més de 1.200 ciutadans israelians
a les mans de Hamàs.
La resposta d'Israel
ha estat d'una brutalitat increïble. Israel ha castigat amb la major crueltat el
conjunt de la població civil palestina de Gaza. Més de 42.000 morts, en la seva
majoria dones, ancians i nens, prop de 100.000 ferits, i un número no
identificat de desapareguts que poden superar la xifra d'altres 100.000.
La destrucció total
de Gaza, sense respectar res, ni hospitals, ni centres mèdics ni col·legis de
la UNRWA. Assassinats conscients de periodistes i personal mèdic. Prohibició a
tota entrada d'aliments, ni aigua, ni medicines ni combustible a la Franja de
Gaza. És a dir, un autèntic Genocidi i un atemptat a totes les Lleis
Internacionals, tant de guerra com humanitàries.
Podem dir que Israel
està cometent un crim contra la humanitat semblant i en la línia del que el
nazisme va cometre contra el poble jueu durant el segle XX.
Però Israel no podria
fer el que està fent si no fos amb el consentiment de poderosos aliats que el
financen, no sols econòmicament sinó militarment. En primer lloc, si no tingués
el suport i el patrocini a tot nivell dels Estats Units. Sense el seu suport
explícit i el seu subministrament no sols d'armament sinó d'intel·ligència
militar i de força subsidiària és difícil que Israel s'atrevís a arribar als
extrems als que ha arribat en la seva matança de palestins, no sols en la
Franja de Gaza sinó a Cisjordània on s'han produït més de 1.000 morts palestins
a les mans de colons o militars israelians, o ara en la invasió del Líban i
probablement les represàlies a l'Iran. I cada dia és més evident pels propis
comentaris públics dels dirigents polítics d'Israel que estan disposats a
ocupar el conjunt de Cisjordània i si pot ser expulsar a la població palestina
de la seva terra.
Però no és només el
suport dels Estats Units, també els països del denominat Occident democràtic,
començant per la Unió Europea, excepte honroses excepcions, s'han decantat per
donar tot el seu suport explícit i en molts caos amb subministrament d'armaments
a l'Estat israelià en la seva pràctica genocida. Per cert, la mateixa Unió
Europea que aplica una doble vara de mesurar sigui el cas de la guerra de
Rússia contra Ucraïna, o enfront de la matança israeliana de població civil
palestina.
Aquesta actuació dual
d'Occident és observada amb una mirada negativa per part dels països del Sud
Global i no hi ha dubte que repercutirà en les relacions internacionals del
planeta.
El genocidi de
l'Estat d'Israel, amb la seva matança que creiem intencionada dels menors
palestins tindrà conseqüències de futur molt greus. La política israeliana ha
anat dirigida a liquidar no sols als milicians de Hamàs sinó especialment als
nens palestins per a evitar un ressorgiment de l'enemic en un futur. Però
succeirà el contrari. Aquest Genocidi romandrà en la memòria de les futures
generacions palestines i molt probablement anirà aparellada a un odi profund cap
a l'Estat d'Israel i els seus habitants. I possiblement alimentarà les
posicions més radicals i partidàries de la venjança per aquests fets que fins
fa poc ens semblaven inimaginables en aquests temps.
Creiem que l'Estat
d'Israel s'ha situat per mèrits propis en el graó més baix dels Estats
criminals just al nivell de l'Alemanya nazi i més enllà de la Sud-àfrica del
“apartheid”.