nuevatribuna/17 DE ABRIL DE 2024
El projecte polític de SUMAR i de la seva líder Yolanda Díaz confrontarà amb la seva realitat en els pròxims mesos. Els successius processos electorals i els seus resultats repercutiran directament en el seu futur polític.
Una vegada
amortitzat i pràcticament en declivi el projecte de Podemos, la proposta
inicial de Yolanda Díaz va crear una certa il·lusió en el sector situat a
l'esquerra del PSOE. Ningú podia negar el rellevant paper polític de Yolanda
Díaz en el primer govern de coalició progressista per les seves consecucions i
les seves formes allunyades de les radicalitats i consignes virtuals
protagonitzades per Podemos.
Yolanda Díaz va
plantejar una aliança del conjunt de les diverses forces d'esquerres per tal d’aglutinar
tot aquest espai polític. D'entrada ja va sorgir una contradicció pendent
d'esmenar: es tractava de crear un nou tipus de formació política que unifiqués
totes aquestes formacions o es tractava d'un front de partits? Finalment el
projecte va voler aglutinar les dues coses: crear Sumar com a partit i com a
coalició de tots ells. La qual cosa ja comportava una certa confusió amb
possibles contradiccions internes.
A continuació el
projecte no es va concretar en la creació de les bases d'una organització amb
afiliació i militància activa sinó en un projecte dissenyat des de la cúspide i
on la participació individual es reduïa a un sistema de debats telemàtics
individualitzats respecte a uns documents que es presentaven des de la direcció
provisional cooptada.
Fruit de tot això
va ser un resultat no especialment reeixit amb poc més de 6.000 participants.
Això contrasta i es contradiu amb l'apel·lació del portaveu de Sumar,
Ernest Urtasun, que en el seu discurs de conclusió del procés va parlar
d'una qüestió que no es va aplicar en la pràctica realitzada “que les idees no
viuen sense organització”. I precisament la falta d'organització, tal com ja va
succeir amb Podemos, ha llastrat la creació de Sumar
S’ha de tenir clar que
Sumar no és un Podemos “bis” i que els seus plantejaments són diferents. No es
tracta de plantejaments i consignes radicalitzades i idíl·liques tan
suggeridores com irrealitzables similars a les formulades per la formació
morada, que pretenia ser la “puresa de l'esquerra”. Al contrari els
plantejaments de Sumar estan molt més arrelats en les necessitats de la gent i
tenen la voluntat d'aconseguir objectius necessaris i possibles d'assolir.
El problema de
Sumar però, és la dificultat d'acontentar les diverses peculiaritats de les
diverses organitzacions coalitzades. Totes saben que és millor anar juntes que
separades, però totes volen tenir el seu protagonisme i que es notin les seves
particularitats que són múltiples. I les realitats de les diverses organitzacions
són diferents, unes estan vinculades a un àmbit territorial determinat en el
qual volen que subsisteixi la seva particularitat, és el cas per exemple
de Comuns, Compromís o Más Madrid. Però hi ha uns altres que tenen més
estructura en el conjunt de l'estat com és el cas d'IU. I això provoca
contradiccions davant un projecte no consolidat ni prou definit on es corre el
risc de que les diverses particularitats posin fre o puguin fer fracassar el
projecte comú de Sumar com a coalició així com el de Sumar com a partit.
Sumar és un
projecte que si es consolidés en el conjunt de tot el territori podria ser útil
per a tots a nivell general i per a cadascun en el seu àmbit específic, on es
podrien establir diferents situacions en la forma organitzativa.
Però per a això cal,
en tots els àmbits, crear i reforçar l'organització. Crear nuclis de militants
en tot el conjunt del territori estatal. Nuclis de militants que tinguin una
relació orgànica amb el conjunt de l'organització de Sumar. Crear Sumar en
llocs com Galícia on s'ha demostrat que no existia realment. Perquè si no hi ha
organització no s'aconsegueixen resultats electorals en les eleccions locals ni
autonòmiques i tampoc en les generals. La història de Podemos és prou
demostrativa d'això. I no sols cal fer un important esforç, que no es realitza
de la nit al dia, per a crear organització on no existeix sinó també reforçar
on n'hi ha però que encara és insuficient, sigui el cas de Catalunya,
País Valencià, Madrid o Andalusia, on les organitzacions existents no són ni
prou fortes ni arrelades en tots els seus territoris.
O el conjunt de
Sumar i totes les organitzacions polítiques que composen l'espai es conjuren a
tenir com a objectiu estratègic la creació i reforç de l'organització i una
continuïtat directa en la seva relació amb la militància organitzada o el
projecte no tindrà futur.
Exemples com els de
BNG o EHBildu a Galícia i Euskadi són un exemple d'organitzacions
arrelades en els seus respectius espais geogràfics. Aquests són models a
seguir: organització i militància activada, la qual cosa comporta debat intern
garantit i presència organitzada. Tota la resta, fins i tot un programa
adequat, pot resultar fallit sense organització.
I l'organització
pot solucionar alguns problemes de programa, el primer el de plantejar-se tenir
subjectes prioritaris dins de la societat, com són les classes treballadores i
els sectors més desfavorits, i la relació amb els moviments sindicals i socials
que només pot donar-se realment si la afiliació política organitzada participa
dins d'aquests propis moviments i així conèixer de primera mà les necessitats
que té la ciutadania a la qual vol representar.
És en aquest sentit
que el Programa de Sumar flaqueja al no concretar de manera clara quines són
les seves prioritats i la seva relació amb les organitzacions sindicals i socials
i no posar en primer terme prioritats com les laborals i consegüentment la
necessitat de la seva relació prioritària amb el moviment organitzat dels
treballadors. Cal destacar que molts dels èxits en la popularitat de Yolanda
Díaz varen ser la seva eficaç política de potenciació del diàleg social i que
sembla haver-se refredat en els últims temps, i que en part pot venir del fet que alguns dels seus principals
dirigents no tenen la mateixa motivació que la mateixa Yolanda.
En aquests moments
polítics, molt diferents en múltiples sentits dels de l'anterior govern, Sumar
ha d'adaptar-se. Ha de mantenir la seva relació amb els agents socials,
màximament quan els suports polítics són diferents que a l'anterior legislatura,
i perquè a més l'actitud del seu soci de govern ha canviat. En aquest moment, i
m'agradaria equivocar-me, Sumar ha de tenir en compte que el seu soci està
situat en un altre estadi i que el seu únic objectiu és reforçar-se ell mateix
com a partit. El PSOE no li donarà molt joc a Sumar en el govern i menys en el
pla polític. Hem vist de manera clara l'exemple a Catalunya on
l'alcalde Collboni prefereix fer coalició amb ERC que de poc li
serveix per a fer una majoria de govern municipal abans que amb els “comuns”,
en part per l'animadversió amb Ada Colau, però no únicament. Així
mateix Illa no sembla massa partidari d'una política a Catalunya que
en principi inclogui els “comuns” amb els quals tracta d'evidenciar les seves
diferències.
A Sumar tampoc li interessa
ni li convenç una política contínua de “brega política” en el Parlament que
només comporta “soroll tòxic” i allunya els ciutadans del coneixement de la
realitat econòmica, laboral i social i de les millores derivades de l'acció
governamental.
Esperem pel bé de
la gent d'esquerres que Sumar i tot el conjunt de les forces que agrupa siguin
intel·ligents, realistes i serioses i es deixin de disputes internes i surtin a
guanyar el carrer i la ciutadania i a conformar una estructura organitzada,
militant i potent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada