 |
| Jutge Baltasar Garzón |
Es evident que la personalitat del jutge Baltasar Garzón no deixa indiferent a ningú, o se’l aprecia o se’l odia. La trajectòria de Garzón és llarga i prolífica. Al jutge d’instrucció, la seva funció és instruir els casos no jutjar-los, la seva tasca li ha comportat moltes i poderoses animadversions. Ell, per voluntat pròpia possiblement, ha estat en el centre de nombrosos casos de gran transcendència. Només cal fer referència a algunes de les causes més impactants que ha tractat en la seva carrera judicial: contra el narcotràfic a Galícia; cas Gal que afectà directament al Govern de Felipe González i que va finalitzar amb l’empresonament de Barrionuevo, ministre del interior, i Vera, cap de la seguretat de l’estat; casos contra el terrorisme ETA i el seu entorn; causes internacionals contra dictadures d’Amèrica Llatina, en especial el cas Pinochet; causa contra els crims del franquisme; cas Gürtel sobre corrupció i finançament irregular del PP, etc.
Es evident que amb el conjunt d’aquests casos Garzón ha trepitjat molts “ulls de poll”, narcotraficants, socialistes especialment felipistes, populars, nacionalistes i sectors comprensius amb la violència independentista, franquistes, dreta nacional i internacional, etc. Alhora Garzón ha comptat sempre amb el suport de la gent, d’aquí i de fora, que l’ha vist com a un capdavanter de la lluita per l’aplicació del drets internacional i la persecució de dictadors i genocides.
Amb els casos contra els dictadors llatino- americans, en especial el cas Pinochet, Garzón va poder ajudar a situar en un punt molt alt i admirat a la justícia espanyola. Ara es demostra que tot era un miratge, ja que amb els judicis que li ha obert el Tribunal Suprem al jutge Garzón, tant a nivell del país com a l’àmbit internacional es posen en evidència les misèries i la realitat de la justícia espanyola.
Els tres judicis, tres, als que fa front Baltasar Garzón, tots per prevaricació, posen en evidència com dins de la justícia de l’estat espanyol tenen un predomi clar els elements conservadors i corporativistes, així com elements que utilitzen la judicatura per a la pura revenja professional o personal.
No és normal i és difícilment comprensible, especialment a l’àmbit internacional, però també dins el propi país, entendre com és possible que els tres judicis no siguin fruit d’una revenja duta a terme, per interessos diversos, des de polítics a personals, dins de l’àmbit judicial. Veiem com al primer judici uns corruptes, els del cas Gürtel, senten com a acusat al jutge per suposades escoltes telefòniques. Com en el segon cas una organització d’extrema dreta, Manos Limpias, ho fa pel cas de les víctimes del franquisme. I en el tercer cas, s’intenta donar la imatge de que el jutge Garzón va cobrar indegudament per uns cursos a Estats Units. En tots els casos les acusacions són febles, la fiscalia s’oposa a encausar a Garzón, i es donen nombroses irregularitats en el procediment. Però en cap cas el Tribunal Suprem les pren en consideració i no accepta les queixes de la defensa ni de la fiscalia.
Es evident que la revenja està servida, s’intenta destruir el prestigi que Garzón es va llaurar. Crec que l’ex-diputat del PP i advocat Jorge Trias Sagnier ho explica clarament i amb profusió en l’article publicat a El Pais Cacería Judicial.
Malgrat tot és molt possible, i he de dir que em donarien una gran satisfacció, que al final qui surti esquitxada i malparada sigui la justícia espanyola i els propis jutges del Suprem. Son tantes les irregularitats dels processos, i tan barroeres les instruccions dels mateixos, que no es pot descartar que si Garzón fa recurs davant els Tribunals Internacionals, aquests l’exculpin de les possibles condemnes i posin en evidència, tot donant-li un sever correctiu, a un Tribunal Suprem que quedarà clarament en entredit i tindrà que carregar internacionalment amb la seva vergonya.
 |
| Tribunal Supremo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada