Els mitjans de comunicació públics al punt de mira

Zapatero i Rajoy els liquidadors de TVE

( en castellà publicat a: nuevatribuna.es | 15 Febrero 2012)

Coincidint amb l’atac i retallades que està patint  tot allò que és públic veiem com des dels diversos governs, de l’Estat i de la Generalitat, sembla iniciar-se un procés per reduir la capacitat dels mitjans públics de comunicació, especialment els televisius.

En l’àmbit de l’Estat, ja amb el govern Zapatero es van produir dos fets d’importància cabdal. Per una part l’eliminació de la publicitat a la televisió pública, TVE, a canvi de diverses contraprestacions que en gran mesura no s’han aplicat com el cànon a pagar per les privades. D’una altra part el govern de Zapatero va permetre la consolidació d’un "duopoli" a l’àmbit televisiu entorn de Telecinco i Antena 3,  totes dues amb 7 canals, per la absorció dels “mux” de la Cuatro i del de la Sexta respectivament, i d’aquests cada un dels grups amb dos generalistes. Aquesta situació monopolista és fonamental per tal d’aconseguir emportar-se el pastis de la publicitat així com per negociar des d’una posició forta amb les “majors”.

Es evident que aquesta actuació va comportar deixar en una situació de debilitat a la TVE i, amb el "duopoli", al conjunt del sector televisiu. Malgrat això la qualitat de la producció televisiva del canal públic estatal li va permetre mantenir una bona situació respecte a les audiències especialment pel que fa als informatius i a la producció pròpia.

Ara amb l’arribada del PP al govern de l’Estat, la situació s’aguditza amb tres mesures importants: a) Retallada de 200 milions al pressupost de TVE la qual cosa posa molt difícil mantenir les produccions pròpies i el nivell del canal, sembla que es tracta de reduir el pes de la televisió pública fins a convertir-lo en residual; b) Autorització per a la privatització de les televisions públiques autonòmiques; c) El PP ja ha anunciat que no pensa posar en marxa el Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, cal remarcar que Espanya és l’únic Estat de la UE sense un òrgan d’aquest tipus. Cal dir que és l’organisme que havia de vigilar el compliment de les normes per part dels mitjans. Sense aquest organisme les televisions privades continuaran incomplint aspectes com els relatius als horaris d’emissió de tele-escombraries, o el respecte a l’horari infantil;

Artur Mas i Alicia Sanchez-Camacho els liquidadors de la CCMA

La situació a Catalunya

A Catalunya el Govern de Mas amb el suport del PP també està reduint, amb la excusa de les retallades, la dotació pressupostària de la CCMA, en els darrers dos anys es pot establir la reducció en un 16%. Altrament amb la reforma de la Llei de la CCMA es torna al control governamental directe, i és possible que comporti, com exigeix el PP, l’ eliminació d’algun dels canals temàtics de TV3. Alhora la pròpia llei estableix la reducció de publicitat, que en el cas de Catalunya Radio comportarà el seu futur caràcter residual. Només cal afegir que de dur-se a terme significaria la mort de la ràdio pública en benefici sens dubte del seu gran competidor la RAC-1 del grup Godó.

Els mitjans de la CCMA, en concret la televisió pública s’enfronta a un futur incert. El que va ser “la nineta dels ulls” de Jordi Pujol, i que va ser el seu principal impulsor, pot començar el camí de la seva decadència de la mà de la parella Mas i Sánchez-Camacho.

El tema no és menor, no significa només la pèrdua d’importància d’una televisió qualsevol. Els mitjans de la CCMA han estat tal com diu el preàmbul de la Llei del 2007, aprovada per amplia majoria, “una de les fites de la historia més important en el procés de recuperació de les institucions d’autogovern i de la normalització cultural i lingüística de Catalunya, i també han tingut un paper important en l’impuls i el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana”.

La televisió catalana ha de fer front ha reptes importants amb una situació de debilitat. Per un costat la pròpia evolució de la FORTA, que porta un camí que fa presagiar la desaparició de la majoria dels seus components amb la excepció de la gallega, la basca i la pròpia televisió catalana. Aquesta desaparició ja la posa en situació de major indefensió de cara a la negociació de la publicitat i de negociació amb les “majors”. D’ un altra costat la pèrdua de lideratge en l’audiència pot aguditzar aquesta situació.

La situació és encara més greu, per que la pèrdua d’espai de la televisió pública catalana significarà una reducció de l’espai televisiu en català, ja que està prou demostrat que en aquest camp és inviable, i s’han fet proves pel propi Grup Godó, una televisió privada en català.

Cal afegir que amb el canvi de lleis audiovisuals, CiU-PP també han donat un cop a la pròpia independència i funció del CAC, és a dir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Al contrari que a Espanya , Catalunya va ser precursora dins l’estat en aquests tipus d’organisme. Ara al canviar la llei, tot reduint el nombre dels seus membres, i especialment la forma d’elecció, abans es precisava el suport als candidats per part de tres grups i ser escollits per una majoria de 2/3 del Parlament, ara és a proposta de dos grups i per majoria simple de la cambra, es redueix la seva imprescindible neutralitat. 

La pèrdua de serveis públics en els mitjans de comunicació

La reducció del paper dels mitjans de comunicació públics, en televisió o en ràdio representa  la pèrdua d’un be social imprescindible en una societat democràtica per la funció social que desenvolupen. Els mitjans públics són els que deuen orientar-se a satisfer les necessitats democràtiques, socials i culturals, fomentar el pluralisme informatiu, garantir un accés universal a la informació, la cultura i l’educació, oferir un entreteniment de qualitat, i en el cas de Catalunya difondre i promocionar la llengua catalana. Altrament no es pot posar en dubte el paper dels mitjans públics en la potenciació de la indústria audiovisual.

La simple observació de la realitat en el cas de les televisions privades ho demostren, no compleixen aquestes funcions que realitzen els mitjans públics.



tv3teva.cat Plataforma en defensa dels mitjans públics de Catalunya

Jacques Brel: Ne me quitte pas