“El Govern dels millors” s’acarnissa amb els més dèbils

EL Rei Mas "esclafa-dèbils"

Cleries i Mena " els botxins"

El que aquests dies d’agost estem veien que succeeix amb els perceptors del PIRMI, és a dir amb la renda mínima d’inserció ens hauria d’avergonyir com a societat.

El conseller d’Empresa i Ocupació, senyor Mena, i el de Benestar Social i Família, senyor Cleries, han marxat de vacances, però han deixat un “regalet” per a la gent més dèbil de la societat, els que cobren el PIRMI, és a dir els pocs més de 400 euros que percep la gent més desafavorida i que no té altre font d’ingressos.

El “regalet” ha consistit en canviar sense previ avís el sistema de cobrament de l’ajut. Així quan l’1 d’agost la gent ha anat a veure l’abonament en la seva llibreta d’estalvi no ha trobat res. Els consellers han decidit fer una "brometa" a l’agost i han decidit que enviarien un xec al domicili dels perceptors els quals han de cobrar-lo en quinze dies i sinó perden la percepció. Tot això amb la més absoluta “nocturnitat i traïdoria”, com ja hem dit sense previ avís.

Es evident que l’enrenou ha estat notable entre els afectats, torno a dir, el sector més dèbil de la societat que no té la més mínima capacitat de resposta. I també s’ha fet en el mes d’agost quan la gent està de vacances i la repercussió social i política és menor.

Molts dels afectats a hores d’ara  encara no han rebut el xec, i els que han canviat de domicili, com a reconegut tot satisfet, un responsable de la conselleria d’Empresa, han comès una falta i per tant si sofreixen un retard en cobrar el xec és un petit càstig(?). Alhora a molts els hi demanen que confirmin en cinc dies les seves dades, i quan truquen a les oficines de benestar no troben resposta per que es troben en molts casos que “totes les línies estan ocupades”, i els cinc dies passen ràpid i poden perdre l’ajut.

A tot això cal dir que aquestes oficines al mes d’agost estan sota mínims de personal pel tema de vacances. I si els afectats s’acosten a les oficines municipals, aquestes tampoc han estat advertides i no els poden oferir ajut.

Crec que l’actuació dels dos consellers demostra el tarannà del Govern d’Artur Mas, la prepotència i el menyspreu cap els més dèbils. I mentre, el “mentider” del Duran Lleida pretén presentar-se com l’alternativa de centre entre la dreta del PP i l’esquerra (?) del PSOE. Per favor, si vostès els de CiU son més de dretes que el bisbe Rouco!!.

El fet no ve d’ara. Ja des del començament el Govern de CiU ha endurit les condicions pel cobrament d’aquesta renda, justament quan la problemàtica de cada vegada més  gent aturada, que ha acabat amb la possibilitat de cobrar cap prestació, els aboca  a intentar percebre en última instància el PIRMI.

Però l’objectiu únic del Govern és reduir la despesa i per tant pretén reduir-la fent que menys persones, per menys temps i en menor quantia percebin els ajuts, tal com ha denunciat CCOO de Catalunya. ( comunicat del sindicat). Un objectiu “indecent” en paraules de Dolors Camats (declaracions)

Cal tenir molta cara dura per a treure el tema del frau com a causa de l’actuació de les conselleries. No deixa de ser paradoxal que la lluita contra el frau del Govern d’Artur Mas es centri en les persones més necessitades. Els mateixos que estan vinculats a temes com és “el cas Palau”, són els que persegueixen el frau en la gent que cobra 400 euros.

El Govern de CiU ja fa temps que s’ha tret la “màscara”, reduint impostos a les 500 famílies més riques de Catalunya, amb l’eliminació de l’Impost de Successions, retallant els serveis públics de l’Estat del benestar a la ciutadania, en temes com la salut, l’educació o els serveis socials. I ara atacant directament i amb indisimulada satisfacció als més dèbils de tots.

Els senyors consellers Mena i  Cleries si tinguessin un mínim de dignitat, cosa que dubto, dimitirien. I l’Artur Mas si no fos un fariseu els cessaria.

I fora bo que l’oposició s’ocupés amb atenció d’un tema tan greu com aquest i muntés un escàndol polític, encara que estem al mes Agost. Però sembla que el PSC  només està preocupat  per si ha de fer o no grup propi al Congrés i ERC  si el seu candidat ha de ser un o un altre, i que no dir del PP satisfet per que molts dels perceptors són emigrants.

I així va la nostra Catalunya, si continua això molt més per aquest camí que ningú s’estranyi que fets com els de Londres puguin passar a casa nostre, la qual cosa seria molt més greu que els moviments d’indignats de classe mitja.