AVI BLUTH, UN EXEMPLE GENOCIDA D'ISRAEL

AVI BLUTH (GENOCIDA)

nuevatribuna/25 de agosto de 2026

No hem de deixar de parlar de Palestina ni un moment. El genocidi efectuat per Israel continua. L'esperit genocida no és tant sols d'un Govern fanatitzat i expansionista que vol expandir-se i ocupar tota Palestina. La majoria de la seva elit política, militar i una gran part de la ciutadania de l'Estat sionista d'Israel aplaudeix i sintonitza amb l'esperit del seu govern i dels seus dirigents. Excepte comptades excepcions com diverses ONG israelianes favorables a un acord amb els palestins i l'excepció del diari Haaretz, la majoria de la seva població està per acció u omissió participant en el major genocidi d'aquest segle.

Ara després de la destrucció total de Gaza, els esforços del sionisme es concentren a Cisjordània. L'objectiu és controlar i fer-se amb la propietat per la força dels 800.000 colons i el suport de l'exèrcit d'una part d'aquest territori per tal que divideixi en dos l'actual Cisjordània i que signifiqui la impossibilitat de la construcció d'un Estat Palestí viable. Els colons ocupen il·legalment les terres de la població palestina, segons el dret internacional, i en els casos més extrems agredeixen, i fins i tot maten civils palestins, maten el seu bestiar i els expulsen de les seves llars.

Els plans coneguts d'Israel per a construir més de 1.200 habitatges en assentaments il·legals en una zona estratègicament important de la Cisjordània ocupada han provocat condemnes fins ara poc usuals per part dels principals països europeus, inclosa Alemanya. Malgrat això no ho completen amb l'amenaça de sancions.

Per tot això ha arribat el moment de no centrar només en Netanyahu o els seus ministres més radicals com Ben-Gvir la responsabilitat de la situació. Molta part de població anònima israeliana té la seva responsabilitat en el genocidi i va sent hora que coneguem alguns dels seus responsables personals. En aquest article parlarem del Comandant Militar de Cisjordània Avi Bluth.

El general Avi Bluth va néixer en un assentament a Cisjordània i fa algun temps va ser el secretari militar de Benjamin Netanyahu fins que va ser nomenat cap de l'exèrcit en aquest territori palestí amb l'objectiu d'afavorir els moviments dels colons israelians per a ocupar territori de la població palestina a Cisjordània.

L'Associació pels Drets Civils a Israel (ACRI) ha instat a efectuar una recerca sobre “el general de divisió Bluth per sospita de crims de guerra”. Bluth havia anunciat un divendres, que “cada poble palestí i cada enemic…pagaran un alt preu pels atacs a israelians”. Bluth va afegir que “els pobles dels atacants palestins haurien de fer front a la dissuasió en forma de tocs de queda, accions de modelatge del terreny”. El següent diumenge les excavadores, comptant amb la presència de l'exèrcit d'Israel, van arrencar centenars d'olivars del poble d'Al-Mughayyir. L'exercit va dir “ha netejat la zona després d'atacs terroristes des d'aquest poble,” afegint que “la vegetació obstruïa la identificació dels moviments de l'enemic”.

L'ONG israeliana va explicar en la seva carta al fiscal de l'exèrcit que “durant mesos l'anarquia a Cisjordània ha fet que els crims de guerra i contra la humanitat formin part de la vida quotidiana. I de manera alarmant l'exercit comença a presumir d'això”.

Avi Bluth, ha admès que les seves tropes eviten disparar contra els colons jueus, però sí que tenen permès fer-ho en cas que aquesta mateixa acció sigui realitzada per palestins, segons va informar el diari israelià Haaretz. El comandant general de Cisjordània en relació amb el llançament de pedres dels palestins el va qualificar com a “terrorisme” i va indicar que les seves forces del FDI van matar  42 palestins quan aquests ho van realitzar al pas dels seus vehicles per les carreteres de la Cisjordània ocupada.

En l'article del diari Haaretz el general de la FDI va expressar estar orgullós “per haver flexibilitzat les normes per a disparar contra palestins a Cisjordània”. Les normes per a enfrontaments permeten als soldats disparar a un sospitós en el genoll o per sota d'ell durant una detenció, com a element dissuasiu. “Hi ha molts monuments coixos en els llogarets palestins, així que estan pagant un preu” va manifestar Bluth.

Un dels últims casos s'ha produït el diumenge 8 d'agost, en la població de Qusra, quan desenes de colons sionistes han assetjat dues cases, aïllant els seus habitants. És un intent més en la política d'expulsió de famílies palestines per a avançar en els assentaments il·legals, alguna cosa que s'ha convertit en habitual a Cisjordània.

El dijous 13 d'agost l'exercit va desplegar a 1.200 soldats en aquesta localitat i va confiscar 16 habitatges per a convertir-los en llocs de vigilància provisionals. Segons Yair Dvir portaveu de l'organització pacifista israeliana B’Tselem : “La violència dels colons és una violència d'Estat. La major part de la violència és, en realitat, obra de l'exèrcit i no de les milícies de colons”.

Cal assenyalar que a la fi de juliol, Avi Bluth va signar ordres d'expropiació de terres palestines en la zona A, que se suposa que està sota el total control de l'Autoritat Palestina. L'objectiu era clar permetre la continuïtat entre dos assentaments il·legals de colons israelians.

El Comandant en Cap de Cisjordània, el genocida Avi Bluth es vana de la coordinació entre l'exèrcit i els colons per a la construcció de centenars de granges per tota Cisjordània, amb l'objectiu clar d'aconseguir la impossibilitat de creació d'un Estat Palestí amb la situació de Gaza i la divisió del territori de Cisjordània portada a terme per la multiplicació d'assentaments sionistes.

Avi Bluth ha arribat a manifestar “Estem matant palestins a Cisjordània com no ho havíem fet des de l'inici de l'ocupació del 1967”.

El cas de Avi Bluth, és només una mostra de l'estat de degeneració d'una gran part de la societat israeliana avui dia mentalitzada per un pensament d'autodefensa que els porta a acceptar el genocidi d'altres pobles.

Individual i col·lectivament una gran part de la societat de l'Estat d'Israel és responsable en el seu conjunt del genocidi palestí d'aquest segle. I el passat dels camps d'extermini nazis no és cap atenuant sinó un agreujant si és el cas. I així ho ha de contemplar la societat internacional.

 

EL SINDICALISME S’HA DE REFORÇAR PER A FER FRONT A L'ONADA REACCIONÀRIA

nuevatribuna/5 de agosto de 2026

Després d'uns anys molt positius per als interessos de les classes treballadores que han vist, gràcies a l'existència del govern progressista, una clara millora de les seves condicions laborals i socials, ara apareixen negres núvols en el futur si es donés un canvi de cicle polític que comportés l'accés al poder de la coalició de la dreta radical del PP i la ultradreta de Vox.

I la realitat és que l'economia va molt bé i la majoria de les empreses estan recollint bons beneficis. L'economia en general fa molt temps que no recollia dades tan positives, quant al nombre de treballadors emprats i quant a la reducció de l'atur. L'economia espanyola té una evolució molt positiva en comparació amb la dels altres països del nostre entorn. S'ha reduït de manera dràstica l'ocupació temporal, especialment en el sector privat, la taxa de desocupació se situa per sota de 10% cosa que no passava des dels anys vuitanta del segle passat. L'objectiu de la plena ocupació comença a aparèixer com a factible cosa que era impossible d’imaginar fa més de 10 anys.

Sembla que tots hauríem d'estar satisfets per la bona marxa de l'economia que s'ha fet compatible amb la millora de la reducció de la temporalitat i l'atur entre els treballadors. Tanmateix, això no sembla que sigui la visió de les dretes i la patronal. La reducció d'un ampli “exèrcit de reserva” sembla no agradar els empresaris i els seus representants polítics.

Constaten que aquesta situació permet plantejar-se a la classe treballadora i els seus representants, els sindicats de classe, la possibilitat d'una negociació col·lectiva que tracti de que una part dels beneficis de les empreses es traslladi a uns increments salarials majors dels aconseguits fins ara. I saben que en els pròxims anys es produirà un increment de milions de jubilacions de persones treballadores sense reemplaçament per la falta de joves que els substitueixin. I això és el que sembla preocupar i no satisfer els dirigents empresarials i els seus epígons polítics. Perquè saben que això pot repercutir en les exigències de millors condicions salarials i laborals per part de les persones treballadores davant la falta de mà d'obra.

És per això que tant des de la dreta amb Núñez Feijoó al capdavant com des de la patronal CEOE s'ha llançat ara una campanya sobre un suposat absentisme laboral injustificat que tergiversen confonent-lo amb les baixes per malaltia de les persones treballadores. Per què venen ara aquestes campanyes polítiques i empresarials? Només té explicació com a preàmbul del plantejament de polítiques per a la reducció dels drets de les classes treballadores en cas d'accedir al Govern de l'Estat en unes futures eleccions.

El Secretari General de CCOO, Unai Sordo, ho ha deixat molt clar en un article: “Soc de l'opinió que això no ha fet més que començar, i el camp de batalla de la fustigació anirà in crescendo a l'espera d'un canvi de cicle polític, perquè, sota el govern de les dretes extremes i extremades —en cas d'arribar al poder—, es posin en qüestió els nivells de protecció del treball. Particularment el que té a veure amb les prestacions de desocupació, subsidis per a persones majors de 52 anys, rendes de garantia vital com poden ser l'Ingrés Mínim Vital, les pensions, les mesures per a facilitar la conciliació de la vida laboral i personal, l'estabilitat contractual, a més, com és obvi, del dret a recuperar la salut en bones condicions”.

És a dir, en l'àmbit laboral i social, l'objectiu d'un Govern de les dretes radicals i ultradretes del PP i Vox és revertir totes les millores laborals i socials aconseguides en el període de Govern Progressista, tornant a la situació en què ens havia deixat el Govern del PP de Rajoy.

Es tracta de tornar a això de sempre, el que fins a l'última Reforma Laboral acordada per empresaris i treballadors i la ministra de Treball Yolanda Díaz, havia estat la norma tant del PSOE com del PP reduir el poder contractual dels treballadors i els seus representants.

Tornar a aquelles reformes laborals sense acord sindical, on es tractava de reduir drets sindicals i poder contractual d'aquests i els seus representants, desregular les relacions laborals per a millorar els marges empresarials i reduir el poder adquisitiu i la precarietat laboral. Per a deixar clar el que ja va constatar des de l'inici de l'actual etapa democràtica Marcelino Camacho “la democràcia s'ha quedat a les portes de les fàbriques” on només hi ha un poder, el de l'empresari.

Seguint a Unai Sordo: “La idea és demonitzar els drets de conciliació, cures, recuperació davant la malaltia o activitat sindical, resignificant-los en signes d'improductivitat, per a recuperar valors d'abnegació, vincle heroic al treball, assumpció de l'explotació com a forma laboral ordinària”.

No hi ha dubte que la classe treballadora i les classes populars en general s'han vist molt afavorides per les polítiques laborals i socials del Govern Progressista, que ha comptat amb el moviment sindical com a col·laborador molt pròxim. Però a mesura que s'acosten les eleccions els sindicats s’haurien de plantejar davant les pròximes eleccions generals que la confrontació que es presenta no els és aliena. Si el sindicalisme s'ha vist afavorit per un govern progressista tot el contrari succeirà amb un govern de dretes del PP i amb un soci clarament anti sindical com l'extrema dreta de Vox. Ja hem tingut un antecedent en els acords establerts a les CCAA que governen on ja s'han acordat posicions anti sindicals.

Però el pitjor està per arribar i el moviment sindical s’ha de preparar per si venen mal donades. Hi ha una situació que fa que s’hagin de resituar ja. Durant aquests anys el sindicat no ha tingut necessitat de confrontar amb el govern com va fer en el passat. La mobilització general no ha estat necessària. I com en la gimnàstica la falta d'exercici et fa perdre la forma. I el moviment sindical ha de preparar-se per si la situació es torna negativa.

Així mateix, el moviment sindical no és el mateix de fa vuit anys. La seva estructura interna ha canviat en aquest temps. Molts sindicalistes i afiliats s'han jubilat i altres més nous ocupen el seu lloc. I s'han donat canvis profunds en la pròpia estructura de l'organització del treball derivada dels canvis tecnològics, l'antiga estructura fordista de grans centres de treball ha desaparegut. En cas de necessitat haurà de plantejar-se, per a efectuar una mobilització important, una Vaga General per exemple, si es té prou múscul sindical i si s'estarà preparat quan es presenti la necessitat.

Crec que els dirigents sindicals ho tenen en el pensament i en els seus pressupostos per al pròxim futur. Perquè és necessari tibar l'estructura de sindicalistes, d'afiliats i del conjunt dels treballadors preparant-los per al futur.

Per a mobilitzar-se en primer lloc per tal d’aconseguir tenir un futur govern de progrés en les pròximes eleccions generals. I en cas negatiu per a preparar-se per a una mobilització i una confrontació “a cara de gos” en el cas d'una victòria de les dretes reaccionàries i ultres.

El sindicalisme a Espanya sempre ha donat la batalla enfront d'intents de retallar els drets i hi ha hagut vagues generals victorioses com l'efectuada el 14D de 1988 contra Felipe González i el seu Pla d'Ocupació Juvenil o contra el “decretazo” del 2002 que modificava les normatives de la desocupació per part del Govern Aznar. En tots dos casos la mobilització social va aconseguir els seus objectius, la primera de manera immediata, i la segona va ser modificada als pocs mesos amb l'acord sindical.

Aquests últims anys ens han fet perdre de vista l'experiència sindical, pel fet que ha estat el primer govern que de manera clara ha legislat amb consens sindical a favor dels treballadors i els sectors socials més desfavorits. Però l'alternativa que es presenta des de les dretes i el propi context internacional d'avanç de les dretes ultres ens indica que la confrontació, en cas que aquests accedeixin al Govern, serà sens dubte molt dura perquè es qüestionarà directament el paper de les organitzacions sindicals i la preeminència de la negociació col·lectiva.

PER TOT AIXÒ EL SINDICALISME S’HA DE PREPARAR I ENFORTIR PER A PASSAR A L'ACCIÓ EN DEFENSA DELS INTERESSOS DE LES CLASSES TREBALLADORES.