Portugal: 37 anys del 25 d’Abril del 1974 i de la Revolució dels Clavells

Vasco Gonçalves

25 abril 1974

Avui es un dia per recordar a Vasco Gonçalves, Costa Gomes, Otelo Saraiva de Carvalho, Rosa Coutinho, Costa Martins, Vasco Lourenço, aquests i tants d’altres que van conformar el moviment dels anomenats “capitans d’abril”, es a dir el MFA ( el Moviment de les Forces Armades) que va enderrocar la dictadura salazarista de Portugal, cosina de la espanyola.

L’iniciï del cop contra la dictadura va ser la emissió de la cançó de Jose Afonso “ Grándola Vila Morena”, i en un no res el règim dictatorial es va esfondrar, i la gent va desbordar els carrers cobrint als soldats de clavells vermells.

El cop d’abril va tenir una important repercussió al nostra país, en les acaballes del franquisme. Molta gent es va desplaçar a Portugal, les famoses “vacances revolucionaries” per viure els aires de llibertat d’un país tant prop del nostre. D’altres que no disposàvem de passaport ens conformàvem escoltant els que ens explicaven els que havien anat i les cançons del Portugal revolucionari, mentre miràvem els cartells del “Servei de Dinamització Cultural” del MFA.

Aquí encara varem tardar uns anys, fins que va morir el dictador.

Mentre a Portugal la gran foguerada revolucionaria, que va portar una ampla democràcia, una ruptura democràtica real, i que va comportar la descolonització de les colònies portugueses, Angola, Moçambic, Guinea i Cap Verd, va començar el seu Termidor, la seva caiguda. Les pressions internacionals dels USA i els països d’Europa Occidental, que tenien por d’una illa vermella; les actituds dels PS portuguès encapçalat per Mario Soares; les actituds de sectors ultra-esquerrans etc, van portar a un moviment pendular fins a desplaçar la primavera revolucionaria fins una “normalització” moderada. Posteriorment  Portugal ha estat monopolitzat per Governs del PS o del dreta PSD fins ara.

I ara tots sabem quin pa es dona ara a Portugal. La crisis, i la intervenció econòmica per part de la UE. Que comportarà sens dubte un cost social important per el poble de Portugal. Però malgrat la tristesa actual sempre ens quedarà el record lluminós del 25 d’abril del 1974, ara fa ja 37 anys, aquell de la “Grándola Vila morena, terra de fraternidade, o povo es qui mais ordena .....” que cantava el malauradament desaparegut “Zeca” Afonso, amb el poble i els soldats confraternitzant als carrers, quan el poble era el que manava.

                                 Jose "Zeca" Afonso, "Grandola Vila Morena"