Oscar Lafontaine una veu europea d’esquerres

Oscar Lafontaine de "Die Linke"

nuevatribuna.es | 10 Junio 2012

El dijous 7 de juny  Oscar Lafontaine va donar una conferencia sobre “l’esquerra a Europa” a la seu de CCOO de Catalunya.

Lafontaine és una persona de llarga trajectòria política, va arribar a ser President del SPD alemany i ministre d’Economia del Govern federal. Va dimitir de tots els seus càrrecs per les seves profundes diferències amb el canceller Schroeder, i posteriorment va participar en la fundació de “Die Linke” ( L’Esquerra) juntament amb els ex-comunistes del PDS.

En la seva conferència Lafontaine va deixar caure amb claredat tot un seguit de conceptes que podrien ser comuns pel conjunt de la gent de l’esquerra alternativa.

En primer lloc considera que actualment la Unió Europea no és una vertadera democràcia sinó que en realitat és una “dictadura financera”. Per a ell, la democràcia significa el govern al servei de la majoria la qual cosa no es dona actualment quan amb  les polítiques d’ajustament la majoria de la població veu retallats els seus drets i condicions de vida. Planteja clarament que tota democràcia ha de vetllat per la igualtat dels desiguals la qual cosa pressuposa normes i regulacions que s’encarreguin de vetllar pels sectors més dèbils de la societat, pel seus drets i per les seves condicions de vida.

El dirigent de “Die Linke” planteja dues mesures, des de l’esquerra per a retornar  Europa a un entorn democràtic, per a la renovació democràtica d’Europa. La primera i fonamental és rescatar els Estats dels mercats financers, la forma hauria de ser clara a partir de l’actuació del BCE, aquest hauria de poder prestar directament als Estats als tipus d’interès, 1%, que actualment dóna als bancs privats per que desprès aquests li comprin el deute als estats al 5 o 6 %.

La segona mesura és la necessitat de reduir el deute dels estats. Per fer-ho el camí no és el de les retallades sinó clarament per fer pagar més als que més tenen, especialment a les grans fortunes. En aquests sentit valora positivament la mesura anunciada per Hollande i compartida pel Front de Gauche francès d’imposar un fort impost, un 70%, als qui ingressen més de 1 milió d’Euros/any.

Altrament planteja la necessitat d’una esquerra més enllà dels actuals partits socialistes, i ho planteja com una opció d’hegemonia de les idees que fins i tot poden arribar a influir en l’actual esquerra social- lliberal per fer-la girar cap a posicions més socialdemòcrates. En aquests sentit l’exemple francès seria demostratiu, una esquerra alternativa a l’alça pot influenciar el plantejament del socialisme tradicional.

Planteja que l’esquerra alternativa s’ha d’entendre com un moviment en la línia d’aquesta renovació democràtica amb objectius clars i capaç de forjar amplies aliances tant dins de la pròpia força alternativa com amb altres subjectes de la vida política i social que permetin avançar cap a un nou model europeu.

L’aposta política de Lafontaine és clarament pro- europeista, creu que en l’actual moment històric cap canvi, profund com els que planteja, és possible a nivell només d’un país, i que només serà possible en àmbit grans com pot ser el de la Unió Europea. Un exemple, en aquest sentit, seria la experiència del Programa Comú dels primers anys de Miterrand que va fracassar davant l’atac que va patir la moneda francesa. De la mateixa manera a l’hora de valorar la capacitat d’actuació de SYRIZA si guanya les eleccions gregues recomana mesures prudents i la aliança de Grècia amb països més sensibles als seus plantejaments i amb pes a la UE com pot ser actualment França. Creu que no es pot demanar una actuació de màxims a SYRYZA ja que sense finançament europeu Grècia es podria veure abocada a una greu situació amb dificultats fins i tot de pagar els salaris dels seus funcionaris.

Pel que fa al plantejament de que és ser d’esquerres avui? la resposta de Lafontaine rememora el retorn a plantejaments clàssics de Marx, diu que ser d'esquerres avui és creure que la única propietat acceptable és la que és fruit del propi treball. Que no és acceptable que algú pugui ser propietari del treball d’altri. Es a dir tornem als esquemes de la diferència entre propietat de bens de consum i bens de producció o conceptes com el de la plusvalua derivats del pensament marxista.

En definitiva podem dir que Lafontaine aporta una visió del que és un plantejament de l’esquerra en l’actual situació europea. Una visió que no cal considerar com la única vàlida però si que és una de les corrents de pensament que poden ajudar a conformar una visió d’esquerres que ajudi a crear una alternativa a l’actual domini de la política de dretes, la de falsa austeritat de les retallades sotmeses als interessos dels mercats financers.

logo de SYRYZA

"Die Moorsoldaten"