Desprès de Bankia estem a l’ull de l’huracà

Guindos: un ministre que improvisa

nuevatribuna.es | 28 Mayo 2012

L’espetec del cas Bankia  ha portat per fi al moll de l’os de la crisi econòmica del nostre país.

Finalment ha quedat al descobert que la solució del problema no estava en les mesures dutes a terme per motivacions ideològiques de la dreta PP-CiU, com les retallades de drets i serveis socials, ni en Reformes Laborals com les dutes a terme pel PSOE i el PP amb el suport de CiU. El problema real del país estava i està en el seu Sistema Financer i la seva exposició a actius tòxics, el nivell dels quals encara és desconegut en tota la seva dimensió.

L’actuació del Govern ha estat desgraciada i basada en la improvisació i el desconeixement de l’abast del problema. No fa ni una setmana que el Ministre Guindos parlava de que com a màxim l’Estat no hauria d’aportar més de 15.000 milions més d’euros als ja aportats. Pocs dies desprès, només Bankia ja requeria, com a capital i no com a crèdits 19.000 milions més, la qual cosa feia que tant sols en aquesta entitat, que es veia obligat a nacionalitzar, l’Estat ha posat 23.500 milions d’euros en capital.

Però és evident que el problema no ha fet més que començar. Bankia és potser el problema més gran del sistema financer però ni molt menys és l’únic.

En aquest moment la situació de les nostres entitats financeres està en entredit i la realitat de les seves necessitats de capital no estan encara afrontades.

Tenim un primer grup d’entitats intervingudes com són CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia i Banc de València. Fins fa poc dies la idea del Govern de l’Estat era posar-les en subhasta per tal d’adjudicar-les a d’altres en principi més sanejades. Aquesta situació està avui qüestionada degut a que les noves demandes de dotacions fan difícil que avui algú pugui optar a fer-se càrrec d’elles. Cal dir que aquestes entitats, a l’igual que ha passat amb Bankia precisen d’importants dotacions i de forta capitalització, la qual cosa fa pensar en que l’Estat també s’haurà de fer càrrec d’elles amb el cost en milers de milions d’euros que comportarà.

Un segon grup estaria format per quatre grups derivats d’integració de Caixes, les quals difícilment poden cobrir els requisits actuals de dotacions plantejats pel Ministeri d’Economia. Es el cas de Liberbank ( caixes d’Astúries, Cantàbria i Extremadura), el grup liderat per Unicaja que s’ha fet càrrec de Caja Espanya i Caja Duero,  el Banc Mare Nostrum (Caixes de Múrcia, Penedès, Sa Nostra i Granada) i per últim el grup liderat per Ibercaja i  Caja 3 ( Caixes Inmaculada, Círculo i Badajoz). Aquests quatre grups tenen un futur difícil que sens dubte s’agreujarà en el cas de que s’incrementi la demanda de més dotacions o capitalització. En un primer moment en una altre mostra d’improvisació el Ministeri d’Economia havia parlat de la possibilitat de fusionar-les les quatre o de dos en dos, la qual cosa no solucionava el problema i fins i tot ens podria portar a crear un altre cas Bankia.

Cal tenir en compte que altres entitats financeres com són el Banc Popular i Bankinter tenen les seves accions ja valorades al nivell de bons escombraries  i amb fortes dificultats per situar-se al nivell de dotacions demanades fins ara.

La situació però no finalitza aquí. Sens dubte les auditories externes encarregades pel Ministeri d’Economia , marginant al Banc d’Espanya amb el desprestigi que comporta pel supervisor, poden finalitzar amb més demandes de dotacions la qual cosa no sols empitjoraria la situació del conjunt d’entitats ja anomenades fins ara i fins i tot podria afectar a d’altres com el Banc de Sabadell, que encara esta paint la integració de la CAM, i fins i tot a Caixabank, que encara està paint la integració de Banca Cívica. En definitiva que el conjunt del sistema financer, potser amb l’excepció del Banc Santander i el BBVA, estaria afectat i en la majoria dels casos amb dificultats per fer-li front.

Segons diuen fons solvents, nacionals i internacionals, les necessitats dels sistema financer espanyol precisaria de entre 60.000 i 90.000 milions d’euros addicionals, la qual cosa seria difícilment suportable no sols per les entitats financeres sinó pel propi Estat.

Fins ara l’actuació de Govern ja hem dit ha estat basada en la improvisació i el salt endavant, donant la impressió de que desconeix la magnitud del problema al que fa front, i encara més al que pot haver d’afrontar en poc temps.

El Govern s’ha negat a l’acord polític i social per fer front a aquesta crisi i les seves repercussions nacionals i internacionals. S’ha negat la constitució d’una Comissió parlamentaria i  fins i tot  davant la incredulitat social no sembla disposat a demanar responsabilitats ni als supervisor ni als directius responsables.

La societat cada vegada veu més indignada, i no poc acceptar de bon grat, que desprès de les retallades i costos socials que està patint vegi que sembla que malgrat es neguen recursos per les despeses bàsiques en sanitat, educació, investigació o cobertures socials, ara es dediquin mils de milions d’euros a salvar ales entitats financeres responsables en darrera instància de l’actual crisi.

I encara és més greu, la societat no entén com els responsables directes surten ben lliurats i fins i tot recompensats. Ha estat el cas de Rodrigo Rato que ha marxat de Bankia amb 1,3 milions d’euros d’indemnització en pagament de la seva suposada dimissió, o el cas de Antonio Pulido i Enrique Goñi ex-Presidents de Banca Cívica  que són escollits per formar part del Consell de Caixabank. En ambdós casos són als màxims directius d’unes entitats que no fa ni un  any van sortir a borsa i que han deixat en greu estat la situació de milers de treballadors, centenars de milers de petits accionistes que s’havien jugat els seus estalvis, i milions de clients. I el responsables surten “de rositas” i el Govern no considera oportú ni tan sols investigar les raons i les responsabilitats de les crisis.

Sembla que per molt que el Govern ho negui podem estar a les portes d’haver de demanar socors als Fons de suport europeu. Sembla que el Govern del PP voldria que la intervenció fos directament a les entitats però que, malauradament per tots, des de la UE es prefereix fer-ho a través de l’Estat espanyol amb tot el que suposaria d’intervenció de la nostra economia.

Al final el problema del país ha esclatat, per molt que s’hagi volgut amagar, i es diu Sistema Financer, aquest es que fa pujar la prima de risc de l’estat a nivell d’infart i baixa les borses per sota mínims.

                            El Roto: Historiador del dia a dia   

                                            Rumba de "El banquero"