UN GENOCIDI QUE CREARÀ UN FUTUR D'ODI

La brutalitat sionista

 

La resposta d'Israel a l'atac de Hamàs a l’octubre de 2023 ha degenerat en un genocidi mai previst. És cert que, des de la creació d'Israel per una Resolució de NNUU l’any 1947, (fruit del xoc provocat per l'Holocaust nazi), Orient Mitjà mai ha estat realment pacificat. Com a mínim quatre guerres s'han succeït entre l'Estat d'Israel i els seus països veïns. Tot això sense comptar amb els enfrontaments entre els israelians i les organitzacions integrades en l'OLP, que van comportar de vegades la invasió del Líban, o la repressió continuada sobre la població palestina en els territoris ocupats per Israel, tot això va donar lloc a 1a 1ª i a la 2a Intifada palestines severament reprimides per les autoritats israelianes.

Amb el temps i amb posterioritat als acords d'Oslo i Camp David, es va reconèixer sobre el paper una Autoritat Nacional Palestina que mai va poder desenvolupar les seves funcions per la supervisió, control i intervencionisme continuat de les forces militars de l'Estat d'Israel i el seu suport a la progressiva construcció d'assentaments de colons sionistes dins dels territoris palestins.

A poc a poc la resistència palestina laica va anar sofrint un fort deteriorament a favor de les forces islamistes de Hamàs i el Gihad Islàmic, l'objectiu del qual es plantejava més com l'eliminació de l'Estat d'Israel que la consecució de l'Estat Palestí.

La relació d'Israel amb els palestins, inclosos els que tenen ciutadania israeliana, ha estat sempre basada en una posició de força, de supremacia derivada del seu potencial militar. La repressió contra la resistència palestina sempre ha comportat l'ús de la força no només contra els combatents sinó també sobre el conjunt de la població palestina. Els empresonaments sumaris, els presos sense judici, les demolicions de cases, els controls armats de carreteres per a entrar a Israel i per a circular pels territoris teòricament sota el control de l'ANP, han estat permanents.

La situació de Palestina pot analitzar-se com una situació d'una població sotmesa a un “apartheid” per les autoritats sionistes que abusen quotidianament de la seva supremacia armada.

Però si tota aquesta història de sotmetiment no fos suficient, en el segle XXI s'ha incrementat fins a arribar al seu moment culminant amb la resposta militar de l'Estat d'Israel als atemptats d'octubre de 2023 amb l'assassinat de més de 1.200 ciutadans israelians a les mans de Hamàs.

La resposta d'Israel ha estat d'una brutalitat increïble. Israel ha castigat amb la major crueltat el conjunt de la població civil palestina de Gaza. Més de 42.000 morts, en la seva majoria dones, ancians i nens, prop de 100.000 ferits, i un número no identificat de desapareguts que poden superar la xifra d'altres 100.000.

La destrucció total de Gaza, sense respectar res, ni hospitals, ni centres mèdics ni col·legis de la UNRWA. Assassinats conscients de periodistes i personal mèdic. Prohibició a tota entrada d'aliments, ni aigua, ni medicines ni combustible a la Franja de Gaza. És a dir, un autèntic Genocidi i un atemptat a totes les Lleis Internacionals, tant de guerra com humanitàries.

Podem dir que Israel està cometent un crim contra la humanitat semblant i en la línia del que el nazisme va cometre contra el poble jueu durant el segle XX.

Però Israel no podria fer el que està fent si no fos amb el consentiment de poderosos aliats que el financen, no sols econòmicament sinó militarment. En primer lloc, si no tingués el suport i el patrocini a tot nivell dels Estats Units. Sense el seu suport explícit i el seu subministrament no sols d'armament sinó d'intel·ligència militar i de força subsidiària és difícil que Israel s'atrevís a arribar als extrems als que ha arribat en la seva matança de palestins, no sols en la Franja de Gaza sinó a Cisjordània on s'han produït més de 1.000 morts palestins a les mans de colons o militars israelians, o ara en la invasió del Líban i probablement les represàlies a l'Iran. I cada dia és més evident pels propis comentaris públics dels dirigents polítics d'Israel que estan disposats a ocupar el conjunt de Cisjordània i si pot ser expulsar a la població palestina de la seva terra.

Però no és només el suport dels Estats Units, també els països del denominat Occident democràtic, començant per la Unió Europea, excepte honroses excepcions, s'han decantat per donar tot el seu suport explícit i en molts caos amb subministrament d'armaments a l'Estat israelià en la seva pràctica genocida. Per cert, la mateixa Unió Europea que aplica una doble vara de mesurar sigui el cas de la guerra de Rússia contra Ucraïna, o enfront de la matança israeliana de població civil palestina.

Aquesta actuació dual d'Occident és observada amb una mirada negativa per part dels països del Sud Global i no hi ha dubte que repercutirà en les relacions internacionals del planeta.

El genocidi de l'Estat d'Israel, amb la seva matança que creiem intencionada dels menors palestins tindrà conseqüències de futur molt greus. La política israeliana ha anat dirigida a liquidar no sols als milicians de Hamàs sinó especialment als nens palestins per a evitar un ressorgiment de l'enemic en un futur. Però succeirà el contrari. Aquest Genocidi romandrà en la memòria de les futures generacions palestines i molt probablement anirà aparellada a un odi profund cap a l'Estat d'Israel i els seus habitants. I possiblement alimentarà les posicions més radicals i partidàries de la venjança per aquests fets que fins fa poc ens semblaven inimaginables en aquests temps.

Creiem que l'Estat d'Israel s'ha situat per mèrits propis en el graó més baix dels Estats criminals just al nivell de l'Alemanya nazi i més enllà de la Sud-àfrica del “apartheid”.