25N a Catalunya: ICV-EuiA la alternativa d’esquerres



Joan Herrera: Cap de LLista d'ICV-EuiA

nuevatribuna.es | 16 Noviembre 2012

El proper 25 de novembre afrontarem unes eleccions anticipades a Catalunya. Tot és fruit d’una maniobra de Mas i CiU per amagar dos anys de polítiques antisocials en tots els camps, d’acord amb el PP a Catalunya i a Madrid, ara sota la bandera d’un pseudo -independentisme que caldrà veure en que queda.

L’actuació de Mas és d’una astúcia innegable, fa una crida a un patriotisme abstracte on dibuixa  el futur ideal d’una Catalunya independent com la panacea que ens lliurarà de tots els problemes. Es evident que això enganxa amb una bona part de la ciutadania que és conscient de l’existència de greuges econòmics però també de la falta de comprensió del fet diferencial nacional de Catalunya. Aquesta situació va arribar al seu zenit amb la resolució a la impugnació del PP per part del Tribunal Constitucional a un projecte d’Estatut ja retallat i que havia estat aprovat tant pel Parlament  com per les Corts espanyoles i aprovat en referèndum pel poble català .

El que ara amb la convocatòria d‘eleccions CiU amaga és com ha pogut tenir com a soci preferent en tota la legislatura al PP, el partit que més aferrissadament ha provocat un sentiment anticatalà al conjunt de l’Estat. I com tots dos han defensat les mateixes polítiques de retallades, en educació, sanitat, serveis socials i atacat tot el que és públic de forma mancomunada, i sota un pensament únic derivat del que Merkel fa predominar a tota Europa.

Ara amb la guerra de nacionalismes, amb l’enfrontament de banderes, Mas pretén treure profit dels sentiments de la ciutadania i fer que s’oblidin de les seves polítiques de retallades dutes a terme en aquests dos anys, cosa que encara que sembli contradictòria també és el camp que li convé al PP. Novament la batalla identitària tracta de robar presencia al conflicte social i que el conflicte territorial es sobreposi al de dreta-esquerra.

 La batalla electoral es du a terme en un camp dissenyat per CiU i la dreta governant, i tot això en un moment de força dificultat per articular una alternativa d’esquerres. En primer lloc per la pròpia situació de dues de les forces components del tripartit ERC i PSC. La primera ha decidit apostar per l’opció independentista abans que per l’opció social, fins i tot ha arribat a proposar, kafkianament, a Mas substituir la coalició CDC-UDC per una CDC-ERC, tot això ja era evident arrel del canvi de dirigents produït en el seu darrer Congrés. Per la seva part el PSC es troba en una profunda crisi d’estratègia,  organitzativa i de lideratge, malgrat la clara honestedat del seu dirigent Pere Navarro. Fins i tot la seva oferta basada en el federalisme és rebutjada pel seu partit a nivell de l’Estat (PSOE) la qual cosa li resta tota credibilitat.

Així en el camp de l’esquerra només queda amb voluntat de fer d’alternativa i oposició a les posicions de la dreta ICV-EuiA. I és una posició coherent avalada per la seva actuació. Durant molt temps la coalició ha fet la travessa del desert. En els moments d’ opulència, derivada de la bombolla immobiliària”, els ecosocialistes defensaven en solitari i a contracorrent posicions que ara es veuen refrendades. I això fa que siguin una opció política coherent que no es dedica a fer canvis tàctics sinó que té una estratègia definida i molt aposentada dins l’organització. Quan molts només parlaven de l’AVE, ICV-EUiA ho criticava  defensant la primacia de potenciar la xarxa ferroviària de regionals i rodalies i especialment la xarxa de mercaderies. En el temps de la bombolla immobiliària ja proposava la necessitat d’un model de desenvolupament més sostenible i no basat en el “totxo”, especialment impulsant l’economia verda com fan molts països del nord d’Europa. I quan ningú esmentava el tema dels desnonaments ja fa 7 anys primer Joan Herrera, després Núria Bonaventura i darrerament Joan Coscubiela proposaven mesures contra aquests i sempre es trobaven amb el vot en contra de PSOE-PP- CiU.

Altrament les propostes i l’acció d’ICV-EuiA han estat molt vinculades al carrer a les reivindicacions de l’esquerra social, especialment els sindicats, però també a plataformes com la PAH contra els desnonaments, o d’altres en defensa de la sanitat o l’educació pública.

Alhora a les institucions, tant a Catalunya com a Madrid, han defensat en tot moment posicions clarament d’esquerres i de defensa dels drets socials de la ciutadania i de reforçament de l’estat del benestar, així com una reforma fiscal que faci que paguin els que més tenen, en contra de les polítiques desfiscalitzadores dels Governs de PSOE i PP a Madrid o de CiU a la Generalitat. O altrament oposant-se a les Reformes Laborals de PSOE i PP, amb el suport de CiU, i donant suport sempre a les Vagues Generals convocades pels sindicats. I també han estat en contra de la Reforma Constitucional que Zapatero, amb l’acord PSOE-PP, va fer i que va consagrar la devolució del deute com a política prioritària, la qual cosa va ser un veritable cop d’estat constitucional.

ICV-EuiA ha estat en el Parlament de Catalunya la oposició real a CiU, malgrat tenir només 10 diputats. Presentant alternatives, reivindicant les polítiques progressistes del tripartit i negant-se a fer cua, com han fet ERC i PSC, per ser “parella de ball” del Govern.

Avui a Catalunya ICV-EuiA ja no és una promesa de futur. La coalició ha reeixit malgrat tots els problemes que poden haver-hi, i aquesta vegada hem vist com han rebut el suport explícit tant de Equo com de IU .Avui ja és una realitat en marxa. Els propis mitjans d’informació que en altre temps mostraven menyspreu ara la tracten amb seriositat, una seriositat política que s’han guanyat a força de treball acurat. Per que ICV-EuiA és contraria al joc de la política- espectacle i a considerar els ciutadans com a consumidors de la política, al contrari tracta de que els ciutadans entenguin la política, la seva importància i s’involucrin en una lluita que significa molt més que votar cada vegada que hi ha eleccions.

ICV-EuiA es tan conscient de la seva situació en un panorama desolador, per renuncia o fugida d’altres referents de l’esquerra, que ara tracta de consolidar-se com un embrió d'alternativa de l’esquerra que vol créixer en el futur amb molta altra gent entorn a unes propostes polítiques que siguin capaces de motivar la gent a lluitar per nous espais d’igualtat, de defensa dels serveis públics, de l’estat del benestar i de participació social en la vida política. Una política alternativa a la de les retallades i l’austericidi, que es basi en un major repartiment de les càrregues de la crisi, de forma que paguin més els que més tenen. Que no es continuï amb una política que castiga un 99% de la població en benefici d’un 1% . Una política basada en una fiscalitat justa i progressiva que permeti una major distribució de la riquesa existent, tot consolidant l’estat del benestar amb serveis públics de qualitat, i garantint un major creixement de les rendes de les classes populars la qual cosa comportarà un major creixement del consum i estimularà la producció. Tot això a la vegada incorporant l’aplicació de R+D+i  als processos productius i organitzatius de les empreses que permetin  l’increment de la productivitat i la competitivitat dels sectors de futur, tot fugint i fins i tot castigant fiscalment els sectors purament especulatius.

Per que aquesta és la clau del problema, ICV-EuiA és partidària del dret a decidir però en el sentit de que la ciutadania decideixi quina societat vol, tant en lo referent a la seva articulació amb el conjunt de l’estat com respecte a quin tipus de societat construir pel que fa al benestar socials dels ciutadans. Per això ha estat tan important que la Vaga General del 14N, contra les retallades de Mas i Rajoy, amb la participació de centenars de milers de catalans, hagi caigut en mig de la campanya, evitant que els temes socials sortissin fora de l’agenda;  o que el tema dels desnonaments hagi pres cos, el que ha provocat que tothom tingui que retratar-se políticament. En ambdós casos ICV-EuiA ja estava situada fa molts temps amb la coherència del treball fet i per tant no li ha calgut canviar una coma en la seva posició. Ja ho diu el seu “slogan” electoral “I tant si podem... Dret a decidir si Drets socials TAMBE!!

Mas-CiU: amaguen retallades sota la senyera

                                   Raimon: " T'he conegut sempre igual"