14N, dia de la dignitat

Cartell convocatòria de la Vaga General del 14N

nuevatribuna.es | 09 Noviembre 2012

El 14N no és només una Jornada de Vaga General és quelcom més. Es la primera Vaga General emmarcada dins un marc europeu amb una jornada de mobilització general i amb vagues generals a d’altres països del sud, Grècia, Portugal, Itàlia i d’altres menors. Es una Jornada de rebuig a les polítiques no austeres sinó austericides de la UE marcades pel “diktat” de Merkel.

Es una jornada de solidaritat intereuropea , que és la primera resposta a nivell del continent contra la suposada “única política possible”. Però també és quelcom més.

Es sens dubte una Vaga General, una jornada per la dignitat. I no ha de ser només una Vaga General dels treballadors que han estat els més castigats: per la pèrdua de llocs de treball i increment de l’atur; per la reducció del seu salari, tant l’actual, com el diferit (pensions), com el social, serveis sanitaris, educatius, socials. Es necessari que sigui una Vaga Social per que aquesta política perjudica la gran majoria, tant pels retalls socials a l’estat de benestar de tota la ciutadania, excepte uns pocs privilegiats, com per que aquesta política significa el suïcidi de tota la societat.

No hi ha dubte que la política de retallades és una política prou coneguda i que els seus resultats sempre han estat negatius. Ho van ser les polítiques d’austeritat portades a terme pel FMI a Amèrica Llatina, i a Europa ho tenim clarament en l’exemple de Grècia.

Retallades de drets socials, en sanitat, en educació, en serveis socials, en serveis públics, en definitiva de les bases de l’Estat del Benestar. Increment de l’atur, menys salari real, menys capacitat adquisitiva i per tant menys capacitat de consum, i això comporta menys producció, menys recaptació d’impostos, més deute i més cost d’aquesta. Es el cercle demoníac perfecte.

I tot aquest càstig la ciutadania té molt clar que no el mereix. No hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. En els anys de la “bombolla” el creixement del benefici empresarial va pujar exponencialment, mentre que els salaris van perdre proporcionalment poder adquisitiu. Per tant no tots som responsables, o com a mínim igual de responsables. Per això és tant farisaica la demanda del Govern de Rajoy de que tots hem d’aportar el nostre esforç. Per que la realitat és que només es demanen esforços a la majoria de la ciutadania mentre es continua beneficiant-se al sector més ric i poderós que no aporta res en absolut al sacrifici social.

Es per això que caldria parlar d’una convocatòria de Vaga Social, per tal que molta més gent, no només els treballadors que encara tenen feina, i per tant d’exercir el dret de fer vaga,  doni  suport a la vaga. També els precaris malgrat les dificultats derivades de les amenaces de molts empresaris, i els aturats que no tenen capacitat de deixar de treballar.

Però és que també els petits i mitjans empresaris o els comerciants són gent afectada per les retallades i per aquesta crisi. Per que el seu primer problema per tenir futur és la necessitat d’un finançament que avui no els hi arriba o el tenen molt reduït per part de les entitats financeres, unes de les principals responsables d’aquesta crisi. I  per que, al marge de la manca de finançament, l’increment de l’atur , les retallades salarials comporten una forta reducció del consum i per tant de les seves vendes de productes. Hi ha un exemple clar, si els empleats públics no tenen paga de Nadal és evident que per aquestes dates hi haurà una baixada de la despesa. Per tant també ells, si fossin conscients haurien d’estar al costat de la Vaga General i convertir-la en un dia de tancament general. Això ja va passar a Portugal on treballadors i empresaris van rebutjar les polítiques del govern i van provocar un gran atur.

Per que a més les retallades ens afecten a tots. El Govern cedint a les pressions de Brussel·les vol que el deute privat, el dels bancs i les gran empreses privades, es converteixi en deute públic és a dir de tots els ciutadans del país. En els moments de grans beneficis aquests eren privats, però ara els deutes privats es volen socialitzar i que els paguem tots.

L'enemic: Merkel-Rajoy-Mas ( imatge de Lluita Obrera)

Es per això que, malgrat el silenci dels gran mitjans de comunicació públics i privats entorn de la Vaga General i les seves raons, cal esperar una forta resposta dels treballadors i de la societat contra la tirania d’unes polítiques antisocials i equivocades, que s’han demostrat inútils i mancades d’eficàcia, i que només comporten un patiment cada vegada més generalitzat en la societat.

Cal decidir-se ja, el dia 14N ha de ser el dia de la Dignitat del país i el rebuig a les polítiques de rendició iniciades per Zapatero i agreujades per Rajoy i amb el avançat Artur Mas que va ser el primer alumne de Merkel a tot l’Estat.

Cal una resposta de la dignitat a l’Estat espanyol i també en el conjunt de Europa. Cal posar en qüestió unes polítiques que només porten patiment sense donar la més mínima possibilitat d’il·lusionar-se en un futur millor.

Jornada de mobilitzacio europea

                                        Pete Seeger : La Internationale"