El PSOE en caiguda lliure. Cal una alternativa d’esquerres ja!

Alternativa d'esquerres pel segle XXI



nuevatribuna.es | 29 Octubre 2012

A hores d’ara ningú pot negar la profunda crisi, de model i de lideratge del PSOE. Els darrers resultats a Galícia i Euskadi, i les previsions de Catalunya no són més que dades que confirmen la situació. La crisi del PSOE ve de lluny. Des del moment que va liquidar la seva herència socialdemòcrata, la última oportunitat va estar amb en Josep Borrell, que va ser oportunament eliminat, i va optar pel social-liberalisme. Posteriorment ja només va faltar el període populista de Zapatero que va acabar amb la infamant reforma de la Constitució, on a l’establir la primacia de pagar el deute, va liquidar tota lectura progressista de la mateixa.

Avui no es pot esperar una renovació ni un ressorgiment del PSOE, li manca  ideologia, quadres i credibilitat. No hi ha prou com fa Griñan amb demanar perdó per la reforma constitucional, no hi ha prou per que la reforma ja no torna enrera. Tenen un problema més de fons fins i tot les seves figueres mes honestes com Madina, Caamaño, Narbona o Pere Navarro. Tenen un problema de desmantellament ideològic, de composició del propi partit desprès de tants anys de “pessebre” i la manca lògica de lideratge en aquestes condicions. La seva evolució és comparable a la dels seus correligionaris del PASOK grec. Es lamentable però al màxim que pot aspirar és a mantenir unes posicions de centre-esquerra típiques del social-liberalisme, però ja no pot ni tal sols plantejar-se ser una alternativa d’esquerres, fóra bo que la gent més honesta i d’esquerres optés per marxar cap altres possibles opcions. I cal que l’electorat, tant el que encara manté per tradició, com el que ha fugit a l’abstenció ho tingui clar, el PSOE no té solució pel que fa a ser la referència de l’esquerra.

La situació interna de crisi del PSOE, sembla que es mantindrà per temps, i això fa  més urgent que mai la necessitat d’articular una alternativa nova i atractiva a l’esquerra que eviti el manteniment de l’hegemonia de la dreta per molts anys.

Cal una alternativa d’esquerres que parteixi del que existeix però amb una profunda renovació en les seves pràctiques. Cal fugir d’hegemonies internes, cal optar per alternatives clares i creïbles, i al front la gent més vàlida, nova o antiga que sigui capaç de comunicar els objectius.

Tenim dos exemples del que cal i no cal fer. Galícia on una nova opció política la AGE que aglutina a Anova-EU- EspazoEcosocialista-Equo, encapçalada per Xosé Maria Beiras sap recollir el vot progressista i fins i tot mobilitzar a la joventut. Una coalició que amb poc més d’un mes de vida entra amb força, 9 diputats, al Parlament de la comunitat. Mentre a Euskadi les divisions entre Esquer Aintza-Esquer Batua i Equo va fer que cap obtingués representació quan junts podien arribar clarament a obtenir 5 diputats. Cara i creu de com fer les coses.

Alternativa Galega d'Esquerda : un altre embrió d'esquerra alternativa

En el conjunt de l’estat hi ha moltes iniciatives a l’esquerra del PSOE el que cal és sumar forces, dibuixar un programa comú i escollir la gent més capaç per a dur-lo a terme. Això comporta fugir de velles pràctiques sectàries, d’hegemonies que ja no tenen sentit i optar per pràctiques unitàries i no excloents amb ningú que pugui aportar criteris polítics o fins i tot carisma personal.

L’actual estructura política i Constitucional està caducada i és necessari un canvi en profunditat. La crisi ha posat de relleu els problemes del país. I des d’una alternativa d’esquerres s’han de plantejar tots els canvis, ja fa molt temps que estem en democràcia i no pot haver-hi “tabús”. Per tant cal replantejar-se  canvis, des de l’estructura territorial anant cap a concepcions federals que fins i tot poden contemplar casos amb alguns aspectes de confederalitat, fins al propi caràcter de l’Estat , és a dir plantejar l’actualitat de la República, i no obviar un tema bàsic com la modificació urgent de la llei electoral que és la base del bipartidisme PSOE-PP i del pes desmesurat del nacionalisme conservador de CiU o PNB, que tants rèdits electorals els hi ha donat. I especialment defensar un canvi que posi per davant defensar els drets dels ciutadans, els serveis públics i l’estat del benestar, fent front si cal a les pressions que vinguin de l’exterior. Els ciutadans han d’estar per sobre dels mercats i el deute.

Però per això cal molt d’esforç de les forces alternatives i si és necessari canviar “xips” del passat. Cal prendre exemple del Front Popular de la II República. Per fer la SYRIZA espanyola o el Front Ampli que molts demanden calen esforços per parts de tots. Per part d’IU com a principal força estatal que s’ha de desprendre de vells dogmatismes i desitjos de control. La necessitat d’unificar esforços entre les forces estatals federals amb opcions polítiques federals o confederals. Obviar velles rivalitats i  querelles fratricides entre forces progressistes, eliminar opcions d’excloure gent per raons de problemes del passat. Caldria una unió que englobés des de socialdemòcrates de debò desencantats per l’actuació del PSOE fins a socialistes, federalistes d’esquerres, nacionalistes d’esquerres, ecosocialistes, comunistes i tot el ventall de progrés, si es vol qüestionar l’hegemonia de les dretes.

Avui les dretes, especialment PP i CiU, són hegemòniques, i alhora tenen la intel·ligència d’amagar les seves polítiques de retallades antisocials, quan electoralment els hi convé, sota guerres de banderes.

I això és el que ha de combatre i posar en evidència una alternativa d’esquerres i per això hem d’utilitzar els nostres millors capitals, sense exclusions, formant una coalició novedosa, sòlida en el programa i amb el millor cartell electoral, tal com són un Beiras a Galícia, un Garzón a Andalusia, un Llamazares a Astúries, un Herrera o Coscubiela a Catalunya o pot ser una Mònica Oltra a València o un Antonio Gutiérrez i/o Inés Sabanes a Madrid, i tanta d’altra gent que hi ha a l’esquerra

El problema és urgent,  cal aixecar l’ànim avui abstencionista de la gent d’esquerres que sens dubte és majoritària al país, i sense excloure mai possibles aliances post-electorals, si tenim possibilitat d’acords programàtics amb el centre-esquerra que pugui representar el PSOE.

I tot això caldria tenir-ho llest abans de les eleccions europees, Ja que un dels temes més urgents a plantejar és quin tipus d’Europa volem i la necessitat d’articular també alternatives polítiques de progrés dins l’àmbit de la Unió Europea.

Gramsci en assenyala el camí

                                         Himne de Riego: II República