Enfront un Govern il•legítim, mentider i incapaç: Dimissió o Referèndum



Manifestacio 19 de juliol a Barcelona

Publicat a nuevatribuna.es | 22 Julio 2012

L’actual Govern del PP és un govern legal que té una amplia majoria absoluta, però alhora és un govern il·legítim degut a que ha incomplert  tot el programa amb el que es va presentar a les eleccions i que li va permetre guanyar-les.

Rajoy i el seu govern han traït una vegada i un altre no tan sols les seves promeses electorals, sinó les afirmacions que havien declarat de forma solemne, i moltes vegades en seu parlamentaria, el dia anterior.

Estem davant una situació realment d’excepció, amb una crisi social, econòmica i moral d’una magnitud fins ara desconeguda. La credibilitat del govern ha quedat ensorrada en poc més de set mesos. I el que és més greu el carrer està en plena efervescència davant unes mesures que castiguen una i altra vegada als més amplis sectors de la societat mentre els més poderosos continuen mantenint i augmentat els seus privilegis.

Malgrat des de bon començament la nostra crisi tenia la seva base en el sistema financer i els seus excessos durant el temps de la “bombolla immobiliària”, el govern de Rajoy ha preferit aprovar, sense debat parlamentari, mitjançant la pràctica del Decret Llei mesures que feien pagar la crisi a la majoria de la societat a la que es feia responsable d’una situació de la que no era responsable. La Reforma laboral, la pujada de l‘IRPF la retallada de drets socials bàsics com la sanitat i la educació es feien compatibles amb l’amnistia fiscal a particulars i empreses. Es a dir paguen els justos i es recompensa els pecadors.

I quan afronten la reforma financera es fa tard i malament. El cas Bankia fa explotar la crisi i el govern ha de demanar ajuda a la UE per tal de salvar el sistema financer la qual cosa comporta greus imposicions pel conjunt de la societat que el govern es nega a reconèixer. El Govern es dedica a: pervertir el llenguatge, mentir una i una altra vegada a la societat i degenerar la vida democràtica i parlamentària.

Rajoy i els seu govern menyspreen el Congrés i qüestionen en base a la majoria parlamentaria l’ineludible deure del debat parlamentari i el redueixen a una mera caricatura en base a discutir l‘aprovació dels decrets aprovats sense possibilitat ni tan sols de fer esmenes i evitant l’imprescindible debat de la situació actual, la profunda crisi econòmica, política i social de l’estat.

Altrament el govern ha mostrat la seva incapacitat i veu una i altra vegada com les seves mesures no tenen la repercussió esperada, en gran mesura per que estan  equivocades. La retallada indiscriminada de serveis, la manca d’inversió productiva, els impostos indiscriminats etc., no porten sinó a més depressió. La reducció d’ocupació, el retall de salaris, els impostos sobre el consum no fan més que contraure la demanda, i comportar el retall de la capacitat de recaptació impositiva amb la qual cosa es completa el cercle infernal, més deute i menys recaptació. I malgrat això Rajoy en la seva croada ideològica és incapaç d’aplicar mesures mínimament justes com són fer pagar als que més tenen i no als de sempre. I així veiem com els assalariats i els petits i mitjans empresaris, la base de la economia productiva veuen empitjorar dia a dia les seves condicions de vida, mentre les grans fortunes, els especuladors, els defraudadors, les gran empreses i tants altres continuen mantenint la seva situació com si al país no passés res.

El moviment sindical com eix vertebrador de la mobilització social juntament amb multitud de moviments socials diversos, i l’esquerra transformadora com la seva veu parlamentaria ho han deixat prou clar. No ens faran callar i cal exigir un canvi. Aquest parlament set mesos desprès no és representatiu del sentiment popular. La dreta, el PP i CiU, han esgotat la seva credibilitat i el seu propi dret a continuar governant. Davant d’això i abans que anem a una situació encara pitjor, com cada dia amenaça el President del Govern, cal o bé un Referèndum sobre la política actual o bé la dimissió del govern.

El moviment de rebuig a les polítiques dels governs de dretes és cada dia més gran. Les darreres manifestacions del 19 de juliol ho demostren. El moviment social i sindical, malgrat la criminalització que pateix a traves dels mitjans de comunicació de la dreta mediàtica i l’assetjament policial impropi d’un estat democràtic, continua  creixent.

I tot això amb l’absència i situació de pràctic desaparició política de la teòrica oposició representada pel PSOE.

Cada dia es fa més evident que avui només des de l’esquerra plural, existent arreu del país, es pot articular un moviment polític ampli que  representi la ciutadania implicada en la revolta i la resposta social existent al país contra les polítiques de les dretes.

Herrera i Coscubiela dos polítics imprescindibles per la nova esquerra

Victor Manuel "En el Pozo 14" homenatge als miners