Cal més política però una altra forma de fer política

Izquierda Plural: ¿Un embrión de alternativa?

nuevatribuna.es | 31 Julio 2012 -

L'actual crisi global ve determinada pel fet de la hegemonia dels mercats per sobre de les regulacions i el control de la política. Ara quan molta gent blasma contra la política cal afirmar rotundament que el que cal és més política, més regulació política. Que les polítiques nacionals ja no són suficients per controlar uns mercats globalitzats i sense cap control.

Està clar que avui en dia cap país pot sortir-se per si sol i que només des d’estructures supraestatals com la UE es pot fer front i tractar de controlar mínimament el poder dels mercats.

Però a l’afirmació de que cal més política cal afegir que cal una altra forma de fer política. Cal retornar i aproximar a la ciutadania el poder polític. Ara més que mai es nota la falta de pes de la política democràtica en la construcció de la UE. No hauria  d’haver-hi cap problema en transferir sobirania a la UE si anés acompanyada de  la instauració d’un govern democràtic de la Unió Europea. La solució és avançar en l’ unitat econòmica i monetària però també en la social i política de la Unió cap a una Europa Federal, amb un govern escollit pels ciutadans europeus.

Però cal millorar dins de cada país la qualitat democràtica. Això és especialment urgent en el cas de l’Estat Espanyol. Avui sentim com des de moviments pseudoradicals però especialment des de sectors de ultradreta o de la dreta instal·lada com és el cas de   Esperanza Aguirre i en un altre sentit de Rosa Díez es critica la política en general, els polítics i fins i tot es demana la reducció de càrrecs electes. Davant aquestes posicions interessades cal respondre amb bel·ligerància i amb contundència. Més que mai és l’hora de la política però com hem dit d’un altre forma de fer política. Es cert que l’actual sistema polític no respon  a la realitat  ni a la necessitat del país. El bipartidisme està en crisis i és una de les causes de la desafecció ciutadana vers la política . Cal establir la possibilitat d’alternatives a l’actual sistema bipartit, emparat en una llei electoral obsoleta i que qüestiona el principi d’una persona un vot, i en un suport mediàtic interessat. Cal un canvi d’una Llei electoral que impedeix la renovació política. El país sembla submergit en la restauració monàrquica de Cánovas i Sagasta, i cada cop més ciutadans dóna l’esquena a un sistema que altera la representativitat social. I això comporta juntament amb la desafecció el creixement de l’abstenció. Els dos grans partits s’han mostrat davant de la crisi com parts d’una mateixa política, la prova més clara va ser el Cop d’Estat Constitucional perpetrat per un Zapatero en fase terminal amb la complicitat del PP i que significà un retrocés constitucional profund quan estableix la lluita contra el dèficit com a prioritat. La Constitució ha deixat de ser el text obert on cabien diverses opcions de govern.

Es imprescindible liquidar l’actual sistema bipartidista i per tant cal un canvi de la Llei electoral que permeti que el vot de cada ciutadà valgui el mateix visqui on visqui. Totes les enquestes demostren que ja no és bipartidista, de fet mai ho ha estat. L‘enquesta del diumenge ”El País” mostra un PP amb el 30% de les expectatives de vot i un PSOE amb el 24%, és a dir entre ambdós poc més del 50%. Mentre la suma d’Esquerra Plural i UpyD és del 22% es a dir quasi la mateixa proporció que el PSOE.

La societat reclama renovació de la política i això passa per dues qüestions essencials: un sistema electoral que permeti la sortida de noves opcions i establir sistemes directes de participació ciutadana.  

Es evident que un sistema proporcional podria permetre més fàcilment opcions a la dreta, a la esquerra o enmig del dos partits fins ara hegemònics o fins i tot qüestionar la hegemonia d’aquests partits, cosa avui impossible amb l’actual sistema electoral on només es pot passar pel “crack” intern d’un dels grans partits, com va passar amb la UCD, i la seva substitució per una altra de similar.

El discurs davant de la crisi ha evidenciat les relatives diferencies entre els dos principals partits i que les intervencions més novedoses i alternatives, també cal dir en algun cas carregades de populisme, les han fet els grups minoritaris. Cal dir que el sistema electoral que critiquem el fan més minoritaris del que són excepte als partits nacionalistes o localistes.

La necessitat de sortir d’aquesta segona restauració, canviar la llei electoral i per tant revaloritzar el sistema de partits, és una de les necessitats clau avui en aquest país. Malgrat tot hem de ser pessimistes, PP i PSOE difícilment acceptaran perdre el seu “Cortijo”. Però això comportarà una cada dia major confrontació i aïllament respecte a la societat. Quan la gent crida “no ens representeu”, excepte minories nihilistes, es refereixen als gran partits PP-PSOE i CiU, i això sens dubte continuarà creixent.

I juntament amb el canvi de la llei electoral, que es pot fer de moltes maneres sempre que garanteixi el principi d’un ciutadà/dana un vot igual, cal estimular sistemes de participació directa de la ciutadania, com són les Iniciatives Legislatives Populars i els Referèndums vinculants.

Per que no hi ha dubte que cal desbloquejar el sistema polític i reformar-lo amb profunditat i l’actual sistema electoral impedeix inclòs majories diferents per proposar canvis constitucionals. Avui es fa imprescindible la conversió federal del país, amb un Senat territorial i que tots els ciutadans del primer, el Cap de l’Estat, fins l’últim siguin iguals davant la llei. Calen molts canvis i els dos partits que han dominat l’escena no estan per la feina, un el PP per principis ideològics, l’altre el PSOE pel contrari per la manca de consistència en el seu pensament polític.       

En aquest context és molt important que l’esquerra política alternativa aprofundeixi i ampliï la seva unitat, SYRIZA és un exemple, podem ser diversos i anar junts. Cal buscar el que ens uneix per sobre del que ens separa. Cal convertir-se  en l’alternativa ideològica hegemònica de l’esquerra, com ja es demostra molts dies en intervencions com les de diputats de l’Esquerra Plural al Congrés. Cal actuar amb plena unitat i coincidència amb l’esquerra social organitzada, els sindicats, i el conjunt dels moviments social. Però cal fer-ho ja, és urgent. Seria imperdonable que algun partit de l’esquerra alternativa es donés per satisfet pel fet de que augmenten les seves expectatives de vot. Això seria continuar amb la vella política. La responsabilitat avui és construir sense sectarismes ni excuses una alternativa al bipartidisme.

I no s’ha d’oblidar que aquesta alternativa en l’àmbit de l’Estat ha de coordinar-se amb d’altres forces a nivell europeu per tal d’aconseguir avançar en la lluita contra l’actual desregulació i hegemonia dels mercats sobre la política.

Una esquerra política vinculada a l'esquerra social

                                         Ovidi Montllor " La fera ferotge"