Vaga General per a fer front a la Contrareforma Laboral i la involució social

Cap a la Vaga General

nuevatribuna.es | 22 Marzo 2012

L’objecte prioritari de la Vaga General del 29M és fonamentalment la defensa dels drets dels treballadors davant del major atac de tota l’etapa de la democràcia. La Contrareforma Laboral del PP pretén eliminar d’un sol cop la majoria dels drets aconseguits pels treballadors durant les dècades de vida democràtica i dejar-los en una situació de plena indefensió davant els desitjos i interessos empresarials. La Contrareforma Laboral significa acabar també amb més de trenta anys de pràctica de concertació social  i liquidar en gran mesura el paper de la negociació col·lectiva que ha estat el pilar bàsic de les relacions laborals en el país. Es pretén anar cap a una relació individualitzada del treballador amb l’empresari sense tenir en compte la desigualtat radical de la relació. Es per això que la Contrareforma Laboral vol ser també un atac en tota la línia de flotació de l’instrument que tenen els treballadors per a defensar els seus interessos col·lectius: el sindicalisme confederal.

Per totes aquestes raons és evident que la Vaga General del 29M convocada per CCOO i UGT està plenament justificada.

Però aquesta Vaga General, al marge de les raons bàsiques exposades anteriorment, té moltes més per a donar-li suport. La Vaga General és una oportunitat per oposar-se a la profunda involució social que està portant a terme, amb una clara i  decidida voluntat política el PP.

Aquesta involució no es dona tan sols en els àmbits econòmics, on s’aplica una profunda política de retallades de l’estat social del benestar, sota la excusa de la crisi, i que tindrà la seva plasmació definitiva en els Pressupostos de l’Estat que el Govern de Rajoy aprovarà el dia 30 de març, un cop realitzades les eleccions autonòmiques a Andalusia i Astúries del diumenge 25.

La majoria absoluta i l’hegemonia ideològica de dretes del PP  vol provocar un tomb radical en la realitat política, social i cultural del conjunt de la societat. Per tal d’aconseguir-ho efectua tot un seguit de contrareformes que ens situen en una realitat més pròpia dels temps de la predemocràcia. Es evident que la dreta més extrema d’aquest país, amagada els primers anys de la democràcia, que començà a sortir de l’amagatall en el temps del segon govern Aznar, ara considera que ha arribat el seu temps i ens vol submergir en el túnel del temps, aconseguint portar el seu poder hegemònic fins al terreny dels costums i fins i tot del pensament, de la interpretació de la història i del moment actual, intentant que només aquesta visió, profundament reaccionària, sigui presentada com l’única visió de la realitat.

La Vaga General del 29M és per tant també un acte de resistència democràtica davant  l’ofensiva involucionista de la dreta que ens governa. I és un acte de resistència dut a terme per l’únic obstacle efectiu que s’interposa en els seus plans: l’esquerra social organitzada, és a dir el moviment sindical.

No hi ha dubta que la Vaga General del 29M es dona en un context especialment difícil pel moviment sindical. En una situació d’una important crisi econòmica, amb uns màxims d’atur, amb una dreta que governa amb majories absolutes arreu de l’estat, amb uns mitjans de comunicació majoritàriament contraris i amb cap mitjà a favor. Amb un dèbil acompanyament polític nítid de les esquerres realment existents, les minoritàries, amb un PSOE en plena situació de desarmament ideològic i amb un total descrèdit polític. En una situació on entre els treballadors hi ha una profunda sensació de por derivada del ple domini de la dreta. Es per això que la proposta sindical ha de ser més valorada ja que significa la voluntat d’enfrontar-se amb l’injust poder dominant malgrat la dificultat de la confrontació.

La Vaga General del 29M  es presenta com quelcom més important que una acció contundent de la classe treballadora, és també l’oportunitat per a visualitzar una resposta social davant d’unes polítiques socialment injustes i contra la profunda involució social que es pretén imposar. Es per això que caldrà valorar tant la resposta als llocs de treball amb la vaga, com les manifestacions al carrer del mateix dia 29M. Amb els sindicats, els treballadors i el conjunt de sectors socialment i políticament compromesos,  han de sortir  ha manifestar el seu rebuig i oposició a les polítiques d’involució  i de regressió democràtica. 

La Vaga General del 29M també pot significar l’inici de la recuperació social i política d’un nou i en el futur  potent moviment de l’esquerra social i política compromesa.

Es evident que això comportarà una gran rectificació per part de molts dels actors socials i polítics. En primer lloc sens dubte ha de significar un reforçament de les posicions defensades pel moviment sindical, l’última reraguarda de l’esquerra realment existent.

Amb el PSOE de moment no cal comptar-hi. Avui és una organització inutilitzada, degradada i profundament desprestigiada. El partit que va fer possible un Cop d’Estat Parlamentari que va suposar liquidar una Constitució inclusiva per una altra excloent per a les polítiques econòmiques d’esquerres.  Quan veiem com el seu màxim representant, Rubalcaba, no té vergonya en demanar una major regulació de l’impost de societats, que en els darrers 5 anys ha baixat pel que fa al tipus efectiu de l’impost del 24% al 16%. I això ho diu ara,  no ho sabia aquests darrers anys en que era vice-president del govern de Zapatero? Altrament, també demana la creació d’un impost sobre les grans fortunes, ell que en el govern va aprovar la desaparició de l’Impost de Patrimoni. Avui i durant molt de temps la credibilitat dels socialistes del PSOE està sota mínims, no té cap fiabilitat. El PSOE continua practicant un tacticisme mancat de la més mínima ideologia de progrés clara i estructurada. Difícilment, de continuar per l’actual camí i amb els mateixos dirigents i estructures partidistes, podran tornar a ser creïbles.

I les esquerres alternatives també han de fer una profunda reflexió i transformació. Ja no val quedar-se satisfets amb un lleuger creixement electoral quan els socialistes s’enfonsen. Cal un salt profund i qualitatiu des de la situació actual. Cal una Refundació que pugui incorporar a tots els que es diuen part de l’esquerra alternativa. Cal abandonar velles, antiquades i superades estructures organitzatives. Cal abandonar velles i noves voluntats de prevalència i prepotència. La situació de la nostra societat és d’emergència democràtica davant la profunda involució que vol dur a terme la dreta, pre i postdemocràtica. Cal unificar una nova estructura i organització política que tingui la voluntat d’agrupar i il·lusionar a la gent d’esquerres de tot el país. Cal estructurar un ampli front de les esquerres plurals, sense predominis ni egoismes. La Vaga General pot ser la última batalla de l’esquerra o l’inici de la recuperació de la lluita per uns valors clars de progrés, de model de societat democràtica avançada,  de defensa dels drets socials i de lo públic i col·lectiu, del federalisme i el dret a decidir, de la concepció laica i republicana, d’una altra forma de desenvolupament sostenible, d’una societat on hi hagi una fiscalitat progressiva distributiva que eviti les profundes desigualtats actuals. En definitiva, la defensa d’una societat democràtica de persones lliures, de ciutadans amb drets.

Tomba de Rosa Luxemburg: lider revolucionària

Pete Seeger: l'Internationale, himne dels treballadors