Impostos: els que mai paguen

(

Els poderosos: Gonzalez i Botin

(Publicat en castellà a: nuevatribuna.es |  31 Diciembre 2011)

Rajoy ha començat a descobrir les seves cartes. Entre elles una de novedosa i que contradiu radicalment el seu programa electoral, la pujada  d’impostos especialment de l’IRPF. Desprès de tants anys en els que tothom, excepte l’esquerra titllada de radical i quasi de bolxevic, ha defensat la reducció d’impostos, recordem a l’ex- president Zapatero i la seva frase “rebaixar impostos també és d’esquerres”, ara es trenca el tabú i el trenca paradoxalment la dreta pura i dura.

S’ha trencat un mite, el de que no es bo pujar impostos. Ara bé qui pagarà aquests impostos? I sobre tot, qui no aportarà res al sacrifici col·lectiu?

De entrada el Govern ha presentat la pujada de l’IRPF com una pujada progressiva. Es cert que a més ingressos més es paga, però amb trampa. Primera trampa, es paga molt més per les rendes del treball que per les rendes del capital que tenen un molt millor tractament. Segona trampa, dins de les rendes del treball hi ha progressivitat, però és una progressivitat només entre les persones assalariades.

Es a dir continuen pagant sempre els mateixos. Mentre que queden exclosos els sectors més benestants i a qui mai afecten les mesures que els diversos governs prenen.

En primer lloc les societats. En aquest any 2011 amb profunda crisi, les grans empreses, per exemple les  de  l’IBEX 35 han continuat tenint beneficis extraordinaris donada la conjuntura. Però es veu que aquestes grans empreses, amb grans beneficis, ni els seus directius, no han d’aportar res de forma extraordinària al país. I entre les societats cal actuar especialment sobre la vergonya de les SICAV’s que paguen només un 1%.

En segon lloc les grans fortunes. On és l’Impost sobre grans patrimonis? Per que les persones més riques del país no han de fer cap aportació extra, i en relació proporcional a la seva situació envers la resta de ciutadans, a la sortida de la crisi?.

En tercer lloc els defraudadors. No hi ha cap mesura concreta per a la lluita contra el frau en un país on més del 25% de la economia és submergida. Com diuen els tècnics d’hisenda reduint el 10% del frau existent s’aconseguiria més que amb totes les mesures impositives anunciades.

En quart lloc els especuladors. La gent que a nivell gran o petit es dedica a especular. Només cal posar un petit exemple, a les rendes del capital paga el mateix l'estalviador que rep uns interessos pels seus comptes o inclòs pels dividends d’una inversió en borsa, que aquell que es dedica a especular comprant i venent. Perquè no es grava més per exemple a aquells que han aconseguit beneficis en borsa per compres i vendes dins del mateix any? Això entre d’altres mesures que s’haurien d’adoptar contra aquells grans especuladors molts d’ells institucionals com són les pròpies entitats financeres les quals haurien d’estar gravades pels seus diners improductius dipositats en el BCE.

I últim exemple l’Església. Quan es parla de reduir les subvencions a partits, sindicats, etc.  No hi ha ni una paraula de la financiació i la subvenció a l’Església Catòlica. El Govern Zapatero va augmentar en gran mesura el percentatge que rep l’Església de l’Estat. Perquè ara, en un moment de sacrificis per a tothom, segons diuen, no es rebaixa la subvenció a aquesta entitat privada? Encara amb més motiu en un Estat aconfessional?

Tot això, parlant exclusivament de les mesures impositives, i que si analitzem amb la resta de mesures aprovades veiem que  carreguen tot el pes de les retallades i els costos sobre els de sempre, les classes treballadores.

Paco Ibañez: Don Dinero