Un candidat per a l’esquerra a Catalunya



Joan Coscubiela i Dolors Camats

( publicat en versió castellana a :nuevatribuna.es |25 Septiembre 2011)

El proper diumenge dia 24, Joan Coscubiela serà proclamat Cap de Llista d’ICV a les properes eleccions al Congrés dels Diputats del dia 20 de Novembre. Serà un acte cerimonial ja que Coscubiela és l’únic candidat que ha recollit els avals per presentar-se a les primàries del partit ecosocialista.

Un fet a destacar de la candidatura de Joan Coscubiela és la il·lusió que ha portat a importants sectors de l’esquerra social i política. No hi ha dubte que és el candidat d’ICV però que alhora és un candidat que va més enllà d’ICV, en ell es reconeix molta gent d’esquerres avui orfe d’alternatives.

La situació general de l’esquerra a Catalunya no és massa encisadora, amb alguna organització desgastada, desorientada i abatuda  per una acció de govern a l’Estat difícil d’assumir, i alguna altra organització que ha decidit recentment renegar de la posició d’esquerra que havia defensat en els darrers temps.

Es en aquesta situació en la que la esquerra a Catalunya precisava d’un revulsiu quan es presenta la possibilitat de que la candidatura d’ ICV pugui ser encapçalada per en Coscubiela.

El secretari durant 13 anys de CCOO de Catalunya, ara ex-secretari, és una persona prou coneguda dins l’àmbit social i polític de l’esquerra i també en els aliens a ella. Ningú qüestiona les seves capacitats i conviccions ni la seva experiència. Cal dir que com a representant de la major organització sindical i social de Catalunya ha estat interlocutor privilegiat de tres dels darrers Presidents de la Generalitat, Pujol, Maragall i Montilla, que saben de la seva persistència i capacitat negociadora. 

Joan Coscubiela surt de la rel política del PSUC, fa seves les seves lluites per les reivindicacions dels drets socials propis del segle XX, i les enllaça amb les reivindicacions de l’economia de la sostenibilitat i el respecte al medi natural pròpies del segle XXI, alhora que defensa el catalanisme popular inclusiu derivat del llegat que CCOO i el PSUC van defensar, moltes vegades en solitari durant els anys de la dictadura.

Avui a Catalunya no hi ha dubte que en l’actual moment de crisi econòmica i també social i política és un candidat ideal per a una formació com ICV i una persona amb una tradició de quefer unitari imprescindible per portar a terme satisfactòriament la necessària coalició entre ICV i EUIA a l’àmbit de Catalunya.

La candidatura de Joan Coscubiela és alhora un reforç de la pròpia imatge d’ICV. Una organització que ha sabut renovar el seu discurs i disposa d’una direcció capaç i renovada, però que disposa de prou capital en el seu intern com el que pot representar la figura del candidat a les eleccions del 20N.

Es evident que és difícil que ningú disposi d’un millor cap de cartell electoral que ICV, per representar el vot de l’esquerra transformadora, per adreçar-se al món de la esquerra, dels treballadors, del nacionalisme d’esquerres dit en paraules del candidat del “catalanisme popular”, i als qui lluiten per la defensa del medi ambient.

I un candidat que té fortes relacions amb la esquerra social de l’estat a través de la militància i la convivència en els Òrgans de direcció de la CS de CCOO d’Espanya, que li han permès no sols establir relacions sòlides, sinó participar en negociacions estatals com algunes vinculades a  reformes per garantir la viabilitat de la Seguretat Social. També per defensar la particularitat i independència de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i ajudant a fer de la Confederació una de les organitzacions més obertes i democràtiques, com ho van demostrar amb el relleu de l’anterior secretari general en el darrer Congrés Confederal.

En aquests moments d’indignació, d’abstencionisme i de desorientació, cal recuperar el valor i el paper de la POLITICA EN MAJUSCULES, la que es fa amb la lluita, sigui en les mobilitzacions al carrer o en els centres de treball, però també la que alça la veu en les institucions. I aquesta és la proposta, l’aposta certa que fa ICV amb el seu cap de cartell. La de portar la veu de la ciutadania d’esquerres de Catalunya al Congrés dels Diputats, la veu dels milers i milers de homes i dones d’esquerres, defensors d’una Catalunya social i inclusiva, d’una Catalunya que defensa els seus drets i alhora és solidària, d’una Catalunya que vol que es defensi el medi, aquí  i arreu, potenciant un desenvolupament econòmic diferent on els valors de la sostenibilitat siguin centrals i no  un afegitó.

La esquerra avui a Catalunya té una opció sòlida de vot.