22-M: OPCIONS ELECTORALS A BARCELONA

EL MILLOR CANDIDAT

 

 

 

La dreta:

Representada pel CiU i PP, son econòmica i socialment la mateixa cosa o (perdoneu) la mateixa merda. Això si una es una dreta que parla en català mentre que l’altre ho fa , demagògicament en castellà, però en realitat son avui dos cares d’una mateixa moneda la de la  dreta- dreta. Actualment CiU no s ni tan sol la del temps del Jordi Pujol, que tenia una concepció global de la comunitat que composava Catalunya, es representant del neoliberalisme pur i dur, això si, que parla en català. Pel que fa al PP, ofereix una de les seves cares mes repugnants la que llinda amb els sector més racistes i xenòfobs, la que vincula immigració i delinqüència i la que sembla desitja que tot estigui quan pitjor millor pels seus desitjos electorals. Pel que fa a aquests aspecte CiU no està gaire mes lluny, l’únic que per una certa urbanitat ho amaga. En el tema de la Immigració, una gran part de la nostra ciutadania, la dreta es summament farisaica , ells que representen clarament a les classes benestants volen els immigrants per treballar , però voldrien que desprès desapareguessin de la fisonomia de les nostres places i carrers. Altrament les opcions de la dreta son clarament retalladores, i privatitzadores, enemics de lo públic i que voldrien reduir els serveis públics a serveis límits i quasi de beneficència, amb tot el resta es espai per que es beneficiïn els negocis privats.

      El que no es sap que es: 

Hem refereixo a la candidatura Portabella- Laporta. Es el vot  al personalisme i al populisme. Ni es Esquerra ( com pot ser-ho amb en Laporta i Reagrupament) ni res. El Portabella (un tipus que crec que quan es mira al mirall es veu i es diu "el porta bello") ha fet una candidatura a la mida dels seus desitjos i interessos personals, tot aprofitant la situació de crisis del seu partit. Es un “poti-poti” impresentable. Amb un Laporta que fa pocs dies va votar al Parlament a favor de les retallades, mentre ERC votava en contra. I amb un tipus com l’Alfred Bosch que va dir que no entenia per que es suspenia la campanya electoral pels fets de Lorca, ja que Lorca no era Catalunya. I amb la gent de Reagrupament, la escissió d’ERC que se’ns van anar per estar contra el tripartit. Qui son aquests?. Crec sincerament la candidatura del Portabella que busca la seva supervivència al cost que sigui. Cal que tots coneixem que Portabella es l’únic supervivent de la colla de vividors de l’etapa  Àngel Colom- Pilar Rahola com líders de ERC.

L’esquerra:  

Per una banda tenim a l'Hereu. Cal reconèixer el seu mèrit, i la seva força com a candidat fent front fins a les travetes del seu partit el PSC, enfonsat en una crisi profunda. L’actual alcalde es elogiable  per l’esperit de lluita que està demostrant en la campanya, situant-se, com a mínim a nivell de discurs, en posicions d’esquerra, i defensant la Barcelona real davant de la imatge distorsionada i fins i tot esperpèntica que pretén presentar la dreta. Cal reconèixer el seu mèrit, però alhora cal tenir en compte la feblesa del seu partir i els errors del seu mandat pel que fa al intentar continuar amb un projecte de Barcelona basat en els grans esdeveniments. I un aspecte més perillós, no renega de la sociovergència com a possibilitat de govern. I en el cas de que no guany i Hereu es retirés la resta del seu equip, els  William i Escarp no tindrien cap problema en apujar-se al carro sociovergent. Realment, al marge de l’esperit de lluita de l’Hereu, el PSC sembla fer tot el possible per perdre.

Per últim, però potser la millor novetat de la campanya, i la única pel que fa a nou candidat, en Ricard Gomá i ICV-EUiA. El Ricard es un tipus coherent, decent, i molt lluny del típic exemplar de polític de actualment a l’ús. Difon un discurs molt sòlid, gens usual en aquests temps en el que lo normal sigui tractar al ciutadans com a consumidors, al que se’ls ha de col·locar un producte polític. En Gomá i la seva gent, tracten de fer pedagogia política, de fer reflexionar. Això es el que fa al defensar la necessitat de un canvi de registre en la política d’esquerres que ha fer de Barcelona una ciutat ben gestionada. Defensa defugir ja la política de grans esdeveniments i potenciar una societat al servei dels seus ciutadans on es potenciï l’amabilitat i els serveis als ciutadans, sense retallades, que si cal fer-les no es poden fer sobre els serveis bàsics com la sanitat, l’educació, els serveis socials o la lluita contra la pobresa. Barcelona ha de ser una ciutat més amable per la seva gents, amb menys cotxes i més espais per els veïns, una ciutat per que els seus habitant s la puguin viure amb llibertat i amb convivència. En definitiva ICV- EUiA es presenta com una altra forma de fer política, que la vol dur a terme un equip de gent capacitat per gestionar Barcelona.

                                                          clickar " la Samarreta"