El vot a demostrat que l’electoral conservador, i altre desorientat ha optat pel vot a la dreta es digui CiU o PP, o encara més coses com Plataforma per Catalunya. Es fa evident que la esquerra amb politiques de dreta (PSOE) ha fet fallida, i també que la esquerra de debò, aguanta els trastos però això no es suficient.
Queda també clar que hi ha quasi el 50% de l’electorat no es digna anar a votar en unes eleccions properes com son les municipals. Es evidents que hi ha moltes coses que es barreja’n al mateix temps. Per que també es ben cert que la indignació i la mobilització estava mes viva que mai, només cal veure la gran ,manifestació del 14 de maig a Barcelona amb desenes de milers de persones al costat dels sindicats i les entitats socials, o a aquests moviment poc estructurat de les acampades. Coses diferents coincideixen en un mateix moment.
El que està clar es que els que ens considerem gent d’esquerres i progressista hem de repensar l’actuació futura. S’ha demostrat que la indignació i la mobilització es sana i positiva però no es suficient.
Cal que ens plantegem seriosament la necessitat d’avançar el conjunt de la gent de progrés, que de debò vol canviar les coses, en confluir amb idees clares, assequibles, be està la utopia a llarg termini, però les reivindicacions democràtiques han de ser concretes i factibles d’assolir, i alhora ser bel·ligerants en elles. Cal una forta confluència de la mobilització social, de les organitzacions socials, com els sindicats, que malgrat les critiques son l’últim baluard per la defensa de lo col·lectiu, de lo públic, amb tota la gent que vol avançar amb una societat més justa i democràtica, començant per l’àmbit més proper fins al més general.
Aquí no sobra ningú, cal eliminar sectarismes, cal aglutinar forces, en l’àmbit català i en del conjunt de l’Estat. Es necessària una confluència, una refundació de l’espai de l’esquerra, de la gent de progrés. I aprofitar els sectors mes innovadors, la gent d’ICV, la gent de Izquierda Unida Abierta, la gent de Compromís al País Valencia, la gent d’EQUO, i unir-nos amb el sectors més tradicionals i que es puguin aprofitar de IU, etc, Es a dir la gent desencantada d’un PSOE amb polítiques de dretes, la gent que vol un país més just, on no paguin la crisis sempre els mateixos, els que volem una fiscalitat mes justa, un canvi real del procés productiu, la lluita contra la corrupció, contra el poder dels poders financers, i la gent pacifista, partidaris del desenvolupament sostenible, els que volem una Europa social i no un FMI a la europea.
Es precís un esforç de la gent de progrés per aglutinar-nos tots sent conscient que el moment es dur i la lluita serà llarga i costosa però que val la pena. Ara no es hora de derrotismes. La desfeta del PSOE, de la seva falsa posició d’esquerra, es una oportunitat que només serà possible amb esperit obert, però alhora recuperant els valors i les idees d’esquerra i de progrés i en la lluita contra tot tipus d’injustícia i discriminació.
Deia el vell savi de Trèveris, el nostre “vell barbut” : “la historia de la humanitat es la historia de la lluita de classes....” Això encara val avui, adaptat a les circumstancies actuals. No podem continuar amb un mon on manin els especuladors i les seves crisis els paguem els treballadors, els joves els immigrants, la gent gran etc. Som la majoria i ens hem de fer sentit. Mans a l’obra quan abans millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada