Corrupció, no és cert no tots són iguals

A Antoni Farrés "in memoriam"

nuevatribuna.es | 27 Enero 2013

Les generalitzacions acostumen a no ser justes, i avui dia semblen estar de moda en el tema de la corrupció. S’acostuma a dir “tots són corruptes”, “tots els polítics són iguals”, “no ens representen”. Les generalitzacions comporten posar a tothom al mateix sac, i això ni és cert ni és just. Es cert que la corrupció és avui dia un dels principals problemes del país, i és cert que l’actitud dels principals partits PP, PSOE, CiU no són tot lo correctes que caldria.

No hi ha dubte que el PP està embarcat en un cas de corrupció generalitzada com a partit, València, Balears, Madrid, Bárcenas, Nasseiro, etc, i que l’actitud dels seus dirigents no fa més que alimentar aquesta convicció. També és cert que en el cas de CiU hi ha greus problemes de corrupció fruit de la convicció de qui ha cregut que Catalunya era seva i nombrosos casos afecten els dos partits, tant  Convergència com Unió i també destacats membres del partit. I també és cert que el PSOE va tenir un cas jutjat de corrupció, Cas Filesa,  i que ara està salpicat per casos de corrupció en diverses parts de l’Estat, malgrat això no sembla que afectin de forma generalitzada al partit. També hi ha casos, com ha passat a Catalunya, de corrupció que afecten membres de tots tres partits.

Però una acusació generalitzada penalitza molta gent, milers i milers, que es dedica de forma voluntariosa i honesta al que fer de la política.

Si mirem la nostra història recent, la transició a la democràcia, veiem que va haver-hi tota una generació important de gent que va lluitar per la democràcia deixant-se una vida en sacrificis i costos personals importants i sense demanar compensacions per fer-ho. Alguns diran que eren altres temps i altre gent. Certament eren altres temps però la seva actitud ha continuat perpetuant-se en polítics i en formacions, avui minoritàries, que continuen incloent la lluita contra la corrupció com  un dels seus objectius.

Quan parlem de la corrupció política no podem obviar el model social i econòmic dominant en el nostre país. Una societat en la que durant massa temps el reconeixement social ha estat i està vinculat a l’èxit econòmic, i on el diner i la riquesa han estat l’objecte de tot el reconeixement social. La política i una part dels polítics són fruit de la pròpia realitat social. Com pot ser sinó que casos com el de Gil i Gil, a Marbella, fos escollit per majories absolutes repetides? En aquests i altres casos cal reconèixer el grau de culpabilitat dels propis ciutadans, ja que era l’època de l’enriquiment immobiliari i aquests corruptes afavorien la pròpia acumulació econòmica d’una gran part dels seus votants.

Es cert que hi ha polítics corruptes i política corrupta, però igualment caldria tenir en compte que si hi ha corruptes és per que hi ha corruptors, especialment dins l’àmbit econòmic i empresarial. Uns i els altres són inseparables, el cas Palau no és el cas de Millet i CiU, és també el cas de Ferrovial a la qual ningú culpa. Per que CiU defensa els interessos dels concessionaris d’autopistes de Madrid? per que entre ells està Ferrovial, que desprès fa donacions al Palau i de les quals es beneficia Millet i a través seu CDC.

La corrupció política és una lacra fruit de la corrupció existent a la economia i a la societat i per això cal una regeneració. I per a aconseguir la regeneració cal que tota la societat,  començant pels mitjans de comunicació, que també tenen una gran responsabilitat en aquesta situació, sàpiguen diferenciar entre els corruptes i els honestos. Es possible que aquests últims estiguin més presents en els grups minoritaris. Potser haurem de posar en qüestió el sistema de bipartidisme majoritari existent i que  ha permès a alguns partits patrimonialitzar  l’Estat i/o les nacionalitats o comunitats.

Cal remarcar que partits com ICV o el conjunt de l’Esquerra Plural són partits poc afectats per la corrupció. I que constantment fan propostes contra la corrupció i per la millora del sistema polític sense que siguin escoltades pels partits majoritaris, i que en les seves files, com és el cas concret d’ICV no hi ha cap cas de corrupció.

Cal posar exemples i contraexemples. Ho podríem fer posant exemples com el de la ciutat de Sabadell on el primer alcalde de la democràcia, en Toni Farrés, va ocupar l’alcaldia 20 anys, fins que ja no es va presentar. Farrès va ser un exemple d’honestedat i coherència política reconeguda per la major part de la població i que va fer que el votessin fins i tot gent allunyada de les seves idees polítiques. Una anècdota il·lustrativa va ser la d’un empresari que li va proposar un suborn de milions de pessetes,  i la resposta de Farrés va ser presentar d’immediat denuncia al jutjat. Avui la seva personalitat, que ens va deixar ara fa quatre anys, és molt present en contraposició a l’actual alcalde Bustos (PSC) imputat per corrupció.

Es evident que la corrupció  és avui  un problema polític i social d’especial transcendència. L’existència de l’economia submergida, dels defraudadors fiscals, és un problema generalitzat al que els partits que han manat, PP-PSOE-CIU, no sols no han combatut sinó que l’han propiciat. Actuacions com l’Amnistia Fiscal del PP, o l’indult de ZP a  Alfredo Saez  Vicepresident del Banc de Santander o els que s’han donat a altres corruptes, no fan més que sembrar una sensació de complaença i fins i tot potenciació de la impunitat de la corrupció, que està present en la societat i que afecta de forma més important els seus estaments més privilegiats.

En un moment com aquest de forta crisi, quan la població està patint i suporta retallades  continuades,  la corrupció i la lluita contra totes les seves formes, contra els corruptes i els corruptors hauria de ser una de les bases d’una radical regeneració política econòmica i social, que és cada dia més urgent.

La regeneració necessària no sortirà de culpabilitzar socialment els polítics i la política de forma generalitzada sinó de regenerar-la i potenciar-la , i això a partir de diferenciar entre els que són i els que no són corruptes, i establint noves normes de control i de combat de la corrupció, no sols per als polítics sinó pel conjunt de la societat i especialment pels responsables polítics i econòmics.

Cartell electoral: PSUC, la honestetat

Victor Manuel: "El Paisano" dedicat a Horacio Fernandez Igüanzo