Cal una nova ruptura democràtica davant la involució del PP?

Manifestacio Vaga General 14N a Madrid

nuevatribuna.es | 10 Diciembre 2012 -

En el 34 aniversari de la Constitució podem comprovar com aquesta és avui una eina embalsamada i envellida, derivada tant de la contrareforma de ZP-PSOE i PP com de les actuals polítiques involucionistes del PP, en tots els àmbits de la vida política, econòmica i social, les quals molt sovint vulneren els principis constitucionals.

La crisi econòmica és tant sols una excusa per al PP  per tal de fer una profunda revisió ideològica de tota l’estructura i superestructura política i social del país. La política global del PP no és només una política neolliberal d’austeritat i retallades econòmiques i socials, sinó que vol provocar una profunda involució en tots els àmbits de la vida de la societat espanyola que ens retorni als temps previs a la transició democràtica.

La política del PP avarca tots i cadascun dels àmbits de la vida ciutadana. A partir de la única raó de la seva majoria absoluta, incomplint el seu programa electoral que res té a veure amb la seva pràctica política, i per tant sense cap legitimació democràtica,  ha iniciat una  contrareforma global que elimina tots els avenços en drets democràtics de les darreres dècades.

El PP ha posat en marxa una política econòmica que només satisfà l’ 1% més ric de la població, en base a pujades d’impostos per a les classes mitges i treballadores, mentre no pren cap mesura per fer pagar a les rendes més altes o als especuladors, ans al contrari. En el darrer any el pes dels salaris s’ha reduït un 5% mentre el del capital, fonamentalment el del gran capital, ha pujat un 2% del PIB. Alhora no s’ha pres cap mesura per lluitar contra els defraudadors, al contrari es dicta una absurda amnistia fiscal que l’únic que pretén es garantir-los la seva immunitat i donar-los un missatge afavoridor.

S’ha trencat amb la Reforma Laboral i amb les retallades salarials, tot el marc de relacions laborals que tant havia costat establir. Avui la negociació és quelcom a evitar i es dóna tot el poder a l’empresari deixant els treballadors en una situació de profunda indefensió. Alhora es fa una campanya per retallar el paper de les organitzacions sindicals, no sols atacant els drets a alliberats sindicals sinó al seu propi paper fonamental i constitucional al retallar la seva funció bàsica de negociació col·lectiva. Altrament es llança una campanya mediàtica per tal de denigrar i enfangar els sindicalistes i les seves organitzacions.

En l’àmbit social es vol liquidar les bases del minso estat del benestar que s’havia anat construint en la democràcia , a través de un fort retall en la despesa social. Hi ha tota una planificació per liquidar l’escola pública, potenciant la concertada i privada i fins i tot anant a un retorn al nacional-catolicisme, tot potenciant el paper de l’església catòlica. En lloc de potenciar una escola igualitària i pública que eduqui en la ciutadania es vol potenciar una escola de l’excel·lència que vol dir una escola classista dels millors, és a dir d’aquells que puguin econòmicament pagar-se escoles amb millor nivell d’ensenyament, reduint l’escola pública, a una escola de menys qualitat que reculli els fills dels sectors econòmicament més febles.

El mateix s’intenta efectuar amb la sanitat pública, que havia estat un exemple fins ara. Es tracta de privatitzar-la, retallar-la i potenciar una sanitat privada de pagament, i de negoci, deixant la sanitat pública només per a casos d’emergència. Per aconseguir-ho s’introdueix la gestió privada, que busca rendibilitat econòmica i no social, i s’introdueixen els principis del co-pagament, ara dels medicaments i desprès dels serveis mèdics.

En definitiva, mitjançant les retallades econòmiques, s’intenta  que l’educació i la sanitat ja no siguin drets de ciutadania sinó serveis mínims de quasi beneficència. Ja no parlem dels serveis socials que simplement es pretenen liquidar donant pas a la pura i simple actuació de la caritat privada.

La contrareforma engloba altres àmbits com és el de la justícia, on es pretén substituir una justícia gratuïta i assequible a tots els ciutadans per una justícia a la que només podran accedir les persones econòmicament solvents. I això és un  cop de gràcia a un dels pilars bàsics del sistema democràtic. Però no es queda aquí la reforma en el camp de la justícia, ens vol fer retrocedir en temes de drets com es demostra en el cas de la regulació del dret a l’avortament de les dones.

Justament amb tot això es va cap a una liquidació total dels serveis públics potenciant la seva privatització i duent a terme un aprimament de l’administració pública que vol convertir l’Estat en una estructura esquelètica.

Alhora es potencia per un costat la política repressiva dels cossos de seguretat enfront els sectors  que es mobilitzen contra aquestes polítiques, mentre per l’altre es multipliquen els indults a torturadors, defraudadors i corruptes.

La contrareforma arriba a aspectes molt delicats de les relacions socials, és el cas de l’intent de recentralització territorial. En lloc d’avançar des de l’estat de les autonomies cap a un estat federal el que s’intenta és dur a terme el camí cap a un estat centralitzat i unitari amb les greus problemàtiques polítiques que pot provocar amb territoris com Catalunya o Euskadi.

Però la involució va més enllà. La pràctica de la majoria absoluta està portant a una legislatura on es governa per decret llei impossibilitant el debat democràtic i evidentment impedint avançar envers reclamacions àmplies de més transparència i més democràcia com podria ser el canvi d’una llei electoral bipartidista i poc democràtica o impedint potenciar les iniciatives de participació popular. Al contrari, ja s’escolten veus en el PP partidàries de reduir el nombre de representants polítics en les institucions, el que significa reduir encara més la pluralitat, i fins i tot com s’ha fet a Castella-la Manxa deixar sense retribució als representants polítics la qual cosa no significa més que reduir la funció política a qui econòmicament s’ho pugui permetre, la qual cosa és un atac frontal a la llibertat política.

El PP, amb la complicitat en la majoria de casos de les dretes nacionalistes, especialment CiU, està portant al país al començament dels anys 70, omnipotent per la seva dominància en l’espai polític i ideològic. Però això es contradiu amb les cada vegada més amplies mobilitzacions dels diversos sectors de la societat, la qual cosa crea una situació que sense una sortida política pot convertir-se en una veritable confrontació social de nivells desconeguts. Si el PP pretén usar per a la seva contrareforma  una Constitució anquilosada, que ells no van votar i que volen utilitzar mitjançant una lectura involucionista que va contra el propi esperit constitucional, que vulnera constantment, és evident que serà impossible la Reforma Constitucional necessària per adaptar-la als reptes del futur i afavorir una descompressió política i social del país.

El PP està portant a terme tota aquesta involució global gràcies a la situació de total debilitat i manca de rumb del PSOE, principal partit de l’oposició. Però la manca de perspectives de Reforma Constitucional pot arribar a fer trencar en un moment donat les costures de un “corpus constitucional embalsamat” i haurà de començar  plantejar-se un nou procés de ruptura democràtica, en l’àmbit de l’estat o de parts d’aquest.

Per fer-ho possible cal sens dubte l’instrument polític capaç de dirigir i canalitzar la crispació social, per això és urgent   la construcció d’una força o un front d’esquerres ampli, potent i mobilitzador capaç de dotar-se d’un plantejament que disputi en la societat la hegemonia que actualment ocupa la dreta. I cal tenir en compte que el paper d’aquesta organització seria establir una àmplia Aliança Democràtica per aconseguir posar fi a la involució i retornar a un estat democràtic modern i avançat.

Mentre la política no avança la societat ja dóna exemple del camí a seguir. Així sota l’impuls de l’esquerra social organitzada, els sindicats, s’ha constituït la Cimera Social que aglutina més de 200 organitzacions socials, i que va convocar la darrera Vaga General i Social , i la que ha liderat l’oposició real, juntament amb la reduïda esquerra política alternativa, a les polítiques involucionistes del PP.

Santiago Carrillo: element fonamental 1ª Transició



Syriza : exemple organització per 2ª Transició



               AnaBelen " Veremos a Dolores en Madrid"