Govern sotmès, resposta social i falta d’alternativa política

Convocatòria del 15S a Madrid


nuevatribuna.es | 26 Agosto 2012 -

Per molt que tractin de negar-ho en aquests moments Espanya és un país intervingut des de Brussel·les i Berlín. Des de la famosa carta secreta que el BCE va donar al Govern Zapatero, i al mateix temps al Govern Itàlia imposant-li a la pràctica el govern del tecnòcrata Monti, carta fins ara secreta per als ciutadans del país. Des d’aleshores ambdós països van deixar a la pràctica de ser independents en les seves decisions i es van sotmetre al “diktat” que en tot moment determinava Merkel a traves de la Comissió Europea i del BCE.

D’aquí va arribar el canvi de política de Zapatero i el Cop d’Estat Constitucional on es va consagrar que el retorn del deute era prioritari a qualsevol altra política. A la pràctica vam passar a ser una colònia econòmica obligada a seguir el que ens manaven des de fora.

Ara amb el Govern “titella” de Rajoy  la situació  no ha fet més que agreujar-se. L’únic objectiu de la seva política és servir el desitjos de la potència colonial. Fins i tot avançant-se a les seves demandes. El govern del país ha decidit rendir- se i actuar contra la societat a la que representa, sempre al servei dels que ens manen des de fora. Aquesta posició de total sometiment fa que no cal que l’imposin contrapartides importants davant els rescats, ja que el govern, amb el suport constant de CiU, ja s’ha avança complint totes els suggeriments que li han fet. Es per això que es parla de rescat “tou” en comparació als de Grècia, Irlanda i Portugal, no cal imposar-li moltes contrapartides a les ajudes ja que el Govern Rajoy s’avança i les imposa abans de que se li ordenin. Un darrer exemple ha estat el retard en l’aprovació de la Reforma bancària per que Brussel·les encara havia de donar el vist i plau. En definitiva som un país amb un govern que enlloc de defensar la seva sobirania i a la seva ciutadania actua contra ella al servei dels poders estrangers.

I el que és pitjor, com ja s’ha demostrat a d’altres països, aplicant una política econòmica no sols antisocial sinó equivocada. La política d’austeritat està comportant una recaiguda en una recessió que comporta més atur, més retallades a l’estat del benestar, més impostos indirectes, menys inversió i el resultat és el contrari del que s’espera. Al haver-hi més atur, al haver disminució del poder adquisitiu de la ciutadania, hi ha una reducció del consum i una caiguda de la producció i menor capacitat de recaptar impostos per part dels poders públics. En definitiva la sinistra roda del peix que es mossega la cua. 

Es evident que la ciutadania ha sofert una pèrdua de confiança en el nou govern del PP. En pocs mesos la confiança en el govern ha fet fallida, i molt més ràpidament que amb l’anterior de Zapatero. I una part important de la societat sentint-se agredida ha reaccionat amb fortes mobilitzacions. En poc més de mig any el país ha afrontat no sols una Vaga General sinó el procés més intens de mobilitzacions socials que mai s’ha viscut des de l’esdeveniment de la democràcia. I és que hi ha raons per fer-ho i que cada dia es fan més evidents ja que ens estan canviant les arrels de la nostra societat democràtica. Amb un govern que incomplint el seu programa electoral ens està venent a una política econòmica i social que ens marquen des de fora, alhora que du a terme una profunda regressió pel que fa als valor i a les pròpies institucions democràtiques.

Les mobilitzacions socials han estat importants, en gran part comandades per la esquerra social organitzada, és a dir els sindicats confederals, que estan aconseguint aglutinar  tot un seguit d’organitzacions i moviments socials, molts d’ells sectorials, d’altres espontanis,  per continuar amb més força les mobilitzacions a partir del 15 de Setembre amb la marxa sobre Madrid i amb la iniciativa d’efectuar un Referèndum a tot l’Estat sobre les polítiques de retallades del Govern, per tal de qüestionar la seva legitimitat per fer-les.

En aquest context només es nota a faltar la manca d’una alternativa política real. Es evident que el PP i la dreta es desgasten, que la gent  perd la confiança en el govern però tampoc se la dona a un PSOE que amb les seves polítiques entreguistes li va obrir la porta del govern a la dreta, i que a hores d’ara continua sense tenir ni una política ni un lideratge que puguin donar confiança a la societat, i que continuen en una situació interna mancada de coherència. En definitiva avui, i sembla que per molt temps, el PSOE no és alternativa real i sembla que li costarà molt temps sortir d’aquesta situació de confusió i manca de coherència.

Altrament el context polític, social i econòmic de la crisi i l’alt grau  de mobilització social són proclius per al plantejament de noves alternatives capaç d’aglutinar una part de la ciutadania queixosa amb el bipartidisme imperant, de tornar a la lluita per a reforçar tant la democràcia com de retornar la sobirania al propi poble i fer front a l’actual govern “titella” i entregista del PP. Però malgrat l’existència d’un ampli desig social, malgrat múltiples moviments i demandes des de l’esquerra social no es veu cap actuació i moviment fort i sòlid per tal d’aconseguir donar forma a aquesta alternativa amplia de la esquerra alternativa, com ha estat a Grècia o com està sortint a Holanda, que sigui capaç d’engrescar  la societat en un procés de renaixement i reivindicació d’una política de progrés polític i aprofundiment democràtic. Però per aconseguir això cal passar necessàriament per la pròpia renovació en la construcció de l’alternativa política i no hi ha dubte que hi ha múltiples intents que caldria fer coincidir i cristal·litzar  en una nova força nova, amplia i renovada. Però de moment hi han mes desitjos que realitats.

Rajoy: el President "titella"

                                          Jean Ferrat: "Camarade"