Capitalisme popular? L’engany de la forçada sortida a borsa de Bankia i Banca Cívica

De Caixes a bancs

Versió en castellà a: nuevatribuna.es | 19 Mayo 2012

Tot el procés de liquidació del sector de Caixes d’Estalvis, i la seva reconversió en bancs, és summament qüestionable especialment pel que fa a l’actuació i responsabilitat dels governs, tant de Zapatero com de Rajoy, com del supervisor: el Banc d’Espanya i el seu governador l’inefable MAFO.

Sens dubte la societat ha perdut amb la desaparició d’aquestes societats. Al marge de la mala gestió de molts dels seus directius que han sortit “de rositas”, hi ha un cost important derivat de la desaparició del dividend social – és a dir la desaparició de l’obra social- i en un proper futur un previsible procés d’exclusió bancària de sectors de les classes populars.

El tema dóna per a molt però aquí ens centrarem en el tema del que podríem qualificar de veritable estafa comesa amb molts petits estalviadors per part de les caixes, de les que eren clients, que amb motiu de la  forçada sortida a borsa dels seus bancs, els hi van col·locar accions, de dubtosa perspectiva, d’aquests bancs basant-se en la confiança que els estalviadors tenien dipositada en la seva caixa.

La realitat de l’actuació prepotent de les entitats financeres enganyant la seva clientela més vulnerable, i mancada de preparació financera, ja ha estat suficientment coneguda pel que fa a la col·locació d'altres actius de risc com les “participacions preferents”, els “deutes subordinats” o les “quotes participatives” en el cas de la CAM . Però un cas que ara s’ha fet evident, especialment a rel de l’escàndol de Bankia, és el dels petits estalviadors convertits en accionistes de bancs per part de les Caixes amb problemes que els han creat, són els casos de Banca Cívica i Bankia.

En tots dos casos els màxims directius de les entitats d’estalvi han fet col·locar les accions dels seus bancs, al sortir a borsa, mitjançant campanyes entre la seva clientela tradicional i poc sofisticada financerament.  En els dos casos s’ha venut a la clientela les accions, tornem a dir de dubtosa evolució, com si fossin productes de la pròpia caixa en la que ells tenien dipositats el seus estalvis i confiança, com si es tractes d’un producte més i sense plantejar-les el risc que representen uns productes sotmesos a l’especulació borsària.

Els resultats són prou clars en els dos casos amb la forta pèrdua de valor dels productes adquirits. Prenem l’exemple de Banca Cívica. Les accions van sortir al  juliol del 2011 al preu de 2,7 euros/acció. El mes de març del 2012, vuit mesos després Banca Cívica es comprada per Caixabank al preu de 1,97 euros/acció. Es a dir en aquests pocs mesos les accions van caure un 27% del seu valor. El canvi es va fer de 8 accions de Banca Cívica per 5 accions de Caixabank. Les accions de Caixabank es van valorar al preu de 3,25 euros/acció. Avui les accions de Caixabank roden els 2,2 euros/acció, la qual cosa suposa que els accionistes de Banca Cívica han sofert una pèrdua addicional de un 30% més des del canvi. A la borsa les accions de Banca Cívica abans de fer un any de cotització han perdut un 50% del seu valor inicial.

El cas de Bankia, per la seva importància és el que més fidelment  representa aquesta repercussió negativa per als petits estalviadors que van confiar en la entitat financera i van comprar títols de Bankia a la seva sortida a borsa. Es tracte de més de 350.000 petits estalviadors de les set caixes d’estalvi que estaven en la matriu de Bankia. L’acció de Bankia va sortir a finals de juliol de 2011 al preu de 3,75 euros/acció. Aquesta setmana, pocs mesos després, l’acció de Bankia amb prou feines cotitzava a 1,7 euros/acció, amb una pèrdua respecte a la sortida a borsa del 55%.

Es a dir els dos bancs  de caixes que, a instàncies de les reformes financeres, avalades i impulsades pel supervisor,  es van fer sortir a borsa, han acumulat pèrdues milionàries sobre el seu capital inicial. La major part d’aquesta pèrdua ha estat suportada per centenars de milers de petits accionistes, clients de les caixes dels que podriem dir que van ser enganyats ja que en molts casos no van ser conscients dels riscs que comportava comprar uns productes, que eren accions amb problemes sotmeses a l’especulació, els quals se’ls va vendre com si fossin un producte qualsevol de les antigues caixes. 

Aquesta sortida a borsa de Banca Cívica i Bankia , amb unes perspectives com a mínim poc clares, com s’ha demostrat, ha comportat quelcom similar a una veritable estafa amb pèrdua d’estalvis d’una àmplia multitud de centenars de milers de petits estalviadors, als que es va fer entrar en el perillós món de l’anomenat i lloat per molts “capitalisme popular”.   

I mentre  els estalviadors- accionistes perden en els seus estalvis col·locats en accions, i els treballadors de Bankia i Banca Cívica pateixen per el futur dels seus llocs de treball, els màxims responsables començant per Rodrigo Rato de Bankia, Antonio Pulido y Enrique Goñi de Banca Cívica, fan “mutis por el foro” i en alguns casos amb propines.

Directius financers

                                            Paco Ibañez: "Don Dinero"