Fal•làcies dels actes econòmics patriòtics

Spanair: el fracàs d'un somni

( versión castellana: nuevatribuna.es | 08 Febrero 2012

La crisi de Spanair ha significat la fi d’un somni de grandesa d’una part de la societat catalana. Aquest somni es va iniciar el 22 de març de 2007, a l’acte efectuat a IESE i preparat per una amplia campanya de propaganda de La Vanguardia. En aquest acte promogut per una mal anomenada “societat civil” catalana, en realitat determinats “lobbies” de poder, es pretenia, sota l’excusa d’una descentralització dels aeroports i la creació d’un “Hub” de connexions internacionals a El Prat, la privatització de l’esmentat aeroport. Tota la proposta ratllava en la inconseqüència. Es confonia el fet  d’incrementar les connexions internacionals amb la constitució d’un “hub”, enfrontat a Barajas sense tenir en compte que aquest no pot ser considerat un “hub”. A Europa en realitat només hi ha quatre “hubs” reals, tornem a dir centres aeroportuaris de connexions internacionals, Paris, Londres, Amsterdam i Frankfurt. Però això era igual per a un imaginari nacionalista  que havia d’aconseguir l’objectiu bàsic: la privatització de l’aeroport d’El Prat. I si es volia un “hub” calia una companyia de bandera centrada a l’aeroport. I així va sortir l’aventura de Spanair. Cal dir que poca gent es va atrevir a qüestionar l’acte de l’IESE, estava mal vist i es podia ser acusat d’antipatriota. De fet només CCOO de Catalunya es va manifestar en contra plantejant que el país tenia altres prioritats més urgents com eren els ferrocarrils de rodalies, regionals o mercaderies. Fins i tot la UGT va assistir a l’"aquelarre" dels “lobbies”.

Desprès de l’acte de l’IESE es van acumular els despropòsits. Es va parlar d’una compra de Spannair per part d’empresaris catalans. La companyia estava en venda, a cost 0 per la seva mala situació, però precisava de capital per poder continuar. A l’hora de la veritat l’aportació dels empresaris que havien omplert l’IESE va ser simbòlica. I van estar les administracions públiques les que van fer la pràctica totalitat de l’aportació, la Generalitat, de la mà del conseller Castells, i l’Ajuntament de Barcelona bàsicament. La inversió i els préstecs públics s’han acumulat al llarg d’aquests anys fins arribar als 140 milions d’euros. Malgrat això la companyia ha fet fallida, deixant a més de 4000 treballadors, entre directes i indirectes sense feina i uns deutes de uns 340 milions d’euros. Com ha dit Josep Ramoneda a un article a El Pais de Catalunya: Nunca más.

Però sembla que aquest país no aprèn. En un moment polític de retallades i rebaixes d’impostos directes per part del nacionalisme conservador de CiU, amb el suport de la dreta espanyolista del PP, aquests es treu de la màniga una nova i abstracte “proposta patriòtica”: Tots junt per aconseguir un Pacte Fiscal que Madrid ens nega . I es convoca a tota la societat catalana. Sembla com si l’acord retallador permanent CiU-PP no existís, i que la culpa de tot fos de Madrid que ens ofega. I es convoca de nou a tothom a donar suport al Govern de Mas. I de nou, ara a l’Ateneu, els “lobbies” clamen per un Pacte Fiscal abstracte i no definit, i aquesta vegada acompanyats, crec que de forma errònia, pels sindicats catalans.

De moment la jugada sembla que li ha sortit be al Govern de CiU, ha aconseguit distreure l’atenció de la seva política conservadora de retall de l’estat del benestar. Però això pot durar-li poc. Quan s’hagi de concretar la proposta es veurà que no hi ha una proposta i que sota el mateix nom hi ha diversitat d’opinions de difícil unificació.

Al dia següent de l’acte Artur Mas, diu al “Frankfurter Allgemeine Zeitung”, està de moda entre els polítics de dretes espanyols i catalans  publicitar les seves actuacions en la premsa estrangera, que donaria suport al Govern del PP en la política d’austeritat i en la reforma laboral.

Alguns tindrien que reflexionar que no és bona idea fer d’acompanyants d’actes de qui és adversari. I l’adversari de l’esquerra i el sindicalisme català és avui la dreta es digui Merkozy, Rajoy o Mas.

Acte Ateneu: falsa unitat

                                         Georges Brassens: La mala reputación