Noruega reacciona front a “ l’Ou de la Serp”

Oslo, homenatge a les víctimes del terror

(Publicat a Nueva Tribuna el 4.10.2011)

Casualment he coincidit en un viatge a Noruega amb els fets dels actes terroristes del 22 de juliol. La primera noticia dels fets la vaig tenir a les Illes Lofoten, quan vaig veure que a totes les cases, les banderes nacionals que normalment tenen posades estaven  a mitja asta.

La societat noruega és molt particular i podríem dir quasi familiar. Es un país molt extens amb una reduïda població. El tema de la seguretat, excepte la viària, no figurava fins al moment en les seves prioritats. La prova està en la manca de mitjans de la policia per arribar fins a l’illa, on s’estava produint la matança de joves. Només cal dir que el Palau Reial, està tot ell custodiat per tres membres de la Guardia Reial, i que els seus jardins estan permanentment oberts a la població.

No hi ha dubte que la societat noruega ha sofert un fort sotrac. Com tots comentaven, tant els polítics com els mitjans de comunicació, era el fet me greu de la historia del país desprès de la 2ona. Guerra Mundial.

Durant una setmana els mitjans de comunicació, i en especial les televisions, han estat donant noticies constantment i única sobre el tema. Cal dir que tot dins d’un clima de total manca d’histèria, amb una contenció ciutadana exemplar. Mentre els mitjans de comunicació estrangers plantejaven en un primer moment la possibilitat d’un atemptat derivat del terrorisme islamista radical, els mitjans noruecs, i el propi govern deixaven el tema en mans de les investigacions policials. Al segon dia ja quedava clar que el responsable era un terrorista cristià radical, anticomunista, antiislamista i antifeminista. De tots tres fets culpava especialment a la esquerra noruega. Es per això que l’objectiu principal va ser l’assassinat múltiple, a l’illa d’Utoya, on les joventuts socialdemòcrates  venen realitzant des de fa setanta anys el seu Camp d’estiu i on es reuneixen joves de tot el país.

Exemplar ha estat la reacció de la societat noruega i dels seus governants al capdavant. Una reacció profunda, però sòbria i multitudinària d’una societat a la qual li costa expressar les seves emocions. La concentració d’Oslo va ser de milers de persones, en silenci i portant flors en homenatge a les víctimes.

Davant el terror, més democràcia, més llibertat i més solidaritat.

Aquest ha estat el missatge dels governants i de la societat noruega, en el que és un altre lliçó al món. Contenció i no caure ni en paranoies ni en restriccions de les llibertats. Els noruecs plategen una qüestió clara. Atacs d’aquest tipus són difícilment previsibles, i són atacs contra un sistema polític i social que ha primat la llibertat, la democràcia i la solidaritat. Per tant, és evident que la millor mesura és reforçar allò que ha estat l’objectiu dels atacs, el model de democràcia existent.

Combatre el perill de l’Ou de la Serp de la ultradreta

La novel·la negra escandinava destaca especialment per com ressalta el perill de la existència de grups extremistes radicals feixistes en les societats nòrdiques, minoritaris, però, com es pot comprovar ara, aquest tipus de novel·la encerta clarament en els perills.

Cal tenir en compte d’altres precedents que han passat a la veïna Suecia amb l’atemptat a Olof Palme o Ana Lindh. Sempre contra els exponents més progressistes de la societat.



Olof Palme, primer ministre suec, assassinat




Ana Lindh, ministra sueca, assassinada



L’assassí, Breivik, reuneix totes les característiques pròpies d’aquests grups, és anticomunista, misogin i xenòfob. Ell  considera culpables, de la “degeneració i decadència” del seu país, als que per ell són els responsables de la existència de l’actual societat noruega, una societat avançada socialment, on la igualtat de sexes ha estat capdavantera, i una societat encara oberta. Abans de tot responsabilitza a la esquerra, i a manca de comunistes, els socialdemòcrates són per ells com uns comunistes camuflats, que han permès una pèrdua de masculinitat de la societat, i el seu lliurament al multiculturalisme dels immigrants estrangers.

Però, pel moment, la seva actuació ha tingut l’efecte contrari. La societat noruega sembla donar suport àmpliament a la recepta de fer front a actes com aquest amb MES DEMOCRACIA, MES LLIBERTAT I MES SOLIDARITAT. Les mateixes paraules que estan inscrites en l’estàtua d’homenatge al moviment sindical situada davant de l’edifici, molt proper al lloc de l’atemptat d’Oslo, del sindicat noruec “LO”.

Escultura dedicada al moviment obrer noruec

I de moment, també les enquestes, donen un fort suport al Govern socialdemàcrata i un enfonsament de l’oposició de dreta.   

   

Per últim només comentar uns fets anecdòtics però significatius. Primer, en tots els actes oficials d’homenatge, el paper principal li corresponia al Govern, mentre el representants de la corona ocupaven un paper secundari ( mostra del paper rellevant dels representants del poble). Segon, un dels tres guàrdies que custodiaven el Palau Reial era de color. Tercer, al dia següent de desmentir-se cap implicació islàmica, l’hereu de la corona, el bisbe protestant i representants del govern van acudir a una pregària a la mesquita d’Oslo. I quarta, jo vaig sortir de l‘aeroport d’Oslo, a la setmana de l’atemptat, el dia 30 de juliol, sense presentar cap identificació, ni passaport ni carnet d’identitat.