ARTUR MAS, 100 dies de retallades i incompliments



el Rei Mas

Ara, que porta cent dies al govern, l’Artur Mas solemnitza el compliment d’una de les seves promeses electorals, la pràctica eliminació de l’Impost de Successions, i molt cofoi diu que ell va mes enllà que el que s’ha fet a Madrid i a València ( no diu País Valencià). Es a dir es vanagloria de ser mes radical, en la seva política d’afavorir als molt rics, que la Esperanza Aguirre i el Camps. Es a dir es mes de dretes que el PP, a qui sembla picar l’ullet de cara als pressupostos.

Caldria preguntar-li a l’Artur Mas que hi ha d’altres promeses del seu programa electoral que no compleix. On està la promesa mantenir, com a mínim per dos anys, la despesa en salut? On està la promesa de que no rebaixaria ni un mestre, ni un metge ni un mosso?

Es veu que hi ha promeses de debò, per deixar contents al poderosos que li donen suport com el molt independentista “Conde de Godó”, i ni han d’altres dedicades a la gent corrent ,que sembla ser les promeses destinades a no complir.

Com es pot ser tant pocavergonya per no fer prioritats en les polítiques. Com pot ser no prioritzar en un moment de crisi les polítiques socials?. Com es pot utilitzar la cortina de fum de la crisi per donar un cop de mort al migrat estat del benestar a Catalunya?. Per que un cop de mort es la política sanitària del senyor Artur Mas, reduint la despesa sanitària i concretar-la en menys metges ( eliminen tot el personal no fix i no substitueixen les vacances), en tancar equipaments (plantes senceres de llits i quiròfans). Quin cost te això per la ciutadania en termes socials? Mes llistes d’espera, amb el cost social per les persones, i per la pròpia economia, que comporta. Però l’objectiu  va mes enllà es acabar amb un servei sanitari públic, el qual es vol reduir malgrat que la mitjana d’inversió es de les mes baixes de l’Estat, i que s’havia millorat i molt en la etapa del criticat tripartit. Desprès de la retallada sanitària es fàcil veure la segona part, el conseller Boi no s’amaga: potenciar la medicina privada a través de les mútues privades ( bon servei per a les entitats financeres que les controlen); llogar els llits i quiròfans sobrants a la sanitat pública per part de les mútues per donar serveis privats, derivant els malalts que puguin pagar-ho cap a la sanitat privada que els atendrà mes ràpid. I deixar degradar el servei de salut públic a uns mínims serveis essencials quasi de beneficència.

El mateix es podria dir de l’ensenyament. Quan es diu que no hi ha diners per les despesses generals de l’ensenyament públic, continuen havent-hi diners per noves línies per a escoles de l’Opus que segreguen els nens i nenes segons el sexe?. Com s’entén això?. El tripartit va fer un gran esforç pel que fa a actualitzar els equipaments escolars. Els darrers governs  Pujol no preveien el creixement de la demanda educativa, ja que a Catalunya hi havia una baixa natalitat i no comptaven que es donaria un allau migratori. També aquí es vol donar un cop de gràcia per part d’un govern i una consellera que no creuen en l’escola pública.

Cal que la societat reaccioni. No només els treballadors públics, que iniciaran mobilitzacions el 14 d’abril. Es necessària una mobilització ciutadana contundent el proper 14 de maig, quan esta prevista una convocatòria ciutadana per part de sindicats, associacions veïnals i socials contra aquestes retallades. I desprès el 22 de maig, en les eleccions municipals, fer pagar un preu polític a CiU, per les seves retallades, per no complir les seves promeses de no retallar l’estat del benestar, i per donar-li un bon toc que l’obligui a governar per a tota la societat i no només per a uns pocs benestants.

I per cert cal evitar que en Mas ens vulgui amagar la seva responsabilitat, en els retalls social, amb la vella fórmula d’embolicar-se amb la bandera

Mas, som ciutadans, no rucs catalans