CAL DEFENSAR ELS TEMPORERS AGRÍCOLES IMMIGRANTS

Cal defensar als temporers agrícoles immigrants

Nuevatribuna | 09 de julio de 2020
La problemàtica dels temporers agrícoles que es dediquen, arreu d’Espanya, a la recollida de la fruita ha estat de sempre una realitat molt dura. Una gran part d’aquests temporers que recorren tota la geografia peninsular des de la recollida de la “fresa” a Huelva o El Ejido fins a la fruita de Lleida o el raïm està formada per persones immigrants fonamentalment magrebins o subsaharians amb papers o sense.

Aquest col·lectiu no només fa front a un treball molt dur sinó que treballa en molts cassos en condicions no sols laborals sinó també socials i higièniques deplorables i sotmesos en molts cassos a abusos empresarials i a discriminacions racistes.

Als temporers immigrants se’ls reclama des de les zones agrícoles, quants més arriben més mà d’obra hi ha i més fàcil és reduir les retribucions salarials. Pel que fa a les seves condicions de subsistència se’ls reclou en campaments improvisats mancats de les mínimes condicions sanitàries i higièniques fora de les poblacions, i amb un potencial racisme poc dissimulat en molts cassos. Als temporers immigrants se’ls vol per a fer aquests treballs durs i se’ls rebutja fora del treball. Se’ls vol de dia al camp i se’ls rebutja fora del treball a les poblacions. Encara podem recordar episodis de violència contra campaments d’immigrants fa uns anys a El Ejido.

Cal preguntar-se perquè en un país amb una alta taxa d’atur hi ha demanda de immigrants per a treballar en la recollida de la fruita. Bàsicament per que és un treball molt dur i mal pagat. Altrament molts empresaris prefereixen mà d’obra immigrant per que és més dòcil i més fàcilment explotable. Cal assenyalar que els convenis del camp tenen sous molt baixos, en moltes ocasions per sota del salari mínim de 900 euros. Altrament els treballadors espanyols no estan tan disposats a que se’ls pretengui fer perllongar la jornada sense pagar les hores extres així com altres aspectes com desplaçaments, etc. Podem assenyalar el cas de la recollida de la “fresa” a Huelva, on els empresaris prefereixen que la mà d’obra siguin dones marroquines de zones molt deprimides que són molt vulnerables i a les que es pot explotar de forma abusiva i fins i tot fer-les víctimes d’abusos i vexacions.

El problema per a la població autòctona no es el tipus del treball sinó les condicions de treball. Cal assenyalar que en molts pobles del sud d’Espanya la gent emigra en gran quantia a la verema de França enlloc d’anar als camps de vinya propers a les seves localitats d’origen. El treball és el mateix però el salari no té res a veure ni les condicions de treball, això provoca que la gent prefereixi emigrar lluny de la seva terra.

Contra la vulneracio de contractes i drets

Enguany hem assistit a les protestes d’organitzacions d’empresaris agrícoles andalusos i de la pròpia Junta d’Andalusia contra les inspeccions de treball dutes a terme en les zones agrícoles per part de Yolanda Díaz, Ministra de Treball, per tal d’inspeccionar les denúncies sobre sobreexplotació als temporers que són de coneixement públic.

Com hem dit abans no es tracta només d’explotació sinó de casos clars de comportaments racistes envers els temporers. Podem relatar dos casos que han estat prou difosos pels mitjans de comunicació.

A la població lleidatana d’Alcarràs existeix un bar conegut com “el Recó de la Vero”. Era un bar al que acudia la gent del poble, desprès es van acostar alguns temporers subsaharians i la gent del poble va deixar d’anar. Ara tots els seus usuaris són únicament temporers de vuit nacionalitats diferents de l’Africa subsahariana, la seva propietària es reivindica del ara anomenat “bar dels negres”.

Un altra exemple del racisme també aquest any a Lleida en plena pandèmia del Covid. Ha estat el cas d’un jugador de futbol del Mònaco català d’origen senegalès que al tenir coneixement de que molts temporers senegalesos dormien als carrers de Lleida va oferir-se a pagar-los allotjaments a hotels de la ciutat. La seva sorpresa va ser trobar-se amb la negativa dels hotels a allotjar-los, i li va costar trobar-los allotjament.

Aquesta situació reiterada referent a la situació dels temporers emigrants continua any rere any sense que s’arbitri cap solució. El que està clar és que hi ha empresaris agrícoles als que els hi val aquesta fórmula. No hi hauria aquesta peregrinació de temporers si no hi hagués oferta de treball. Els temporers es mouen per la perspectiva d’un treball que precisen i ho fan forçats per la seva supervivència. Si fos cert que els empresaris contractessin en origen, que tinguessin equipament per albergar els seus temporers, si tinguessin els contractes en regle, etc. no existirien aquestes peregrinacions de temporers que recorren la pell de brau al ritme de les recollides de les diverses fruites. Els temporers agrícoles van allà on hi ha possibilitats de treball, com ho fan tots els migrants. Si aquesta situació es repeteix cada estiu és sens dubte per que hi ha qui es beneficia de la contractació de la gent més vulnerable, amb papers o sense. I contra més vulnerable és la situació del temporer millor per als empresaris desaprensius.

Aquests any amb el Covid-10 tot ha estat encara més greu. Els temporers agrícoles sense contracte es mouen es busca de treball. Són gent jove i relativament forta i per a ells el principal és el treball, malviuen en campaments improvisats o al carrer amb condicions deplorables en quan a sanitat i higiene. Per a ells no trobar-se massa bé no és motiu per a deixar d’anar al treball i això comporta en gran mesura el risc de contagi. No és estrany que a les empreses hortofrutícolas de l’Aragó i al Segrià on hi ha forta presència de temporers emigrants s’hagin donat forts rebrots del Covid-19. Es com una maledicció bíblica, es rep el que es sembra.

Com han denunciat els sindicats és inadmissible que desprès de tant de temps, ni els empresaris ni especialment els poders públics de tots els àmbits no hagin pres les mesures per a evitar aquestes situacions inhumanes a que estan sotmesos els temporers agrícoles immigrants. Cal establir les normes per a que les contractacions siguin legals, s’han de establir habitatges amb condicions per als temporers amb les degudes condicions sanitàries i higièniques, tant per part dels empresaris com dels ajuntaments afectats. I els poders públics han de garantir les condicions de treball i de vida d’aquestes persones. I cal excloure els brots de racisme, inclòs el racisme subjacent existent.

El sindicalisme tambe defensa els temporers