NO ES TEMPS DE REFERENDUM SINO DE DIALEG

Es hora de diàleg

Nuevatribuna | 12 de Noviembre de 2018

La pèrdua del Govern per part del PP i l’arribada de Sánchez i el PSOE ha tingut una repercussió important en el conflicte de Catalunya. No hi ha dubte que s’ha produït una distensió de la situació i una oportunitat amb el temps per a trobar primer una sortida i desprès una solució a l’actual conflicte institucional.

No tot està aclarit, hi ha sectors per les dues bandes que veurien amb bons ulls el retorn a la situació anterior. Són els partidaris del “quan pitjor millor”, i els seus principals representants són els afins a Puigdemont-Torra per un costat i al PP i C,s per l’altre.

Avui són moltes les veus que s’alcen a favor d’una distensió, especialment entre els partidaris de l’esquerra federalista i sectors amb una certa influència en l’opinió pública.

Alhora es percep un cert cansament entre la ciutadania i fins i tot entre sectors proclius al pensament processista. Només cal veure la disminució de la capacitat de mobilització dels darrers temps que sembla cada cop més reduïda al sector més “enragè”. La divisió entre els independentistes es cada vegada més evident i difícil d’amagar. D’una banda els fidels a Puigdemont que juntament amb el seu vicari Torra han llançat un nou subjecte polític “la Crida” que no acaba de quallar i amb l’ANC com a principal puntal social partidaris de mantenir la confrontació amb l’Estat, i de l’altra ERC amb el suport social d’Òmnium que tenen juntament amb sectors del PDCat una actitud aparentment més dialogant.

El problema principal sembla avui l’existència dels polítics presos. Moltes veus i no només a Catalunya s’alcen cada vegada més considerant que és exagerat parlar d’un delicte de rebel·lió, fins i tot el President del Govern i alguns ministres han fet referències en aquest sentit, i la pròpia Advocacia de l’Estat l’ha reduït  a sedició en la seva demanda davant el TS. I això aniria aparellat a la consideració d’una presó preventiva exagerada i la manca d’una possible llibertat provisional. Es important que aquestes consideracions es facin especialment des de sectors no independentistes tant catalans com espanyols.

Aquesta és una realitat important que fins al moment no s’ha vist acompanyada per algun tipus d’autocrítica per part dels sectors més pragmàtics de l’independentisme. No és acceptable que des del conjunt de l’independentisme es reclami la llibertat dels presos en raó de “que no han fet cap delicte” i que l’única sentència acceptable és “la de llibertat sense càrrecs”.

Polítics presos un problema

La solució avui només pot venir per la via del diàleg. S’ha de reconèixer  que la resposta judicial ha estat desproporcionada però alhora s’han de reconèixer els errors efectuats pel sector independentista, i com a tals les greus vulneracions de la llei produïdes especialment en els plens del Parlament dels dies 6/7 de setembre del darrer any. Es difícil un diàleg entre les parts que passi per acceptar la innocència i la manca de responsabilitats dels polítics presos.

Alhora cal tenir en compte la complexitat del procés judicial. Especialment per la realitat de l’autonomia del poder judicial respecte al poder polític contràriament a allò que proclamen els independentistes. El poder judicial té una autonomia real respecte al poder polític. I el poder judicial és en gran part profundament corporatiu i conservador en el nostre país. El poder judicial està molt ressentit especialment pels desacataments dels dirigents independentistes envers les resolucions dels diversos tribunals. I fins i tot es podria dir que els intents de pressionar amb mobilitzacions populars al poder judicial podrien revertir en contra dels propis encausats.

Es moment de trobar una sortida a la situació a Catalunya i aquesta només pot passar pel diàleg entre les parts per a trobar una sortida, especialment entre el govern de l’estat i els actor polítics incloent-hi els sectors més pragmàtics de les forces independentistes. Trobar una sortida no és trobar la solució que seria quelcom posterior. I la sortida podria estar en el reconeixement dels errors efectuats en el procés per part dels independentistes i en la possibilitat d’indult, desprès del judici, possibilitat que el Govern de l’Estat ja ha insinuat.

Ara no és hora de propostes que no tenen cabuda en un futur proper. No és moment de planteja referèndums ni cap altra qüestió que avui en dia estan fora de la realitat. Ara cal una sortida el més pragmàtica possible. Renunciar a l’unilateralisme a canvi de l’indult pels polítics presos. I a continuació diàleg per a trobar una solució a la situació sense preses i amb consens de les parts.

Ningú es el 80% a Catalunya

El primer que cal fer és tractar de reconduir la fractura de la societat catalana i això mai pot passar per la imposició d’una part sobre l’altra. Per això actualment un referèndum no faria més que aprofundir la fractura ja existent. Avui en dia per molt que alguns  vulguin insistir  no hi ha cap “80%” favorable a cap plantejament. Potser en altre temps hi podia haver un 80% favorable a algun tipus de referèndum. Avui cal dir-ho rotundament això no és cert. La societat catalana està trencada i polaritzada i cal partir del principi de que no es pot imposar una part a  l’altra.

La independència no és acceptable i el manteniment de la situació actual tampoc. Caldria negociar una sortida consensuada basada en més autogovern, en un acord que, aquest sí,  fos sotmès a referèndum del conjunt de la ciutadania. L’objectiu que avui és molt difícil a la vista de la posició de les forces de la dreta espanyola i de part de l’independentisme seria un acord d’autogovern en una via federal per la qual cosa caldria un canvi constitucional envers una Espanya Federal que ara per ara no sembla versemblant. Per la qual cosa caldria buscar formules possibilistes i per això calen menys dogmes i més “savoir faire” polític, és a dir POLITICA EN MAJUSCULES. Es per això que creiem que la sortida política definitiva no hi ha dubte que serà lenta i difícil.

L'hora de dialogar