Cal més política però una altra forma de fer política

Izquierda Plural: ¿Un embrión de alternativa?

nuevatribuna.es | 31 Julio 2012 -

L'actual crisi global ve determinada pel fet de la hegemonia dels mercats per sobre de les regulacions i el control de la política. Ara quan molta gent blasma contra la política cal afirmar rotundament que el que cal és més política, més regulació política. Que les polítiques nacionals ja no són suficients per controlar uns mercats globalitzats i sense cap control.

Està clar que avui en dia cap país pot sortir-se per si sol i que només des d’estructures supraestatals com la UE es pot fer front i tractar de controlar mínimament el poder dels mercats.

Però a l’afirmació de que cal més política cal afegir que cal una altra forma de fer política. Cal retornar i aproximar a la ciutadania el poder polític. Ara més que mai es nota la falta de pes de la política democràtica en la construcció de la UE. No hauria  d’haver-hi cap problema en transferir sobirania a la UE si anés acompanyada de  la instauració d’un govern democràtic de la Unió Europea. La solució és avançar en l’ unitat econòmica i monetària però també en la social i política de la Unió cap a una Europa Federal, amb un govern escollit pels ciutadans europeus.

Però cal millorar dins de cada país la qualitat democràtica. Això és especialment urgent en el cas de l’Estat Espanyol. Avui sentim com des de moviments pseudoradicals però especialment des de sectors de ultradreta o de la dreta instal·lada com és el cas de   Esperanza Aguirre i en un altre sentit de Rosa Díez es critica la política en general, els polítics i fins i tot es demana la reducció de càrrecs electes. Davant aquestes posicions interessades cal respondre amb bel·ligerància i amb contundència. Més que mai és l’hora de la política però com hem dit d’un altre forma de fer política. Es cert que l’actual sistema polític no respon  a la realitat  ni a la necessitat del país. El bipartidisme està en crisis i és una de les causes de la desafecció ciutadana vers la política . Cal establir la possibilitat d’alternatives a l’actual sistema bipartit, emparat en una llei electoral obsoleta i que qüestiona el principi d’una persona un vot, i en un suport mediàtic interessat. Cal un canvi d’una Llei electoral que impedeix la renovació política. El país sembla submergit en la restauració monàrquica de Cánovas i Sagasta, i cada cop més ciutadans dóna l’esquena a un sistema que altera la representativitat social. I això comporta juntament amb la desafecció el creixement de l’abstenció. Els dos grans partits s’han mostrat davant de la crisi com parts d’una mateixa política, la prova més clara va ser el Cop d’Estat Constitucional perpetrat per un Zapatero en fase terminal amb la complicitat del PP i que significà un retrocés constitucional profund quan estableix la lluita contra el dèficit com a prioritat. La Constitució ha deixat de ser el text obert on cabien diverses opcions de govern.

Es imprescindible liquidar l’actual sistema bipartidista i per tant cal un canvi de la Llei electoral que permeti que el vot de cada ciutadà valgui el mateix visqui on visqui. Totes les enquestes demostren que ja no és bipartidista, de fet mai ho ha estat. L‘enquesta del diumenge ”El País” mostra un PP amb el 30% de les expectatives de vot i un PSOE amb el 24%, és a dir entre ambdós poc més del 50%. Mentre la suma d’Esquerra Plural i UpyD és del 22% es a dir quasi la mateixa proporció que el PSOE.

La societat reclama renovació de la política i això passa per dues qüestions essencials: un sistema electoral que permeti la sortida de noves opcions i establir sistemes directes de participació ciutadana.  

Es evident que un sistema proporcional podria permetre més fàcilment opcions a la dreta, a la esquerra o enmig del dos partits fins ara hegemònics o fins i tot qüestionar la hegemonia d’aquests partits, cosa avui impossible amb l’actual sistema electoral on només es pot passar pel “crack” intern d’un dels grans partits, com va passar amb la UCD, i la seva substitució per una altra de similar.

El discurs davant de la crisi ha evidenciat les relatives diferencies entre els dos principals partits i que les intervencions més novedoses i alternatives, també cal dir en algun cas carregades de populisme, les han fet els grups minoritaris. Cal dir que el sistema electoral que critiquem el fan més minoritaris del que són excepte als partits nacionalistes o localistes.

La necessitat de sortir d’aquesta segona restauració, canviar la llei electoral i per tant revaloritzar el sistema de partits, és una de les necessitats clau avui en aquest país. Malgrat tot hem de ser pessimistes, PP i PSOE difícilment acceptaran perdre el seu “Cortijo”. Però això comportarà una cada dia major confrontació i aïllament respecte a la societat. Quan la gent crida “no ens representeu”, excepte minories nihilistes, es refereixen als gran partits PP-PSOE i CiU, i això sens dubte continuarà creixent.

I juntament amb el canvi de la llei electoral, que es pot fer de moltes maneres sempre que garanteixi el principi d’un ciutadà/dana un vot igual, cal estimular sistemes de participació directa de la ciutadania, com són les Iniciatives Legislatives Populars i els Referèndums vinculants.

Per que no hi ha dubte que cal desbloquejar el sistema polític i reformar-lo amb profunditat i l’actual sistema electoral impedeix inclòs majories diferents per proposar canvis constitucionals. Avui es fa imprescindible la conversió federal del país, amb un Senat territorial i que tots els ciutadans del primer, el Cap de l’Estat, fins l’últim siguin iguals davant la llei. Calen molts canvis i els dos partits que han dominat l’escena no estan per la feina, un el PP per principis ideològics, l’altre el PSOE pel contrari per la manca de consistència en el seu pensament polític.       

En aquest context és molt important que l’esquerra política alternativa aprofundeixi i ampliï la seva unitat, SYRIZA és un exemple, podem ser diversos i anar junts. Cal buscar el que ens uneix per sobre del que ens separa. Cal convertir-se  en l’alternativa ideològica hegemònica de l’esquerra, com ja es demostra molts dies en intervencions com les de diputats de l’Esquerra Plural al Congrés. Cal actuar amb plena unitat i coincidència amb l’esquerra social organitzada, els sindicats, i el conjunt dels moviments social. Però cal fer-ho ja, és urgent. Seria imperdonable que algun partit de l’esquerra alternativa es donés per satisfet pel fet de que augmenten les seves expectatives de vot. Això seria continuar amb la vella política. La responsabilitat avui és construir sense sectarismes ni excuses una alternativa al bipartidisme.

I no s’ha d’oblidar que aquesta alternativa en l’àmbit de l’Estat ha de coordinar-se amb d’altres forces a nivell europeu per tal d’aconseguir avançar en la lluita contra l’actual desregulació i hegemonia dels mercats sobre la política.

Una esquerra política vinculada a l'esquerra social

                                         Ovidi Montllor " La fera ferotge"

Enfront un Govern il•legítim, mentider i incapaç: Dimissió o Referèndum



Manifestacio 19 de juliol a Barcelona

Publicat a nuevatribuna.es | 22 Julio 2012

L’actual Govern del PP és un govern legal que té una amplia majoria absoluta, però alhora és un govern il·legítim degut a que ha incomplert  tot el programa amb el que es va presentar a les eleccions i que li va permetre guanyar-les.

Rajoy i el seu govern han traït una vegada i un altre no tan sols les seves promeses electorals, sinó les afirmacions que havien declarat de forma solemne, i moltes vegades en seu parlamentaria, el dia anterior.

Estem davant una situació realment d’excepció, amb una crisi social, econòmica i moral d’una magnitud fins ara desconeguda. La credibilitat del govern ha quedat ensorrada en poc més de set mesos. I el que és més greu el carrer està en plena efervescència davant unes mesures que castiguen una i altra vegada als més amplis sectors de la societat mentre els més poderosos continuen mantenint i augmentat els seus privilegis.

Malgrat des de bon començament la nostra crisi tenia la seva base en el sistema financer i els seus excessos durant el temps de la “bombolla immobiliària”, el govern de Rajoy ha preferit aprovar, sense debat parlamentari, mitjançant la pràctica del Decret Llei mesures que feien pagar la crisi a la majoria de la societat a la que es feia responsable d’una situació de la que no era responsable. La Reforma laboral, la pujada de l‘IRPF la retallada de drets socials bàsics com la sanitat i la educació es feien compatibles amb l’amnistia fiscal a particulars i empreses. Es a dir paguen els justos i es recompensa els pecadors.

I quan afronten la reforma financera es fa tard i malament. El cas Bankia fa explotar la crisi i el govern ha de demanar ajuda a la UE per tal de salvar el sistema financer la qual cosa comporta greus imposicions pel conjunt de la societat que el govern es nega a reconèixer. El Govern es dedica a: pervertir el llenguatge, mentir una i una altra vegada a la societat i degenerar la vida democràtica i parlamentària.

Rajoy i els seu govern menyspreen el Congrés i qüestionen en base a la majoria parlamentaria l’ineludible deure del debat parlamentari i el redueixen a una mera caricatura en base a discutir l‘aprovació dels decrets aprovats sense possibilitat ni tan sols de fer esmenes i evitant l’imprescindible debat de la situació actual, la profunda crisi econòmica, política i social de l’estat.

Altrament el govern ha mostrat la seva incapacitat i veu una i altra vegada com les seves mesures no tenen la repercussió esperada, en gran mesura per que estan  equivocades. La retallada indiscriminada de serveis, la manca d’inversió productiva, els impostos indiscriminats etc., no porten sinó a més depressió. La reducció d’ocupació, el retall de salaris, els impostos sobre el consum no fan més que contraure la demanda, i comportar el retall de la capacitat de recaptació impositiva amb la qual cosa es completa el cercle infernal, més deute i menys recaptació. I malgrat això Rajoy en la seva croada ideològica és incapaç d’aplicar mesures mínimament justes com són fer pagar als que més tenen i no als de sempre. I així veiem com els assalariats i els petits i mitjans empresaris, la base de la economia productiva veuen empitjorar dia a dia les seves condicions de vida, mentre les grans fortunes, els especuladors, els defraudadors, les gran empreses i tants altres continuen mantenint la seva situació com si al país no passés res.

El moviment sindical com eix vertebrador de la mobilització social juntament amb multitud de moviments socials diversos, i l’esquerra transformadora com la seva veu parlamentaria ho han deixat prou clar. No ens faran callar i cal exigir un canvi. Aquest parlament set mesos desprès no és representatiu del sentiment popular. La dreta, el PP i CiU, han esgotat la seva credibilitat i el seu propi dret a continuar governant. Davant d’això i abans que anem a una situació encara pitjor, com cada dia amenaça el President del Govern, cal o bé un Referèndum sobre la política actual o bé la dimissió del govern.

El moviment de rebuig a les polítiques dels governs de dretes és cada dia més gran. Les darreres manifestacions del 19 de juliol ho demostren. El moviment social i sindical, malgrat la criminalització que pateix a traves dels mitjans de comunicació de la dreta mediàtica i l’assetjament policial impropi d’un estat democràtic, continua  creixent.

I tot això amb l’absència i situació de pràctic desaparició política de la teòrica oposició representada pel PSOE.

Cada dia es fa més evident que avui només des de l’esquerra plural, existent arreu del país, es pot articular un moviment polític ampli que  representi la ciutadania implicada en la revolta i la resposta social existent al país contra les polítiques de les dretes.

Herrera i Coscubiela dos polítics imprescindibles per la nova esquerra

Victor Manuel "En el Pozo 14" homenatge als miners

Nelson Mandela 94 anys de mestratge

Nelson Mandela

Avui celebra el seu 94 anniversari Nelson Mandela. En un món on sembla que el desencant per la política i la lluita social sembla ser el pa de molts, Nelson Mandela ens ofereix l'exemple de una vida de lluita pels drets bàsics i un exemple de dignitat i honestetat en la realització de la lluita pels seus ideals. 

Nelson Mandela es potser una de les poques persones respectades universalment inclos pels qui no pensen com ell i un exemple en la forma de compromís en la lluita per la llibertat, amb intrasigencia en els objectius bàsics i el pragmatisme en els menys fonamentals.

FELICITATS I QUE SIGUI PER MOLTS ANYS QUE LA TEVA FIGURA ENS CONTINUI DONANT LLUM I ESPERANÇA

                                             Himne i bandera de la Surafrica democràtica 

De Lhasa a Katmandú

Everest vist a distància les autoritats xineses van prohibir l'acostament

Uns quants dies no és temps suficient per fer una anàlisi sociològica d’un país però si que permet extreure algunes impressions.

Aquests dies he pogut anar a Katmandú i desprès desplaçar-me al Tibet i fer el viatge de retorn per terra des de Lhasa.

El cas del Tibet és força complicat i contradictori. Ningú pot negar que la modernització que s’observa no tan sols a Lhasa sinó a tot el Tibet pel que fa a infrastructures és degut a una forta inversió econòmica xinesa. Un aeroport de primera una xarxa de carreteres impecable, sobretot si parlem d’un país força muntanyós. Ara bé la contrapartida és forta, un control policial visible, un procés de modificació de la població mitjançant fortes migracions xineses i una difícil assimilació de la població tibetana, especialment la més vella.

I cal dir que la defensa de la identitat tibetana no és sense critica. L’element unificador és la religió, i si fos per ella el Tibet viuria encara al segle XVII. Cal dir, a títol d’exemple, que abans de la conquesta xinesa només hi havia un cotxe a Tibet  que portava al Dalai-Lama des de la residència d’hivern al Potala a la d’estiu, poc més de dos quilòmetres. No hi ha cap dubte que el poder dels lames era el propi d’una societat feudal incompatible amb la realitat actual. I encara avui es nota. La submissió de la població originària al poder religiós continua sent irracional. Cal destacar que cal distingir entre els grans monestirs poderosos i plens de riqueses on cada dia milers de visitants porten una gran quantitat de diners i ofrenes, i els petits monestirs dels pobles on els monjos viuen una vida molt més d’acord amb el que prediquen basada en la humilitat i la pobresa.

Treballar per reconstruir monastirs es feina dura

Es evident que el record de la Revolució Cultural és molt viu entre el poble del Tibet. Centenars de monestirs grans i petits van ser destruïts. El que sembla que els costa d’entendre és que aquesta etapa no va passar només al Tibet sinó al conjunt de la Xina.  El govern xinès ha tractat de reparar en part els danys i que avui tots els monestirs són considerats bens culturals i estan sota la protecció del govern xinès que potencia que la bandera xinesa onegi sobre tots els principals edificis culturals començant pel propi Potala.

Altrament l’arbitrarietat pròpia de tot règim totalitari es fa evident en qualsevol moment. En el nostre cas ens va ser negada, com a tots els estrangers, la pujada al camp base de l’Everest malgrat tenir els permisos i haver abonat el preu establert. I sense possibilitat de dir res. Decisió presa i a obeir.

El cas del Nepal i de Katmandú és com l’altra cara de la lluna. Tercer mon pur i dur, una de les ciutats més contaminades del món, manca de carreteres, la que uneix Nepal i el Tibet és com una pista de muntanya; d’infrastructures mínimes, caos circulatori. En fi com una ciutat índia en petit. Amb els seus sis monuments Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Amb una vida bulliciosa i sorollosa als carrers, la majoria mancats del mínim asfaltat. Cara i creu amb l’ordre trobat el Tibet, per allò  bo i també per allò dolent. Amb una gent molt agradable i una gran bogeria col·lectiva, amb les vaques pel bell mig de les carreteres i els crematoris pels morts. En fi un lloc molt bonic per veure i molt difícil per viure.

A Nepal la cremació es una pràctica molt arrelada

                                        Mantra :"Om Mani Padme Hum"